El Servei Català de la Salut ha posat dades preocupants en matèria de drets lingüístics i ha admès que les queixes per discriminació lingüística als centres sanitaris creixen cada any, tot i que recentment la consellera de Salut, Olga Pané, va treure ferro a aquestes queixes. En el que portem de 2025, fins al mes de juliol, ja se n’han registrat 179, una xifra que confirma la tendència a l’alça dels últims anys i que fa preveure que es podria superar novament el màxim històric abans d’acabar l’any: 233 el 2022, 342 el 2023 i 358 el 2024. Els responsables del CatSalut han detallat en una compareixença a la Comissió de Salut del Parlament que gairebé la meitat de les reclamacions de 2024, el 49%, van ser per manca d’atenció oral en català; el 20% van ser per no rebre resposta administrativa o informativa en aquesta llengua i el 8% estan vinculades amb els informes clínics.
El director general del Servei Català de la Salut, Alfredo Garcia Díaz, ha reconegut que la situació de la llengua catalana en l’àmbit sanitari “és millorable”, i han deixat clar que “no és la que es voldria”. El responsable del CatSalut ha vinculat aquest increment de queixes a la incorporació creixent de professionals sanitaris al sistema procedents de fora de Catalunya: “L’any 2022, dels nous metges i metgesses col·legiats a la província de Barcelona, només un 29% eren nascuts a Catalunya i el 17% eren nascuts a la resta de l’estat i un 54% eren nascuts a l’estranger, fora de l’estat espanyol”.
D’altra banda, Garcia ha afegit que un altre element que condiciona aquesta situació és el personal sanitari que s’incorpora al sistema mitjançant un sistema de provisió de places de formació especialitzada en districte únic estatal en el qual no es demana cap coneixement de cap llengua. “El 2023, hi havia al sistema sanitari públic català entre residents de Medicina, d’Infermeria i de Psicologia, un total de 5.904 residents. De tots aquests, el 40% provenien de territoris no catalanoparlants, d’altres països i també d’altres continents”.
Les mesures que ha adoptat el Parlament
Per fer front a aquesta situació, el Departament duu a terme diverses mesures com les que recull el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut, que recull 33 accions en diferents àmbits per executar fins al 2026. Per exemple, entre les mesures organitzatives es recomana que els centres designin referents lingüístics a cada centre i presentar un pla de gestió lingüística. En aquest sentit, el màxim responsable del CatSalut ha subratllat que el 98% de les entitats proveïdores que tenen contracte amb el Servei Català de la Salut, ja han designat un referent lingüístic i que d’aquestes entitats, un total de 114, el 70%, han presentat al Departament el seu pla de gestió.
A més, entre les mesures per millorar el coneixement de català, els professionals es poden apuntar al programa Prescriu-te el català, que “ha de permetre que els professionals d’estat sanitari públic puguin assolir habilitats comunicatives i un nivell de català suficient per a poder atendre els pacients i poder expressar-se oralment i per escrit en la llengua catalana en el seu context laboral”. Enguany s’han ofert 1.635 places i s’ha incorporat el nivell A2. Un altre programa, ‘T’acollim’, que permet a residents i a nous professionals que s’incorporen al sistema, ha comptat amb 400 participants aquest 2025. Així mateix, hi ha la possibilitat de fer de voluntari per la llengua amb aquest darrer col·lectiu de professionals.
Actualitzar la carta de drets i deures dels pacients
D’altra banda, el responsable del CatSalut ha dit que la conselleria està treballant en una actualització de la carta de drets i deures dels pacients per garantir els drets lingüístics dels usuaris del sistema sanitari. Aquesta revisió, que preveuen tenir llesta a finals d’any, inclourà la incorporació específica dels drets lingüístics que ja recull la normativa vigent. “La voluntat és garantir el coneixement i foment de l’exercici actiu d’aquests drets i deures, i contribuir així a una millor qualitat relacional entre usuaris i personal sanitari“, ha explicat, i ha detallat que la iniciativa anura acompanyada d’una campanya de comunicació que es dirigirà tant als professionals com a la ciutadania.
Una plataforma digital per gestionar les queixes
Finalment, el responsable del CatSalut ha posat èmfasi en mesures estructurals per fer front a la problemàtica, i ha destacat la creació d’un grup multidisciplinari de seguiment de les queixes lingüístiques. Un equip que tindrà la funció de fer un seguiment qualitatiu i quantitatiu de les reclamacions, proposar millores i coordinar les accions correctores. A més, la conselleria de Salut està desenvolupant E-reclamacions, una plataforma digital per simplificar i digitalitzar la gestió de queixes, suggeriments, agraïments i sol·licituds d’informació. Aquesta eina també vol millorar l’accessibilitat i transparència del sistema, així com fer un seguiment més eficient dels casos, estandarditzant criteris i respostes.
