Plataforma per la Llengua ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs de reposició contra la resolució judicial dictada la setmana passada que ordenava executar la sentència que retallava el decret per protegir el català a l’escola. L’ONG en defensa de la llengua considera que la interlocutòria judicial és “un nou intent dels espanyolistes per dominar el discurs i desgastar l’escola”, però remarca que l’ordre “no ha d’encendre cap alarma” perquè els articles anul·lats a la sentència ja els regulen altres normatives. Tot i això, demana al tribunal que retiri la resolució perquè la petició d’execució de la sentència que demanava Asamblea por una Escuela Bilingüe “és interessada, inapropiada formalment, innecessària i injustificada”.
A més, l’entitat en defensa del català insta el Govern que apliqui els articles del decret de règim lingüístic que no van ser anul·lats per l’ordre del TSJC, i posa èmfasi en l’article 36. Aquest estableix que es poden sancionar els docents que no compleixin el projecte lingüístic de centre i que els nous docents que entrin al sistema han d’acreditar un nivell C2 de català. Entre els articles vigents, també remarca el 16, que concreta que el català és la llengua pròpia de l’administració educativa i s’ha d’emprar en les comunicacions internes, en la resta d’interaccions i amb les institucions dels territoris de parla catalana. I no només això, perquè també regula que les empreses subcontractades per les escoles i l’administració educativa estan obligades a fer servir el català. El 6.7, per la seva banda, fixa que la retolació, la comunicació digital i les webs dels centres, així com tota comunicació externa, ha de ser en llengua catalana.
Sobre els projectes lingüístics de centre i la immersió lingüística, l’article 11 estableix que s’ha de disposar de dades sociolingüístiques dels centres, se’ls ha d’orientar sobre com aplicar la immersió i que els responsables en són els equips d’assessors i assessores de llengua i cohesió social del Departament d’Educació, així com la Inspecció Educativa. A més, el capítol 3 de la llei fixa que els projectes lingüístics de centre han de partir de dades sociolingüístiques i de les competències lingüístiques de l’alumnat concret del centre. El mateix capítol també estableix que hi ha d’haver continuïtat i coherència lingüístiques en els serveis subcontractats, en les activitats extraescolars i els menjadors, i que s’han de concretar mecanismes de seguiment, avaluació i revisió dels projectes lingüístics.

Més articulat vigent del decret per protegir el català a l’escola
En els articles 12 i 13, es fixen les bases que han d’acreditar que els alumnes tenen un nivell correcte al final de l’etapa educativa, i en el 30 s’estableix que els processos selectius de contractació i les oposicions han de ser només en català. L’article 5.3 fixa que tots els centres d’adults han de tenir com a mínim oferta docent de català, i que el Consorci per la Normalització Lingüística hi ha de col·laborar. Per acabar, a l’article 14 s’especifica que cal potenciar el català en les col·laboracions amb agents externs i, en el 15, que s’han d’afavorir les col·laboracions amb la resta dels territoris de parla catalana.
Plataforma per la Llengua ja havia recorregut abans contra el TSJC
D’altra banda, l’entitat presidida per Òscar Escuder recorda en un comunicat que va presentar recurs de cassació al TSJC per l’anul·lació de 14 articles del decret per incentivar l’ús del català a l’escola a principis del setembre de 2025. Així mateix, l’ONG del català també va demanar la tardor del 2024 recusar tot el tribunal que havia suspès cautelarment el decret de règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya perquè la interlocutòria prejutjava el que havia de resoldre la sentència, i per la participació irregular en el cas d’alguns jutges com, per exemple, el magistrat Aguayo, que es va posicionar durant una visita d’eurodiputats impulsada per Dolors Montserrat (PP) dient que “no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets i demanar el 25% de castellà”.

