La polèmica de les darreres setmanes provocada per la representació d’un fragment de l’obra Esas latinas en un acte de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona i pel vídeo del portal Barcelona Secreta en què apareixia, entre altres testimonis, una argentina establerta a Barcelona que assegurava que evitava anar als llocs de la ciutat “més catalans” és la punta de l’iceberg d’un malestar i unes tensions que van molt més enllà de les guspires que han fet saltar aquests dos episodis. La jove argentina és Paula Dreidemie, escriptora i dominàtrix de professió –i activista de vocació–, que posteriorment va fer el seu propi vídeo desenvolupant els seus arguments com a resposta a les crítiques rebudes a les xarxes.
— 🔻paula (@supercursi) July 17, 2025
El Món s’hi ha posat en contacte per examinar quins són els arguments dels llatinoamericans que es confronten amb el català i el catalanisme des del moviment del decolonialisme, una tesi que qüestiona el genocidi comès per Espanya a l’Amèrica del Sud i el relat que en van fer els colonitzadors i que s’ha perpetuat. Una anàlisi que molts catalans comparteixen o podrien compartir. Paó per la qual els costa entendre l’hostilitat del decolonialisme cap a la seva llengua. Per aquesta raó aquest diari publica avui un article de Paula Dreidemie.
Els catalans, espanyols com els madrilenys
La clau dels recels d’aquest col·lectiu respecte dels catalans és, resumidament, que els consideren espanyols, tan espanyols com poden ser els madrilenys. Segons exposa Dreidemie en el seu article, que val la pena llegir íntegrament, la posició privilegiada dels catalans com a societat europea, amb una posició jeràrquica que està per sobre de tots els habitants del sud global, inhabilita la seva reivindicació com a minoria. I això s’afegeix al fet de falta de reconeixement que el passat de Catalunya també està tacat amb la sang, o almenys amb la suor, d’esclaus i colonitzats. “És silenci el que esperen de nosaltres. Els catalans no volen que els recordem la seva història. No volen que els expliquem que ells, tant com els espanyols, són al nucli de les tragèdies més grans de la nostra història. No volen tenir una conversa. El que volen és que les immigrants ens adaptem al que sigui que ells diguin i ja està, igual que el 1500, el 1700, el 1800, el 1900 i ara”, argumenta. I qüestiona especialment que els immigrants llatinoamericans que viuen en la Catalunya “rica” puguin ser acusats de “catalanòfobia” quan es queixen de determinades actituds que amb què es troben.
