Els casos de discriminació lingüístics són centenars en l’àmbit de la salut. De fet, segons dades del mateix Departament, l’any passat es van denunciar més de 200 casos com el que va patir una pacient de l’Hospital Universitari Dexeus quan va fer valer el seu dret a ser atesa en català. Aquestes situacions es produeixen perquè Catalunya té un dèficit de metges i l’ha de suplir amb professionals d’altres païssos o d’altres punts de l’Estat espanyol, que arriben sense tenir coneixement del català. Però la manca de professionals que hi ha en el sector té diverses causes, una de les quals es troba en el mètode d’accés al grau per estudiar Medicina. A Catalunya hi ha vuit universitats, dues de privades, que ofereixen estudis de Medicina –algunes de molt ben valorades, com ara la Universitat de Barcelona (UB), que segons el rànquing Quacquarelli Simonds és la número 48 del món i la número 1 de l’estat–, però un elevat percentatge dels estudiants, el 35% del tota i que en algunes universitat superen el 68%, provenen d’altres punts de l’estat espanyol i, en molta menor mesura, de l’estranger. La majoria d’aquests estan de pas a Catalunya, ja que hi venen per graduar-se i després no s’hi queden, sinó que tornen al seu lloc d’origen. Això és possible a causa del sistema de districte únic en l’elecció de centre. Des del Departament de Política Lingüística es va apuntar a la possibilitat de revisar la normativa per accedir als graus, però el PSC va tombar el punt d’una moció que instava l’executiu a abordar aquesta qüestió i proposava reservar un 70% de places a estudiants catalans.
Actualment, segons les darreres dades del Departament de Recerca i Universitats, el 63% dels estudiants que fan el grau de Medicina en universitats catalanes són residents a Catalunya –fa cinc cursos representaven cinc punts més, el 68%–, el 35% prové de la resta de l’estat i només un 2% són estrangers. Això si es té en compte els vuit centres, inclosos els privats. Però les dades són difuses, perquè un estudi de Salut sobre el pla d’acció per a la millora de l’atracció i fidelització de professionals al sistema de salut de Catalunya, que també ofereix dades d’Universitats, recull que, si només es té en compte els sis centres públics, el curs 2021-2022 els estudiants catalans van ser 50% i els de la resta de l’estat, un 46%. És més, el document del pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026, elaborat pel Departament de Salut el juliol passat, subratlla que unes 1.200 persones s’han graduat en Medicina a Catalunya en els darrers anys, però destaca que “cal tenir en compte que només el 50% dels estudiants de Medicina són d’origen català, l’altre 50% o bé provenen de la resta de l’Estat (un 46%) o bé són estrangers (un 4%)”.
Selectivitat més dura a Catalunya
Aquesta situació, segons exposa la conselleria de Salut en el pla sobre la llengua, és un problema perquè aquests estudiants de fora “acostumen a retornar als seus llocs d’origen” quan acaben la seva formació universitària. Entre les causes d’aquesta situació que recullen els documents esmentats, Recerca i Universitats atribueix “l’efecte distorsionador” de la variable migratòria en el perfil d’estudiant de Medicina a Catalunya al fet que els estudiants catalans “presenten més dificultats per obtenir notes competitives per a l’accés a la universitat (mitjana de les notes de batxillerat i de la fase general de les PAU) que els estudiants de la resta de l’Estat”, ja que les proves d’accés a la universitat no són iguals a totes les comunitats malgrat l’existència del districte únic. “Aquest fet, sumat a la concurrència d’un nombre significativament elevat d’estudiants d’altres comunitats en el procés de preinscripció universitària, fa que l’alumnat català disposi de pitjors condicions en l’accés als estudis de grau en Medicina en comparació amb els sol·licitants d’altres comunitats”, conclou.
La URV i la UdL: les dues universitats amb més estudiants de Medicina provinents de la resta de l’estat
La Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona són les dues que més estudiants de la resta de l’estat espanyol tenen a les facultats de Medicina. Per exemple, aquest curs hi ha 637 alumnes que estudien aquest grau a la capital del Segrià. D’aquests, hi ha 434 alumnes que provenen d’altres comunitats de l’estat espanyol, i representen el 68,13% del total. D’aquests, el 14,44% prové de l’Aragó, per la proximitat de Lleida amb la Franja de Ponent, però també tenen un pes específic els estudiants que arriben d’Andalusia, el 13,19%, i en grau més baix del País Valencià, 8,16%, mentre que el 32,34% restant prové de Galícia, Madrid, Canàries i les Illes Balears, entre altres. D’altra banda, sempre segons dades del centre, la bossa d’estudiants de medicina catalans en aquesta facultat supera per una dècima el 30%. En aquesta universitat, el percentatge d’estudiants d’altres punts ha crescut més de cinc punts en cinc cursos, ja que el 2020-21 representaven el 62,69%.
Pel que fa a la Universitat Rovira i Virgili, enguany hi ha 747 universitaris cursant estudis de Medicina. D’aquests, n’hi ha 483 que provenen d’altres indrets de l’estat espanyol. Són majoria i representen un 64,7% del total. Tanmateix, en aquest cas la major part d’aquest grup d’alumnes, un 37,88%, prové del País Valencià –n’hi ha de catalanoparlants i estadísticament s’hi trobarà un índex alt d’estudiants que almenys entenguin el català. El 26,8% restant són d’altres zones de l’estat. Els percentatges d’enguany, segons les dades facilitades pel centre universitari, s’han mantingut estables durant els darrers cinc cursos.
La UB: la universitat més ben valorada és la que té més estudiants catalans
Per contra, la Universitat de Barcelona, que és la més ben valorada de l’estat espanyol, és el centre que més percentatge d’estudiants catalans té a Medicina. Segons dades facilitades per la UB, dels 1.564 estudiants que aquest curs 2024-25 estudien aquest grau, el 68,93% són catalans i les persones provinents de la resta de l’estat espanyol només representen el 17,33%, quatre punts més que els estudiants procedents de l’estranger, (13,75%). Tot i això, el percentatge d’alumnes catalans és inferior al de fa cinc anys, ja que el curs 2020-21 representaven el 73,08%. Tanmateix, aquesta reducció no representa un increment d’alumnes de la resta de l’estat, que en els darrers cinc anys s’ha mantingut entre el 16 i el 17%. Durant aquest temps, el que sí que ha incrementat és la presència d’estudiants internacionals, que fa cinc anys estava un pèl per sobre del 10%.
La tònica general: més d’un 60% d’estudiants de Catalunya
La tònica general en la majoria d’universitats de Catalunya que ofereixen el grau de Medicina és que un 60% dels universitaris són catalans. La Universitat Autònoma de Barcelona compta amb 1.994 universitaris que cursen el grau de Medicina. De fet, és el centre de Catalunya que més places oferta. El 65,05% són estudiants catalans, el 32,1% prové de diferents punts de l’estat espanyol i el 2,86% són estrangers. Tot i això, si es comparen aquestes dades amb les del curs 2020-21, s’observa que el percentatge d’estudiants de la resta de l’estat espanyol, que aleshores era el 24,84%, ha crescut set punts en cinc anys.
Pel que fa a la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya, enguany hi ha 748 universitaris cursant Medicina: el 63% és de Catalunya, el 33% de la resta de l’Estat i el 4% és alumnat estranger i, segons les dades facilitades pel centre, el repartiment es manté estable des de fa cinc anys. La Universitat explica que els llocs d’on procedeixen majoritàriament els alumnes de la resta de l’estat espanyol, són les Illes Balears, el País Basc i el País Valencià, en aquest ordre, de manera que també n’hi haurà molts de catalanoparlants o que, almenys, entenguin la llengua del país. Vic i la Universitat Internacional de Catalunya són els dos centres privats que ofereixen el grau de Medicina a Catalunya, però del segon no hi ha dades perquè no les han facilitat.
El repartiment que es troba a Vic és molt similar al de la Universitat de Girona, que compta amb 414 alumnes i els universitaris catalans hi són majoria, el 63,42%, mentre que els d’altres àrees de l’estat representen el 33,36% –tres punts menys que el curs 2021-22. En aquesta facultat el percentatge d’alumnes internacionals encara és més baix i no arriba al 3%. A la Universitat Pompeu Fabra, segons dades facilitades pel mateix centre, aquest curs hi ha 373 alumnes que es reparteixen de la següent manera: el 63% són alumnes de Catalunya, el 33% prové d’altres territoris de l’estat espanyol i el 4% són universitaris internacionals. Un repartiment que segueix la mateixa tònica en els últims cinc anys.
Vila aposta per revisar criteris d’accés, però el PSC vota en contra de reservar el 70% de les places a universitaris catalans
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una entrevista recent a l’ACN apostava per “revisar criteris d’accés a les facultats” i oferir el màxim de possibilitats d’aprendre català perquè, segons va dir, “els metges que formem aquí haurien d’acabar tots sabent català”. Davant la situació actual a les facultats, la CUP va presentar la setmana passada al Parlament una moció sobre la sanitat pública i un dels punts del text, amb una esmena de Junts, proposava “exigir l’eliminació del districte universitari únic en l’àmbit de l’estat espanyol” o bé “una reserva del 70% de places per a estudiants d’instituts catalans, com demana el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per facilitar l’accés a la formació universitària dels estudiants catalans”. Aquest punt de la moció va ser rebutjat pels vots en contra dels diputats del PSC, PPC i Vox, mentre que la resta de les formacions hi van votar a favor. La diputada socialista Sara Jaurrieta va justificar la posició del PSC, partit que governa la Generalitat en solitari, i va afirmar que el seu grup no està d’acord a eliminar el districte universitari únic perquè consideren que “és una riquesa disposar del sistema sanitari català amb els millors professionals vinguin d’on vinguin, perquè quan un està malalt el que vol és ser atès pels millors professionals”.
Una situació que després repercuteix en la formació especialitzada
Que molts dels estudiants de Medicina que hi ha a Catalunya provinguin d’altres punts de l’estat espanyol, i en molta menor mesura de l’estranger, també té un efecte important en l’elecció posterior de places de formació sanitària especialitzada. Segons dades facilitades pel Ministeri de Sanitat en relació amb la convocatòria de places de metges residents 2020-2021, un 36,7% de titulats de les universitats catalanes es van incorporar principalment en places d’altres territoris com el País Valencià, les Balears, Andalusia, Madrid, el País Basc i l’Aragó. El pla d’acció per a la millora de l’atracció i fidelització de professionals al sistema de salut de Catalunya, elaborat pel departament l’any 2023, considera que incrementar les places al grau de Medicina, per si sol, “no aconseguirà un increment” de graduats de Medicina ni de metges interns residents (MIR), i considera que fer proves d’admissió, homogeneïtzar el nivell de les PAU a totes les comunitats i invertir més als centres sanitaris en recursos relacionats amb la formació podrien ser solucions al problema.
