A instàncies d’ERC, el Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una moció en la qual s’insta al govern de Salvador Illa a garantir que els professionals sanitaris del sistema de salut del país tinguin el B2 de català, un any després de començar a treballar, i el C1, al cap de dos anys que estiguin exercint la seva feina en un Centre d’Atenció Primària (CAP) o en un hospital de Catalunya.
La iniciativa republicana ha comptat amb els vots favorables de totes les forces parlamentàries, inclòs el PSC, amb l’excepció del PP i Vox. El text d’ERC reclama que s’implementin “de manera immediata” les mesures necessàries per garantir l’ús, la promoció i la normalització de la llengua catalana en tot el sistema de salut, en aplicació de l’Horitzó 3 del Pacte Nacional per la Llengua.
Un 47,8% dels sanitaris no fan servir el català
L’atenció en català és un dret que els pacients de Catalunya tenen, però la realitat és ben diferent i cada cop més costa trobar metges i infermeres que parlin el català. Tal com va explicar El Món l’abril passat, un estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) conclou que el 47,8% dels sanitaris no fa servir el català habitualment. Un 30,9% no el sap parlar. I un 13% no l’entén. Normalment, el que passa en aquests casos és que el ciutadà acaba canviant d’idioma per ser atès.
Aquest problema s’agreuja pel fet que des del 2016 el percentatge de noves col·legiacions d’extracomunitaris s’ha duplicat a l’àrea de Barcelona, amb el 50% de nous col·legiats. Aquesta situació és lleugerament millor al sistema sanitari públic, ja que el percentatge de metges extracomunitaris disminueix fins al 36%. L’arribada de tants metges estrangers es deu en part per cobrir l’allau de jubilacions dels darrers anys.
Només un terç dels inscrits acaben els cursos de català
Un altre aspecte preocupant pel que fa a l’ús del català en el sistema sanitari és que hi ha un elevat abandonament per part dels professionals dels cursos de formació, segons va reconèixer el maig passat la consellera de Salut, Olga Pané. Tot i que la màxima responsable de la sanitat pública catalana no va donar xifres, la Plataforma per la Llengua va detallar que només un terç dels sanitaris que s’apunten a cursos de català els acaben, i només una quarta part els aproven, segons dades del 2024.
A qui m’he de dirigir per denunciar un metge que t’expulsa de la consulta per parlar català? Aquesta tarda a l’@ICRcat
— Montserrat Forcada i Cot (@MontForcadaCot) July 2, 2025
el Dr. Emanuel Esteban Martínez s’ha negat a visitar-nos a mi i a la meva filla per no voler canviar la llengua. Ha estat agressiu i maleducat. Desagradable!
La situació de la llengua en l’àmbit sanitari català és greu no solament per les dificultats que tenen els ciutadans per ser atesos en la seva llengua sinó per les situacions de catalanofòbia que es donen. A principis de juliol, aquest mitjà va donar a conèixer el cas d’una dona i la seva filla que van ser expulsades de la consulta d’un metge de l’Institut Català de la Retina per parlar en català.
