El Govern ha elaborat una “nova ofensiva” composta de viatges i compareixences a l’exterior per aconseguir l’oficialitat del català dins de la Unió Europea. És dins aquest marc que han enviat un argumentari als 27 estats membres on els insten a posar fi a “l’anomalia històrica” que suposa que el català no sigui una llengua oficial a Europa, i per a l’executiu català ara és “una oportunitat històrica” per corregir-la. L’argumentari comença destacant que el català és una llengua que té prop de deu milions de parlants a la Unió Europea, sent una de les 15 llengües oficials més parlades al Vell Continent i a nivells similars a idiomes com el grec, el suec, el búlgar, el croat o el danès. “Més de nou milions de persones usen el català amb més o menys freqüència cada dia en l’àmbit laboral o escolar a l’estat espanyol“, apunta el document.
Un cop explicada la base contextual del català, l’argumentari del Govern posa el focus del discurs en la rellevància que té la llengua en l’àmbit universitari, ja que es pot estudiar a més de 150 centres universitaris, i en el món de la comunicació, perquè, avui en dia, existeixen més d’una vintena de canals de televisió en català, més de 200 emissores de ràdio i més de 30 diaris en paper i digitals. També treuen pit de la rellevància del català dins el sector tecnològic, ja que recorden que quatre de les cinc webs més visitades del món, és a dir, YouTube, Facebook, Google i Twitter (X), tenen versió disponible en català: “El català disposa d’institucions que vetllen pel seu ús, desenvolupament i normalització; […] és una llengua que està perfectament estandarditzada i disposa de recursos normatius i tecnològics plenament desenvolupats; de fet, té un equipament superior al d’altres llengües ja reconegudes com a oficials per la UE”, assenyalen des de la Generalitat.
Reivindicació històrica
Des del Govern també han volgut aprofitar aquest argumentari per respondre a les suggerències d’alguns estats membres que creuen que acceptar el català provocarà un “efecte dominó”. En aquest sentit, l’executiu deixa clar que la petició d’oficialitat és un afer de cada país, ja que el reglament europeu estableix que l’oficialitat al mateix estat és la condició prèvia per arribar a l’oficialitat de les institucions i considera que el cas de Catalunya és “singular”, de la mateixa manera que també ho és el basc i el gallec.
