Aquesta setmana es feia pública la denúncia de Miquel Buch contra un restaurant barceloní per una presumpta discriminació lingüística. L’exconseller d’Interior assegurava que el responsable de l’establiment Café de París li havia anul·lat la reserva de la taula després d’adreçar-se als cambrers en català, un extrem que el negoci no ha volgut desmentir explícitament. A l’espera de veure si aquest episodi acaba en una denúncia formal per part de Buch, el balanç sobre el recorregut legal d’aquest tipus infraccions no és gaire optimista. Segons dades de l’Agència Catalana Consum (ACC) obtingudes per l’ACN a través d’una petició de transparència, només un 7% de les denúncies per vulneració de drets lingüístics dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció.
En concret, si ens centrem en aquest lapse de dotze anys, comprovem que s’han interposat sancions en 367 de les 5.406 denúncies tramitades per l’ACC i pel Departament de Política Lingüística, una seixantena de les quals han acabat en multes per motius no lingüístics. L’import mitjà de la multa és de 2.240 euros. Tres de cada deu multes (29,9%) són per no incloure el català en la informació de caràcter fix, és a dir, rètols del comerç, cartells als aparadors o a l’interior, o la senyalització de l’horari comercial de l’establiment, entre d’altres. Una quarta part (25,5%) és per no fer servir la llengua catalana quan s’invita a comprar, és a dir, en qualsevol comunicació comercial que indica les característiques del bé o servei i el seu preu, com poden ser les cartes dels restaurants.
Pel que fa a les vulneracions de drets lingüístics en matèria d’etiquetatge, les dades referenciades per l’agència de notícies indiquen que aquesta tipologia només ha motivat el 3,5% de les sancions, mentre que la resta estan relacionades amb els manuals d’instruccions, la documentació contractual, l’atenció o altres circumstàncies. En aquest sentit, dues de cada deu denúncies que acaben en multa ho fan no per la raó original que va obrir el cas, sinó per temes no lingüístics.
Multes de fins a 10.000 euros i repunt en els darrers dos anys
Si ens fixem en l’import d’aquestes sancions, veiem que les més altes imposades són de 10.000 euros, una quantitat que només s’ha donat en 12 ocasions. En conjunt, consten els imports imposats en 293 casos, que sumen 685.901 euros. Tanmateix, la informació facilitada per lACC apunta que, en els darrers dos anys, les queixes i denúncies per discriminació del català s’han disparat amb 3.000 expedients entre 2023 i 2024. Això suposa aproximadament la meitat de tots els registrats des de l’any 2012.
