Plataforma per la Llengua ha reaccionat a la sentència del Jutjat Contenciós número 15 de Barcelona, que ha condemnat l’Ajuntament de Vic perquè creu que demanar el nivell B2 a un treballador públic que farà d’operari al cementiri és “excloent”. L’ONG del català considera “inacceptable” aquesta nova ofensiva contra el català, l’atribueix al “supremacisme lingüístic” de l’Estat espanyol i s’ha ofert al consistori de la capital d’Osona per recórrer contra la decisió judicial i assessorar-o en tot el que faci falta. L’entitat presidida per Òscar Escuder considera que aquesta nova ofensiva és “un nou exemple de com la justícia treballa per defensar els interessos dels castellanoparlants per damunt de qualsevol altra consideració”, i, d’altra banda, recorda que li pertoca a l’administració organitzar-se per garantir que els drets lingüístics de la ciutadania.
Així ha reaccionat l’entitat en defensa del català a través d’un comunicat, on replica alguna de les consideracions que fa el jutge. Plataforma rebutja de forma frontal l’argument que el requisit del B2 genera una “barrera d’accés amb efecte excloent” per a la persona que no pugui acreditar el nivell. L’ONG considera que la funció del requisit no exclou ningú, simplement vol “evitar que treballadors sense capacitat de parlar català puguin accedir a la funció pública”. “I evitar, per tant, que els ciutadans no tinguin garantits els seus drets lingüístics”, subratlla.
L’organització creu que aquesta sentència “només s’explica per motius polítics, i, en concret, pel supremacisme lingüístic intrínsec a les institucions estatals”. En aquest sentit, apunta que, paradoxalment a aquesta decisió judicial, “ningú qüestiona ni judicialitza el fet de demanar un cert nivell de castellà per treballar a l’administració, quan, evidentment, exigir que els treballadors el dominin també és una ‘barrera d’accés’”. “Aquesta asimetria en què unes llengües són més iguals que d’altres revela una jerarquia lingüística en què el castellà continua essent tractat com una llengua imprescindible mentre que les altres juguen un rol secundari fins i tot en el seu propi territori històric”, lamenta Plataforma per la Llengua, i defensa que el necessari és exigir el català “encara en més sectors, perquè els ciutadans puguin viure en igualtat de drets”.
Vic i la seva política lingüística “innovadora”
Finalment, l’ONG del català exposa que coneix bé el context de Vic “atès que fa anys que hi treballa estretament per impulsar una política lingüística innovadora”. Aquesta inclou actuacions per potenciar l’ús de la llengua en tots els àmbits, i van des de les clàusules lingüístiques en la contractació pública fins als cursos de sensibilització en matèria de drets lingüístics per als treballadors municipals. L’Ajuntament de Vic, de fet, forma part des de l’inici de la xarxa de municipis ImpliCAT, que s’han compromès amb l’entitat a defensar el català de manera transversal des de tots els àmbits de la política municipal. “Els municipis són institucions clau per fer avançar la normalització del català arreu del domini lingüístic”, conclou.
