Els catalanoparlants van reportar fins a 122 casos de discriminació contra parlants de català en les administracions públiques espanyoles. Aquesta xifra suposa un rècord en el nombre de denúncies recollides per Plataforma per la Llengua, que recopil·la totes les vulneracions lingüístiques del 2024 en l’informe “Si quieres que te atienda tiene que ser en castellano”. La frase exemplifica a la perfecció la reacció de policies espanyols, funcionaris de diferents organismes de l’Estat espanyol i fins i tot de Ministeris del govern espanyol. “Esto es España”, “Si quiere que le responda, me habla en castellano”, “Hábleme en español”, “aquí se habla español” o “Yo no tengo por qué saber catalán“, entre altres, són algunes de les respostes que els catalanoparlants s’han endut per defensar els seus drets a fer ús de la llengua a Catalunya. Unes actituds que queden recollides en aquests deu casos que exemplifiquen l’allau de discriminacions registrades:
Un policia espanyol alliçona una ciutadana que s’expressa en català
Una veïna de Vilafranca va denunciar el que el gener del 2024 va passar per l’oficina d’expedició del DNI a la ciutat i va demanar en català a un agent de la Policia espanyola de si havia de renovar el carnet d’identitat abans que caduqués o després. El policia li va respondre amb un simple “no le entiendo”, i, davant la sorpresa de la dona, va afegir “usted está ahora mismo en la policía española. Yo no tengo por qué saber catalán, si fuese así tendría que saber vascuence, valenciano, mallorquín y gallego”. Aleshores, la veïna li va demanar si creia que el valencià i el català són idiomes diferents, i ell, que deia que no entenia el català, li va respondre que el valencià va aparèixer molt abans que el català. Abans que la dona decidís marxar, l’agent li va voler explicar un suposat “derecho y deber” de “todos los españoles –porque estamos en España– a conocer y hablar el español”.
“En castellano” a les oficines d’Hisenda a Lleida
Un veí de Lleida va comparèixer a les oficines de l’Agència Tributària estatal a Lleida per fer una consulta sobre la renda d’un tercer. En la denúncia efectuada al febrer, relata que va explicar a la funcionària que venia com a persona autoritzada. “En castellano, por favor”, li va etzibar la treballadora. Tot i que l’exigència el va contrariar, va replicar-li, però en la denúncia formulada a Plataforma per la Llengua fa constar que es va sentir discriminat, “víctima d’un abús de posició dominant, perquè és l’usuari, i no pas el funcionari, qui té dret a escollir la llengua oficial en què vol ser atès”.
Un agent de seguretat de Renfe es nega a atendre un usuari perquè li parla en català
Un usuari de Renfe va denunciar al febrer que a l’estació de Renfe de Plaça Catalunya, a Barcelona, va ser discriminat per un agent de seguretat quan li va demanar si podria tornar a entrar amb el mateix bitllet perquè tren que havia d’agafar anava amb retard. L’home li va etzibar que si volia informació, s’hauria d’adreçar a ell en castellà. La usuària va defensar el seu dret de dirigir-se en català a Catalunya, però el treballador li va replicar que “Esto es España. Si quiere que le responda, me habla en castellano”. La dona, llavors, va adreçar-se a un altre agent, però el primer va seguir-la per dir-li que el company tampoc no li parlaria en català, i que si volia una resposta, havia de parlar en castellà.
Un treballador de Renfe: “Usted es española. ¡En español!”
Una situació similar va denunciar una altra usuària de Renfe, però a l’estació de la Sagrera, a Barcelona. Segons la denúncia, les màquines de validació dels bitllets no funcionaven bé i el tren estava a punt d’arribar. Com que ella venia d’un altre transport i ja havia validat el bitllet, va entrar per una porta que havien obert els que sortien. Un guarda de seguretat de Renfe la va veure i li va cridar, però ella va explicar-li la situació. “¡Hábleme en español! Soy español, no me puede hablar en catalán. Usted es española. ¡En español!”. La conversa no va anar a més perquè la usuària va ignorar-lo i va baixar les escales per poder agafar el tren.
Un enquestador del CIS qualifica una dona de “maleducada” per parlar en català
Una dona va rebre una del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), l’organisme que realitza les enquestes i els estudis de l’administració estatal, perquè volia fer una entrevista sobre les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquell any. En la denúncia comunicada a l’abril a l’ONG del català, la dona va acceptar fer-la i quan va començar a respondre en català, el treballador va demanar-li que parlés “en español”. Ella s’hi va negar, i el treballador li va etzibar que era una “maleducada” i va penjar el telèfon.
El Ministeri de Transports reclama a la CUP de Vic que tradueixi unes al·legacions
El grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Vic va presentar al·legacions a l’estudi informatiu de la duplicació de la línia Montcada Bifurcació – Puigcerdà Frontera Francesa, en el tram Vic – Centelles. Aleshores, el projecte es trobava en període d’informació pública a principi de juny, després de l’aprovació per part de la Direcció General del Sector Ferroviari del ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible al mes d’abril, i els anticapitalistes van presentar el document íntegrament en català. Segons la denúncia recollida per l’entitat que presideix Òscar Escuder, el Ministeri li va requerir la traducció del text al castellà i va advertir el grup municipal que si no el traduïa, no el tindria en consideració.
La policia el denuncia perquè parla en català
Un home va acudir a la comissaria de la policia estatal a Manresa per renovar el carnet d’identitat després de perdre’l i, segons el relat dels fets recollits per l’ONG del català al juliol, l’agent li va exigir que parlés en castellà. L’home s’hi va negar i li va deixar clar que no renunciaria a expressar-se en la seva llengua, una actitud que l’agent va respondre obrint una acta de denúncia per negar-se a parlar en castellà i per respondre “amb agressivitat”.
Un treballador del SEPE a Vilanova i la Geltrú: “Aquí se habla español”
Un home va anar a un edifici de l’Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya a Vilanova i la Geltrú per una conciliació laboral. L’home del taulell, segons la denúncia registrada a l’octubre, només parlava en castellà, i quan ell li ho va retreure, va contestar que l’oficina específica en què es trobava dins de l’edifici era del SEPE, el servei d’ocupació estatal. L’home, enfadat, li va etzibar que “aquí se habla español”. En una segona interacció, l’home va assegurar que no parlava en català perquè “soy de Cádiz” i, de nou, va tornar a justificar que no parlés en català pel fet de trobar-se al SEPE.
Una funcionària d’Hisenda exigeix a crits a una usuària que parli en castellà
Una dona va denunciar al novembre que va anar a l’oficina de l’Agència Tributària a la plaça del Dr. Letamendi, a Barcelona, la treballadora que l’atenia es va enfadar molt perquè li va parlar en català. Segons el relat dels fets, la dona va evidenciar la seva d’incomprensió i li va etzibar a la denunciant que li parlés “¡en castellano!”. Quan es va queixar de la seva actitud, la treballadora va afegir que la llengua catalana “no servia de nada” i li va insistir perquè parlés en “¡en castellano!”. La funcionària es va agitar tant que fins i tot una companya seva va intervenir en la conversa per demanar-li si estava bé.
Un vigilant de Renfe li diu que li parli en castellà, que a ell el català no li agrada
Una dona tenia problemes amb el billet de tren a l’estació del Clot de Rodalies i va demanar ajuda a un vigilant de seguretat. Ho va fer en català i el vigilant li va dir en castellà que parlés amb el seu company. Segons el relat dels fets de la queixa traslladada al desembre, el segon vigilant va tornar-la a adreçar al primer i quan ho va fer, aquest li va etzibar: “¡A mí me hablas en castellano!”. Ella s’hi va negar, i l’home li va traslladar que no li agradava el català. Aleshores, la dona va recórrer al segon vigilant, que, finalment, li va obrir la porta i la va deixar passar.
