Entitats en favor del català com Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, la Fundació.cat, la CAL i l’APPEC han alertat un grup d’experts del Consell d’Europa de la vulneració de drets lingüístics a l’Estat espanyol. En una trobada a la seu del Departament de Cultura, a la qual també ha assistit el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, la vicepresidenta segona d’Òmnium Cultural, Marina Gay, els ha traslladat un informe per deixar constància que “l’Estat espanyol vulnera sistemàticament la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries”.
Gay ha detallat que el govern espanyol no compleix “de manera íntegra” cap dels articles de la Carta malgrat que “fa vint anys que l’haurien d’estar complint” i ha posat l’accent en àmbits com l’educació, el judicial, els serveis públics i el transfronterer. Sobre l’àmbit educatiu, la dirigent de la formació que presideix Xavier Antich ha subratllat que “hem denunciat el rol d’activista contra el català que estan duent a terme els tribunals”.
Plataforma per la Llengua, per la seva banda, també constata que l’Estat espanyol “incompleix permanentment” la Carta en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques, educació, etiquetatge i cultura. L’aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment, segons l’entitat, és fruit d’“una visió supremacista” dels grups lingüístics, ja que el castellà només és l’idioma tradicional i habitual d’una part del territori estatal i en cap cas una “llengua comuna”, i això empeny les altres llengües cap a la “residualització”.
L’entitat ha entregat al grup d’experts un document de 50 pàgines i el seu president Òscar Escuder ha lamentat que els “incompliments” de l’estat espanyol “són mateixos des del 2001”. El document destaca, entra d’altres aspectes, que a la majoria dels 13.282 funcionaris de l’Estat espanyol que treballen a Catalunya no se’ls requereix el coneixement de la llengua. “Només es reconeix com a mèrit rellevant per 287 llocs de treball”, que representen el 2,16% del total.
D’altra banda, l’ONG del català aporta altres xifres com que només un 10,6% dels productes són etiquetats en català, l’ús del català exclusiu o predominant en els metges ha caigut del 41,2% el 2003 al 26,4% el 2018, els jutjats catalans incompleixen el 81,3% de les peticions de ser notificat en català. Sobre aquest darrer punt, posen èmfasi en remarcar que l’ús del català ha disminuït en les sentències judicials al llarg dels anys. L’any 2020 es van redactar en català 14.455 sentències, que representen el 7,4% del total; l’any 2021 es van redactar en català 18.038 sentències, que representen el 6,94% del total; i l’any 2022 es van redactar en català 17.913 sentències, que representen el 6,67% del total. La resta de percentatges de sentències es van redactar en castellà en tots els casos.
El Govern posa l’accent en incompliments
El Govern ha constatat en l’anàlisi del període 2017-2021 “mancances i incompliments” dels drets reconeguts a la Carta en un nombre “important” de terrenys, com ara en el reconeixement institucional de la llengua, en el respecte per la seva àrea geogràfica històrica, en la promoció i la facilitació del seu ús a la vida pública i privada, en la promoció de les relacions dels parlants de la mateixa llengua per sobre de les barreres administratives, en l’administració perifèrica de l’Estat i en altres àmbits. Tots aquests incompliments vulneren el dret a emprar el català i l’aranès tant a l’àmbit de la justícia, de l’administració general de l’Estat, en els serveis públics o en la vida econòmica i social. Així mateix, constata que durant aquest quinquenni l’ús del català ha “empitjorat” en l’àmbit judicial.
D’altra banda, l’informe del Govern alerta que la implantació progressiva de l’administració electrònica a l’Estat espanyol “obliga a fer en castellà gestions que anteriorment es podien fer en català” encara que s’estiguin fent des de Catalunya. D’altres exemples que posa el document que s’ha entregat al grup d’experts, són: la no renovació del conveni que garantia la traducció del BOE en català vigent des de 1997 i la manca de versió en català dels webs d’alguns ministeris i organismes estatals. D’altra banda, destaca que la situació de l’occità aranès encara és “més precària”.
Els experts emetran un informe al juny
Cada cinc anys, Espanya ha d’enviar al Consell d’Europa, organització d’àmbit europeu amb seu a Estrasburg, un informe sobre el grau de compliment dels drets lingüístics dels parlants de les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra. Ara mateix, el comitè d’experts està verificant sobre el terreny quines han estat les mancances i incompliments entre el 2017 i el 2021.
Gerard René de Groot, un dels experts que forma part del comitè, ha explicat que preveuen publicar al juny l’informe de seguiment sobre els compromisos i després el govern espanyol disposarà de dos mesos per replicar abans que s’aprovi la versió definitiva al setembre. De Groot ha confirmat que durant la trobada li han traslladat “moltes observacions” sobre l’ús del català en l’àmbit educatiu i judicial. “Ha estat una reunió molt interessant i en profunditat”, ha dit. I ha subratllat, sense entrar en detalls: “Ens han cridat l’atenció sobre diversos aspectes, que potser influencien les nostres conclusions finals”.
