Plataforma per la Llengua reclama al govern espanyol, en mans de Pedro Sánchez, que aprofiti les negociacions europees posteriors als comicis del 9-J per repartir els alts càrrecs de les institucions per tornar a posar l’oficialitat del català a la Unió Europea. L’entitat sense ànim de lucre assevera que es tracta d’una qüestió que no pot quedar oblidada en l’intercanvi de cartes que es produeix cada cinc anys, i considera que l’executiu espanyol ha d’aprofitar les negociacions actuals per convèncer els estats membre que tenen reticències -i els quals es van oposar a l’oficialitat en el seu moment- sobre que el català sigui una llengua oficial dins Europa: “El poder de negociació per aconseguir l’oficialitat el tenen, i el farien servir si el que estigués en joc fos que el castellà quedés reconegut al mateix nivell que l’italià a la UE o, altrament, quedés en condicions d’inferioritat”, etziba Marga Payola, coordinadora d’Internacional de Plataforma per la Llengua.
En aquest sentit, des de l’ONG del català també recorden que els estats membre que fins ara s’han mostrat més en contra d’acceptar l’oficialitat del català a Europa són Finlàndia i Suècia, dos països en què l’esquerra i els verds han aconseguit uns bons resultats -tot i que la dreta, seguint la tònica general europea, s’hi ha imposat-. És a dir, que les forces més pròximes ideològicament a Pedro Sánchez han guanyat presència. La coordinadora d’Internacional de Plataforma per la Llengua també veu amb bons ulls que Hongria -que ocuparà la presidència de torn de la UE a partir del juliol- tingui “bona predisposició” per fixar l’oficialitat dins l’agenda europea, però considera que els responsables finals d’aconseguir-ho són el govern espanyol. Govern que, de fet, es va comprometre a fer-ho.
Dur a terme la votació costi el que costi
Marga Payola també creu que l’executiu de Pedro Sánchez ha de dur a terme la votació independentment de la valoració que en facin els serveis jurídics del Consell de la UE, que ja es van pronunciar el 2004 sobre la qüestió en un posicionament “mancat de fonaments jurídics”, segons va apuntar la mateixa ONG del català en un informe publicat el passat mes de desembre. És a dir, que des de Plataforma de la Llengua consideren que l’oficialitat s’ha de posar sobre la taula i efectuar passi el que passi.
