Les males dades sobre l’ús del català en l’àmbit sanitari, on només la meitat dels metges s’adrecen en català als seus pacients, van portar el Departament de Salut a prendre mesures per tal de garantir el dret dels pacients a ser atesos en català i es van comprometre a fer complir de manera estricta la normativa que obliga a tenir el certificat C1 -el B1 als auxiliars, com és el cas- a tot el personal sanitari que opti a una plaça de funcionari. De fet, l’Institut Català de la Salut va denegar la plaça fixa a 212 sanitaris interins que no van acreditar tenir el coneixement de català que es requereix. Ara, una d’aquestes professionals, que no ha aconseguit plaça de funcionària –tot i que pot continuar com a interina–, ha anunciat al diari El Mundo que vol interposar una demanda contra la Generalitat.
Rosa Cochachi, nascuda al Perú fa 54 anys i amb nacionalitat espanyola des del 2009, va arribar l’any 2002 a Catalunya i fa 11 anys que treballa com a auxiliar d’infermeria a l’Hospital Vall d’Hebron, principalment a l’àrea d’oncologia, des de fa més d’una dècada. Durant aquests últims cinc ho ha fet amb plaça d’interina. A pesar de treballar durant tot aquest temps en un centre sanitari públic a Catalunya, no ha pogut acreditar que té els requisits lingüístics que es requereixen per optar a la plaça.
L’auxiliar infermera titlla d'”excessiu i eliminatori” el requisit del català. Però, tanmateix, tampoc no és el primer cop que no supera la prova per tenir plaça fixa, ja que durant els últims deu anys s’ha presentat a quatre convocatòries per aconseguir plaça fixa i en les últimes tres ocasions li han denegat la plaça perquè, malgrat superar els exàmens teòrics sobre qüestions sanitàries i provar els coneixements per dur a terme la tasca assistències, no complia els requisits en matèria de llengua, un fet que tampoc l’ha animat a treure’s el certificat B1 de català.
Ja ha fet el primer pas per denunciar la Generalitat
L’auxiliar va presentar el passat 27 de desembre un recurs d’alçada per notificar la seva disconformitat amb la resolució de l’Institut Català de la Salut i iniciar així el procés per denunciar la Generalitat, una demanda que es formalitzarà, sempre segons El Mundo, quan es desestimi el seu recurs per no complir amb els requisits necessaris. El diari afegeix que a Rosa la seguiran dos companys més, un tècnic de raigs i una administrativa, que també formen part d’aquests 212 sanitaris. Malgrat que se li ha denegat fins a tres ocasions la plaça fixa per no poder acreditar el coneixement de català requerit, la professional sanitària admet que només té l’A2, un certificat de nivell bàsic de català que no és suficient per accedir a la plaça.
Salut admet que adreçar-se a un pacient en la seva llengua és una qüestió “assistencial”
La consellera de Salut, Olga Pané, va deixar clar recentment que adreçar-se a un pacient en la seva llengua “no és només un tema lingüístic, sinó assistencial”. Així, en una compareixença recent a la Comissió de Salut del Parlament, va defensar que la “plena competència” del personal sanitari millora la comunicació, reforça la confiança del pacient vers el personal mèdic i millora el tractament i facilita la comunicació, sobretot amb col·lectius més sensibles com la gent gran, infants, persones vulnerables o pacients al final de la vida. Tanmateix, va admetre que la contractació de personal de fora de Catalunya té un impacte “temporal” en els drets lingüístics i va subratllar que era responsabilitat dels representants polítics que no es perpetuï aquesta situació. “Ens veiem obligats a incorporar professionals que venen d’altres entorns i que el seu idioma matern o que dominen no és el català. Haurem de conviure amb aquesta situació un temps”, va assenyalar.
Plataforma per la Llengua exigeix el compliment de la normativa
Plataforma per la Llengua ha insistit que la Generalitat ha de fer complir la Llei de política lingüística en l’àmbit sanitari i garantir els drets dels pacients catalanoparlants i recentment va proposar que el Govern impulsés quatre mesures: sessions d’assertivitat lingüística obligatòries per als nous sanitaris col·legiats, exigència del nivell B2 de català el primer any per a tots els professionals, acreditació del nivell C1 el segon any sense excepcions, i, finalment, un correcte tractament de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l’obertura d’expedients sancionadors i, quan calgui, sancions. De fet, Plataforma per la Llengua constata que l’àmbit sanitari lidera les queixes per discriminacions lingüístiques a l’Administració Pública de Catalunya que rep l’entitat i només durant el 2023 va atendre 221 queixes, 129 a la pública i 92 a la privada. “La sanitat és un dels grans forats negres pel que fa a la normalització del català i una gran font de discriminacions”, conclou l’ONG del català.
