Nou capítol en el serial de l’Anna M. P., la dona de 77 anys que va ser insultada en l’informe mèdic escrit per part d’un dels dos metges que la va atendre el 15 de setembre del 2024 al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Dexeus. Després que el Departament de Salut donés per tancada la investigació sobre el cas de discriminació lingüística i la posterior carta que li va adreçar la víctima, lamentat que la Generalitat no prengués cap mesura contra el professional; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha revelat en una resposta per escrit publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) que el passat mes de febrer es va reunir amb la direcció del centre hospitalari per “prevenir i evitar aquestes situacions”.
A pregunta de la portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Mònica Sales, que demana la posició del conseller de Política Lingüística amb relació al cas de discriminació lingüística a l’Hospital Dexeus, Vila reitera el compromís del Departament amb la protecció dels drets lingüístics i assegura que la situació que va patir la pacient “s’allunya de la voluntat tant del Govern com del centre implicat”. Així mateix, remarca que el cas “evidencia la necessitat de reforçar els mecanismes destinats a la gestió”.
Francesc Xavier Vila insisteix amb el “compromís” del Govern i també de la Dexeus amb els drets lingüístics, tot i que el centre hospitalari es va negar a donar explicacions sobre els insults. El conseller desvela que el passat 6 de febrer de 2025 es va reunir amb la direcció de l’Hospital Universitari Dexeus per “explorar de manera conjunta vies per prevenir i evitar aquestes situacions, així com possibles col·laboracions per millorar els protocols lingüístics del centre i garantir la capacitació lingüística del personal sanitari de l’àmbit privat”.
Salut va exculpar la Dexeus
Aquesta reunió es coneix després que la consellera de Salut, Olga Pané, expliqués en una altra resposta parlamentària, també a una pregunta de Junts, que la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va engegar els mecanismes d’inspecció corresponents tan bon punt va tenir coneixement dels fets i de la queixa de la pacient i va decidir obrir un “expedient d’informació prèvia” perquè el metge va retreure per escrit a la pacient una actitud “grotesca i xenòfoba” per voler ser atesa en català. Malgrat investigar els fets, el cas es va arxivar sense prendre cap mesura contra els professionals sanitaris que van atendre l’Anna perquè es va considerar que “la prestació de l’assistència sanitària va seguir les guies i protocols de pràctica clínica i es va respondre [la Dexeus] la reclamació d’acord amb la normativa vigent”.
Aquesta decisió va provocar l’enuig de la pacient insultada, que va escriure una carta a la consellera Pané per deixar constància de la “gran decepció” que es va endur per l’actuació del Govern de la Generalitat perquè, segons va remarcar a la carta a la qual va tenir accés El Món, “no defensen els ciutadans agredits per la llengua”. Així mateix, va lamentar que ni es fessin públiques les conclusions: “No em sorprèn que s’amagui el contingut de l’expedient que es va obrir i no es vulgui fer públic”. Amb tot, va traslladar a Pané que “si s’hagués trobat com jo amb un metge a urgències que et nega la seva atenció i no et dona cap via per ser atesa, en situació de preocupació i espantada com estava, hauria pogut pensar que se seguien els protocols establerts?”.
Política Lingüística i Salut treballen per “millorar” el sistema de queixes
D’altra banda, i a trets més generals, el conseller explica que el seu Departament i el de Salut estan treballant per “millorar” el circuit del tractament de queixes dins de l’Administració i l’àmbit dels serveis públics. Així mateix, subratlla que també estan treballant de manera coordinada en el marc del Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026 per assegurar, tant en l’àmbit públic com privat, “la capacitació lingüística del personal sociosanitari i la formació en drets i deures en matèria de llengua amb l’objectiu de garantir la disponibilitat lingüística dels centres”.
