L’Institut d’Estadística de Catalunya (IEC) i el Departament de Política Lingüística han publicat aquest dijous les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 que van donar a conèixer el passat mes de febrer. L’informe va constatar que el català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població, una xifra que no es registrava des de fa 20 anys. Així, només el 32,6% dels ciutadans que fa servir el català per sobre de cap altre idioma, 3,5 punts menys que el 2018, mentre que els qui tenen el castellà com a llengua habitual són el 46,5%, dos punts menys. Però això era una radiografia general del país i ara es posa la lupa en les dades per territoris, que permeten fer una anàlisi més al detall.
El desglossament de les dades per territoris, analitzat per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), mostra que les dinàmiques són molt diferents i constaten un fet: l’àrea metropolitana de Barcelona, la més densament poblada del país, és la que arrossega a la baixa les estadístiques, ja que la majoria de les zones restants estan per sobre de la mitjana. Així, les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu són els territoris amb més presència del català; el Camp de Tarragona i el Penedès se situen en una zona intermèdia, amb més presència de castellanoparlants, però amb el català per sobre de la mitjana i un pes destacat de persones que usen les dues llengües; i l’àrea de Barcelona amb el nombre de catalanoparlants per sota de la mitjana.
Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu
Les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu formen part del grup de territoris amb més coneixement i ús del català. Són zones amb més persones nascudes a Catalunya (al voltant del 68%) i un percentatge de nascuts a l’estranger entorn del 20%. La població amb el català com a primera llengua era majoritari en el període analitzat (2018-2023) a Terres de l’Ebre (57,7%) i a l’Alt Pirineu (51,2%), mentre que a les Comarques centrals, el percentatge se situa en el 48%.
Amb tot, hi ha certes diferències entre els tres territoris. Mentre que a l’Ebre hi havia un percentatge destacable d’altres llengües (16,3%), a les Centrals i al Pirineu era més baix (11,8% i 11,4%). Pel que fa a la llengua d’identificació, Terres de l’Ebre tenia un 56,3% de persones que s’identificaven amb el català, l’Alt Pirineu un 52,8% i a Comarques centrals un 52,4%, mentre que amb el castellà s’hi identificaven el 14,8% de la població de Terres de l’Ebre, el 22,2% de l’Alt Pirineu i el 21% de Centrals.
Ponent i Comarques gironines
Ponent i les comarques de Girona són territoris amb coneixement i ús de català per sobre de la mitjana, amb un percentatge de nascuts a l’estranger superior al 25% i un percentatge d’ús d’altres llengües també per sobre de la mitjana catalana. Pel que fa a la primera llengua, aquests ambdós territoris destacaven per tenir percentatges més alts que la mitjana del país respecte del català: 39,1% a la zona de Girona i el 45,4% a Ponent, i també d’altres llengües, del 17,3% a Girona i 20,1% a Ponent.
Pel que fa a la llengua d’identificació, el 40,3% dels gironins i el 46,9% dels habitants de Ponent indicaven el català. El percentatge de població que s’identificava amb altres llengües estava al voltant del 12% en els dos territoris. El català era la llengua habitual del 45,1% a Girona i del 51,1% a Ponent, mentre el percentatge de població que usava altres llengües era del 7% en els dos territoris. Ponent s’acostaria més al grup anterior que no pas les comarques gironines en aquest aspecte.
Camp de Tarragona i Penedès
El tercer grup el formen el Camp de Tarragona i el Penedès, on les dades mostraven percentatges d’ús més alts de castellà que de català, però on el català continuava per sobre la mitjana. En aquests territoris, la proporció de nascuts a la resta de l’Estat (entre el 17% i el 19%) superava lleugerament la mitjana de Catalunya (16,7%) i el percentatge de nascuts a l’estranger es trobava a prop de la mitjana al Camp de Tarragona (23,5%) i per sota al Penedès (19,7%). Pel que fa a la llengua inicial, el percentatge de persones que tenien el castellà com a primera llengua era del 48,8% al Penedès i del 42,5% al Camp de Tarragona, i el català era del 31,3% i del 35,1%, respectivament.
Pel que fa a la llengua d’identificació, el català creixia com a llengua inicial (32,7% al Penedès i 37,2% al Camp de Tarragona), mentre que en l’apartat de la llengua habitual, el percentatge de castellà es situava entre el 40 i el 45% i el de català entre el 35% i el 38%. La taxa de persones que declaraven català i castellà com a habituals estava per sobre de la mitjana, entre un 10 i un 12%. Al Penedès s’hi detecta una presència de l’opció combinada ‘català i castellà’ sistemàticament superior a la mitjana, per sobre de la resta del país.
Àmbit metropolità
Finalment, l’últim grup és l’àrea metropolitana, tot i que mostra diferències internes importants. És el territori més poblat i el que acull menys proporció de persones nascudes a Catalunya (56,6%), més població de nascuts a la resta de l’Estat (18,3%) i un dels tres amb més població nascuda a l’estranger (25,1%). També es troba per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a coneixement de la llengua, així com pel que fa a la població que tenia el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%).
Aquesta zona es pot dividir en tres grans blocs. En primer lloc, el Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat on, en general, hi havia uns percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l’àrea metropolitana. En el cas del Maresme, fins i tot superiors a la mitjana del país. En un segon grup hi ha el Vallès Occidental i el Baix Llobregat Nord, que presentaven unes dinàmiques més semblants a les del conjunt de l’àmbit Metropolità, i l’últim grup el formen l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud, on l’ús del català era molt més baix que al conjunt de l’àmbit Metropolità.
