La Xarxa de Famílies pel Català, formada per pares i mares que es van organitzar arran de les decisions del TSJC i del TC contra l’escola catalana “espantats” pel que estava passant amb el model d’immersió lingüística, ha elaborat una proposta per fer front a una eventual sentència “dura” del Tribunal Constitucional contra l’escola catalana. L’entitat argumenta que, en resposta a la sentència que s’ha d’emetre –previsiblement de manera imminent– sobre la llei i el decret del 2022, cal anticipar-se i preparar-se per “anar més enllà de la mera defensa del model escolar actual, perquè aquest model tampoc funciona”. La proposta va en la direcció d’instar els claustres a considerar formalment el català com la “llengua de socialització de l’escola” i crear una plataforma independent per articular els centres. Albert Vidal, portaveu de l’entitat, explica a El Món que el document s’ha bastit a partir del contacte de l’entitat amb els centres educatius i ha comptat amb l’assessorament d’advocats i lingüistes. “És una proposta que té rigor i té supervisió jurídica” i tot el que fa referència a les qüestions lingüístiques també té “supervisió i té el vistiplau” d’una assessora. “No és una simple opinió el que donem, està fonament”, sentencia.
Així, Vidal qüestiona el discurs de Som Escola, perquè diu que la immersió és un model d’èxit. “No és una mala estratègia, però creiem que no és un model d’èxit perquè hi ha hagut un canvi en el perfil demogràfic de la mainada. El que servia fa uns anys no és suficient en l’actualitat”, sentencia. A més, la proposta remarca que la llei, des del punt de vista de la regulació lingüística, “guanya ambigüitat com més informals són les interaccions a l’escola”, on es produeixen moltes situacions informals com el pati, cues, menjadors, etc. i que representen el “gruix del procés de socialització entre alumnes”. En aquest sentit, subratlla que llengua i socialització van “intrínsecament” lligades i lamenta que la llei “no concreta” res sobre quina llengua s’ha d’emprar en aquest àmbit.
La proposta sorgeix de la tesi que l’escola catalana, avui, és una eina que “accelera el procés de substitució lingüística: ensenya català, certament, però sobretot socialitza en castellà”, una situació que relega el català, com la llengua vehicular, a un “aprenentatge teòric i cosificat, com si es tractés d’una llengua estrangera més”. Per això, defensa que s’ha d’anar més enllà del model d’escola i crear-ne una que “sobretot” proposi “socialitzar en català”. D’altra banda, en referència al terme “llengua curricular”, que concreta la llei del 2022, per referir-se al castellà, queda “més circumscrit” a l’àmbit dels aprenentatges acadèmics i formals. Per tant, la conclusió a la qual arriba Xarxa de Famílies pel Català és que vehicular i curricular “defugen la regulació lingüística en una part important de les interaccions que intervenen en el procés de socialització”.
Què pot decidir el TC?
La proposta s’ha elaborat sense que el TC s’hagi pronunciat sobre la constitucionalitat de la llei i el decret del 2022 i contempla diferents escenaris. Un és que hi hagi una sentència “dura” que posi en escac l’actual marc legal català en matèria d’educació. En aquest cas, l’entitat adverteix que “podria elevar l’estatus del castellà al de llengua vehicular, i així formalitzaria el que ja es dona a la pràctica, li donaria més força legal i segurament més presència acadèmica”. L’altre escenari és que la decisió del Constitucional sigui “tova”, esmenant parcialment la llei, i retallant “poquet” la preeminència legal del català, i podria mantenir el castellà com a “llengua curricular”, en la línia que ja defineix la norma. Amb tot, l’entitat considera que en qualsevol dels dos casos la sentència afectarà “la dimensió formal de l’activitat escolar, i no tant la dimensió informal”.
En qualsevol dels dos casos, Albert Vidal creu que l’àmbit formal, si va en la línia que demana el TSJC, d’alguna manera “forçarà més docència en castellà”. Per exemple, una possibilitat que posa sobre la taula és que s’hagi d’incloure una assignatura més en castellà. Com a acció compensatòria, l’entitat proposa que en àmbits informals com el pati o el menjador que quedarien en un “terreny legalment poc definit” i és on l’entitat creu que s’ha d’actuar perquè “hi tenim molt a guanyar”. “Proposen que es faci immersió ben feta en tots els àmbits informals de l’escola com l’esbarjo, les interaccions al menjador, etc. perquè hi ha un ampli espai per recórrer, ja que està molt poc regulat lingüísticament”. “En aquest àmbit, que sapiguem, no s’ha preparat fins ara cap resposta”, lamenta la Xarxa de Famílies pel Català.
En les properes setmanes sortirà la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’escola catalana. Com haurem de respondre?
— Xafa.cat – Famílies pel català (@FamiliesxCatala) January 25, 2025
Aquí teniu la nostra proposta, que va més enllà de la mera defensa del model actual. https://t.co/6aYSxkqUQW
Una iniciativa coordinada per una Xarxa de Centres Immersius
El portaveu de la Xafa admet que actualment no hi ha prou directors i docents motivats a Catalunya per poder considerar formalment el català com la llengua de socialització a totes les escoles, però creu que es podria començar a fer en alguns centres de Catalunya de “forma coordinada i a consciència”. “Es tractaria d’escoles que, motivades pel cop de la sentència del TC i la necessitat d’establir mesures compensatòries per protegir el català, haurien pres la decisió d’iniciar un procés de transició cap a un nou model lingüístic d’escola, on el català seria considerat la llengua pròpia de socialització entre l’alumnat“, resumeix la proposta. Però la proposta adverteix que la resposta no només ha de recaure en els centres, i proposa la creació d’una Xarxa de Centres Immersius, que seria una plataforma independent, formada per entitats i experts, que assessoraria els centres interessats a fixar el català com a llengua de socialització i que tindria la funció de vincular els centres i articular-los en xarxa.
L’aspiració de l’entitat és que inicialment hi hagi un centenar de centres que, empesos per l’impacte de la sentència, “es disposin temporalment a assumir canvis compensatoris en favor del català, i s’avinguin a la proposta” i amb el temps teixir una xarxa d’escoles plenament immersives, que tindrien per objectiu ser espais lingüístics segurs on la socialització dels alumnes seria en català. Tot i això, Albert Vidal deixa clar que la proposta està actualment subjecta a debat i demana la implicació d’altres entitats d’un “cert volum” perquè ells no tenen prou força per tirar-la endavant. “Hi ha entitats que donen suport a Som Escola que tenen més marge de maniobra per crear un nou marc”, conclou davant una situació actual on “ningú posa ordre” i molts centres incompleixen el model actual d’immersió lingüística.
