El 19 de setembre del 2023 es va poder sentir parlar en català per primera vegada en la història al Congrés dels Diputats, però aquesta normalitat és només un miratge. L’any 2024, segons recull segons un informe publicat recentment per Plataforma per la Llengua, les institucions espanyoles i les europees i les de la resta del món de les quals forma part l’Estat espanyol van aprovar 218 normes que privilegien el castellà i releguen el català als territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol i en les institucions que hi tenen jurisdicció. Concretament, les institucions espanyoles en van aprovar 114, les europees 101 i les organitzacions internacionals 3. Es tracta d’un 13,5% més que l’any anterior, quan en va aprovar 192.
L’ONG del català constata que hi ha tres elements que genera una situació de “desigualtat jurídica”. El primer, segons apunten, és que el català no és llengua oficial al conjunt de l’estat espanyol. “La Constitució espanyola impulsa, quan no exigeix, que les normes de rang inferior, i també moltes normes europees i internacionals, afavoreixin el castellà i discriminin el català”, subratlla l’entitat en un informe. El segon, és perquè el català, malgrat ser la 13a llengua en nombre de parlants, continua sense ser oficial a la Unió Europea malgrat que va ser un dels compromisos que el PSOE va adquirir amb Junts perquè Francina Armengol fos elegida presidenta del Congrés l’agost de 2023. En aquest sentit, l’entitat en defensa de la llengua constata que la normativa europea afavoreix “les llengües oficials dels estats membres, que tenen automàticament aquest efecte”. “Les normes que beneficien les llengües oficials de la Unió també el tenen, perquè el català no té aquest reconeixement, i també en aquest cas cal cercar-ne la causa última en la negativa espanyola de tractar el castellà i el català amb igualtat”, sentencia. El darrer d’aquests tres elements és que a les disposicions internacionals, la imposició del castellà sol ser l’efecte de clàusules que afavoreixen la “llengua del país”, que a l’Estat espanyol s’interpreten com a referents al castellà.
La normativa discriminatòria és molt diversa i regula àmbits variats de la vida social. En el cas de la normativa estatal, el ventall és molt ampli per les competències que té l’Estat espanyol. En la normativa europea, el focus és en la regulació del mercat comú, de la mateixa administració comunitària i del comportament de les autoritats estatals quan intervenen en el mercat. En el pla internacional, la normativa és pràcticament sempre de caràcter comercial. Durant el 2024, s’ha imposat el castellà en sol·licituds de subvencions i en les instruccions de televisors, tauletes i telèfons mòbils i ordinadors comercialitzats a l’estat espanyol, per exemple. I s’ha mantingut l’avaluació exclusiva de la llengua castellana en els centres educatius de l’Estat a l’exterior, excloent l’opció d’avaluar-se de català. I s’ha fet prevaldre la versió castellana dels estatuts de nou federacions esportives estatals. Aquests són només alguns exemples flagrants de les més de 200 normes aprovades per l’Estat espanyol i la UE i que discriminen el català. Però n’hi ha molts més. Aquí alguns exemples:
“El castellà sempre donarà fe” al ciclisme
Una resolució publicada al BOE el 28 de desembre del 2023, que es computa en aquest informe del 2024 de Plataforma per la Llengua, recull els estatuts de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme i s’estableix el castellà com la llengua oficial vehicular de l’organisme. Així mateix, es permet que les federacions autonòmiques dels territoris amb altres llengües oficials tradueixin “els textos que conformen l’ordenament federatiu” a aquests idiomes, però es remarca que “en caso de discrepancia entre los mismos, el castellà sempre dará fe”. Finalment, s’estableix que les llicències de les federacions autonòmiques han de consignar les dades “almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat”.
Formulari en castellà per accedir a ajuts
Una altra ordre de finals del 2023, concretament del 29 de desembre, estableix les bases reguladores per a la concessió d’ajuts públics a esdeveniments professionals per a la internacionalització de les indústries culturals i creatives, i per la qual s’aprova la convocatòria corresponent als anys 2024 i 2025, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Per accedir a aquests ajuts públics per a esdeveniments professionals per a la internacionalització de les indústries culturals i creatives és obligatori emplenar el formulari en castellà. Aquests ajuts s’aproven en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat amb fons europeus.
Els fills dels catalanoparlants a l’estranger no tenen dret d’avaluar-se de català
El BOE va publicar al febrer una resolució de la Secretaria d’Estat d’Educació i la Secretaria General d’Universitats en la qual s’estableixen les adaptacions de l’avaluació de Batxillerat per a l’accés a la universitat a les necessitats i la situació dels centres espanyols situats a l’exterior. La norma per al curs 2023-2024 considerava programes educatius del Ministeri d’Educació a l’exterior, entre altres, les “secciones españolas y bilingües”, cosa que significa “en castellà” i “en castellà i una altra llengua” (la de l’estat d’acollida). Queda establert que entre les matèries comunes de les proves de Batxillerat per a l’accés a la universitat dels centres a l’exterior hi ha “Lengua Castellana y Literatura II” i “Lengua Extranjera II”, però no es fa cap referència a l’avaluació del català. Per tant, els fills de catalanoparlants a l’estranger no podien avaluar-se de català en aquests centres mantinguts pel govern espanyol, mentre que els castellanoparlants o fills de castellanoparlants sí que podien avaluar-se del coneixement de la seva llengua.
Ciment “en idioma espanyol”
El decret 320/2024, de 26 de març del 2024, modifica la Instrucció per a la recepció de ciment. Així, el marcatge CE de conformitat que els fabricants de ciment han de col·locar en el seu producte abans d’introduir-lo en el mercat ha d’estar redactat “en idioma español”, una mesura que també afecta la declaració de prestacions.
Tenis en castellà
El 19 de gener del 2024 es van publicar al BOE els Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Tenis, un text que estableix el castellà com a “lengua oficial de la RFET”. També permet que les federacions autonòmiques puguin traduir els textos que conformin l’ordenament federatiu als seus idiomes propis, però avisa que sempre “mantenint simultàniament el text en castellà”. Així mateix, es deixa clar que en cas de discrepància entre versions, sempre prevaldrà el text en castellà. D’altra banda, estableix que els documents que s’adrecin a la RFET “podran presentarse en castellano o en cualquiera de las lenguas cooficiales. No obstante, en los casos en que vayan escritos en alguna de éstas deberán acompañar su traducción literal al castellano”. Per tant, a la pràctica és obligat presentar-los en castellà. Les llicències federatives reflectiran separadament el cost de les assegurances subscrites i les quotes que corresponguin a la RFET i a la federació autonòmica, “al menos, en la lengua española oficial del Estado“. Les llicències emeses per les federacions autonòmiques que facultin per a la participació en activitats o competicions oficials “consignarán los datos correspondientes al menos en castellano, lengua oficial de la RFET”. Una resolució també s’ha aprovat per altres esports com el bàdminton, la natació, l’atletisme, el patinatge i el judo, entre altres.
Pilots de drons en castellà
Un reial decret publicat l’abril del 2024 estableix que els pilots a distància de naus no tripulades, de drons, podran utilitzar el castellà en les dependències dels proveïdors de serveis de trànsit aeri, sempre que no es digui el contrari en les condicions operatives específiques determinades en els procediments de coordinació que pugui establir el proveïdor. En canvi, no contempla cap dret anàleg de fer servir el català, ni cap de les llengües cooficials.
Català optatiu a les instruccions de seguretats dels telèfons mòbils
El BOE va publicar al maig el reial decret que imposava la llengua castellana en la redacció de les instruccions i la informació de seguretat dels equips radioelèctrics comercialitzats a l’Estat espanyol. Això afecta productes tecnològics com receptors de televisió i de so, les tauletes i telèfons mòbils, les càmeres digitals, els auriculars, les videoconsoles, els lectors de llibres i els ordinadors, entre altres. Concretament, establia que havien d’estar “en una llengua fàcilment comprensible per als consumidors i altres usuaris finals i, almenys, en castellà”.
Un Ministeri que només promociona la “cultura en español”
Una ordre del 29 de juliol del 2024 va aprovar la Política de Seguretat de la Informació a l’àmbit de l’administració electrònica del Ministeri de Cultura. En aquest document, es recorda que d’acord amb el reial decret que desenvolupa l’estructura orgànica del Ministeri de Cultura del tercer govern de Pedro Sánchez, aquest departament té la missió, entre d’altres, “de la propuesta y ejecución de la política del Gobierno en
materia de […] la promoción y difusión de la cultura en español”. No es fa cap referència a la missió de promoure i difondre la cultura en les altres llengües de l’Estat.
Limitació de llengües utilitzades en els litigis
D’altra banda, l’any 2024 es van introduir modificacions del Reglament de Procediment del Tribunal General de la Unió Europea. Així, les parts dels litigis en els procediments prejudicials podran usar oralment, si ho autoritza el tribunal, una llengua diferent de la del procediment i si és “otra de las lenguas mencionadas en el artículo 44”. Les llengües esmentades a l’article 44 del citat Reglament són les oficials de la Unió Europea: “l’alemany, el búlgar, el txec, el croat, el danès, l’eslovac, l’eslovè, l’espanyol, l’estonià, el finès, el francès, el grec, l’hongarès, l’anglès, l’irlandès, l’italià, el letó, el lituà, el maltès, el neerlandès, el polonès, el portuguès, el romanès i el suec”. Els estats membres sempre podran utilitzar la llengua oficial. També s’imposen requisits lingüístics a favor de les llengües oficials dels estats als tribunals de justícia estatals que emetin peticions prejudicials. Les sol·licituds d’assistència gratuïta s’han de fer a través d’un formulari disponible “en totes les llengües oficials de la Unió”.
