El servei de defensa dels drets lingüístics de la Plataforma per la Llengua va rebre gairebé 3.000 queixes l’any 2024, una xifra que representa gairebé un 25% més que en l’any anterior. Segons l’Informe de queixes lingüístiques de 2024, el 67% de les queixes s’han produït en companyies o entitats del sector privat mentre que la resta, el 33%, són del sector públic. En el sector públic, el Departament de Salut de la Generalitat és el que cada any genera, de lluny, més queixes. I, en el sector privat, per primer cop, el grup Quirón ocupa el primer lloc del rànquing. Entre els casos denunciats durant l’any 2024 a la sanitat pública hi ha el cas d’una psicòloga d’un centre de salut mental de Reus que es va negar a atendre una usuària que parlava en català i que la Generalitat va emparar. Entre les denúncies recollides contra el Grup Quirón, consta la queixa que va interposar l’Anna M. P., que va anar a l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona amb un episodi d’amnèsia i acabar insultada per escrit en l’informe mèdic perquè es negava a parlar en castellà, com li reclamava el metge.
Malgrat que la consellera de Salut, Olga Pané, ha tret ferro a les discriminacions lingüístiques perquè representen “un 0,5% del total de queixes”, l’informe publicat recentment per l’ONG del català detalla que el Departament de Salut va generar 148 queixes l’any 2024, 38 més que les 110 que va registrar el 2023. L’any 2022 havia rebut 108 denúncies; 128, el 2021 i 52, l’any 2020. “Malgrat que Plataforma per la Llengua gestiona cada any més queixes, el pes del Departament de Salut català es manté remarcablement estable”, explica l’entitat. A diferència que en el sector públic, on els serveis sanitaris s’han endut la major part de les queixes, en l’àmbit privat, l’hostaleria i la restauració són els àmbits que generen més queixes any rere any. Tot i això, l’empresa sanitària Grup Quirón lidera en rànquing de queixes en el sector privat, és l’empresa que en concentra més. El president de plataforma per la Llengua, Òscar Escuder –metge de professió–, recorda, en declaracions a El Món que “les queixes de la sanitat privada són competència també del Departament de Salut”.
D’altra banda, i malgrat que en el sector privat hi ha més diversitat, Plataforma per la Llengua diu que les empreses i entitats que generen més queixes “solen repetir-se al llarg dels anys”. Així, el Grup Quirón ha ocupat el primer lloc del sector privat després d’una trajectòria ascendent, en què les queixes contra l’empresa privada no han parat de créixer. El 2023 havia quedat en segona posició, amb 33 queixes, una posició que ja havia ocupat l’any anterior amb 22 queixes. El 2021, el Grup Quirón havia quedat en cinquena posició amb 15 queixes, però el 2020 encara no apareixia en el rànquing de les quinze principals. “Es tracta d’una incorporació, per tant, relativament recent, i indica que hi ha un problema lingüístic creixent en la provisió de serveis sanitaris”, destaca l’ONG del català, i Escuder afegeix que “ells ho fan malament amb la complicitat del Departament de Salut i, a més a més, també són el grup més gran”.
Escuder considera que hi ha diversos factors que fan que l’àmbit sanitari sigui el que recull més queixes tant en l’àmbit públic com en el privat. “La gent va més al metge que al jutge”, diu, però també anuncia que és conseqüència de “la demografia que tenim en el sector sanitari, i especialment els metges”, ja que els estrangers han augmentat un 105% a Catalunya durant l’última dècada i molts no aprenen català perquè estan contractats com a interins. Així mateix, critica la política de protecció lingüística que fa el Departament de Salut, i la qualifica de “molt precària”. I es queixa que la consellera “fa demagògia” amb les dades perquè, segons apunta, “no es queixa tothom que té un problema”, i lamenta l’actuació de la conselleria quan passen aquestes situacions en l’àmbit privat. “No poden dir-los que ho fan molt bé, que han complert tots els protocols”, manifesta. “No hi ha cap indici que el Departament de Salut vulgui fer complir la llei d’una forma raonable”, conclou.
Casos rellevants a la sanitat pública: “Si quieres que te atienda tiene que ser en castellano”
Aquest diari ha tingut accés a alguns dels casos més rellevants de discriminació lingüística que s’han comunicat a Plataforma per la Llengua durant l’any 2024. En l’àmbit sanitari públic, per exemple, un professor va denunciar una situació viscuda el febrer de l’any passat al CAP de Pineda de Mar, on va anar per ser atès amb símptomes que podien ser de grip. Segons els fets denunciats, el metge “deia que no entenia absolutament res en català”. Va confessar al pacient que feia un any que vivia a Catalunya i, així i tot, durant l’atenció sanitària li va fer la mateixa pregunta diverses vegades. El pacient va marxar de la consulta sense practicar-li cap prova i abans de marxar el professional sanitari li va etzibar que, “com a mestre, ‘le decepcionaba‘ que no fes servir l’espanyol si el coneixia”.
Una altra persona va denunciar al març que una metgessa de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès – Garraf li va exigir dirigir-se a ella en castellà. “En començar a explicar-li en català a la metgessa què em passava, em va tallar i em va dir que si volia rebre un servei adequat, m’havia de dirigir a ella en castellà”, exposa en la denúncia, on afegeix que també li va etzibar que “si continuava parlant en català, no em garantia que l’assistència fos la correcta”. D’altra banda, un altre denunciant relata que va acompanyar la seva dona a urgències de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per “un dolor lumbar molt agut causat per un còlic nefrític”. “Malgrat que patia un fortíssim dolor en aquell moment i amb prou feines podia parlar ni estar asseguda, la metgessa li va indicar que ella entenia el nostre idioma [català] però millor que li parléssim en espanyol”, denuncia.
Una altra persona va presentar una queixa per un servei telefònic deficient a l’Hospital Quirónsalud. Va trucar el juliol de 2024 per concertar una visita i, només començar a parlar en català, l’operadora li va exigir: “Hábleme en español”. El pacient va canviar al castellà i li va preguntar si no entenia en català. “Em respon que no i em deixa la trucada en espera. Espero estona i finalment la trucada es talla”, assenyala, i demana a Plataforma per la Llengua què pot fer amb una situació així. Una altra persona relata que va acudir la matinada dos de setembre a l’Hospital General de Catalunya: “Quan vaig entrar a la visita, el doctor que em va atendre em va aturar de seguida quan vaig començar a parlar en català perquè em va dir que era estranger i que no l’entenia, que li havia de parlar en castellà”. Davant el seu estat físic, amb 39 de febre, va passar al castellà i subratlla que va sentir “impotència” per no poder-se expressar en la seva llengua materna.
Una altra vulneració de drets lingüístics que es va posar en coneixement de l’ONG del català va tenir lloc al servei d’urgències de CAP Barceloneta. Els fets, ocorreguts el setembre del 2024, narren que la doctora la va tallar quan va començar a explicar el problema de salut que patia. “Si quieres que te atienda tiene que ser en castellano”, li va etzibar, una petició que la víctima va rebutjar defensant el seu dret de parlar en català. Tot i això, la metgessa va insistir que no l’atendria perquè no entenia expressions com “tinc mocs”. La denunciant va acabar omplint un full de reclamacions i li van donar hora amb un altre professional. Una situació similar es va viure aquell mateix mes en una consulta de pediatria al CAP Martí Julià de Badalona. Segons els fets posats en coneixement de l’entitat en defensa del català, una pediatra del centre va demanar que li parlessin en castellà. Finalment, la visita va seguir, cadascú amb la seva llengua, però el denunciant remarca: “No sé si ens va entendre, perquè preguntava coses que ja havíem dit abans”.
També es va denunciar una situació de vulneració de drets lingüístics a l’Hospital de Sant Celoni, en una visita de cirurgia general i digestiva que va tenir lloc a l’octubre. “El metge no m’entenia quan li he parlat en català, i m’ha deixat triar entre parlar-li en espanyol o marxar sense visitar-me”, exposa la víctima, que es va queixar del tracte rebut al personal del centre sanitari. Allà li van explicar que el metge “feia poc temps que estava aquí, i que no entenia l’idioma”. I, a més, li va dir que “per educació li hauria de parlar en castellà”.
Impunitat de metges al grup Quirón: “Ja pot posar la queixa que vulgui”
En l’apartat de vulneracions lingüístiques en centres del grup Quirón Salud, a més del greu cas de la Dexeus amb la pacient amnèsica, n’hi ha d’altres igual d’il·lustratius. Una pacient va denunciar que una metgessa de l’Hospital Universitari Sagrat Cor es va negar a visitar-la si no li parlava en castellà al·legant que no entenia el català. Segons el relat dels fets, la persona denunciant es va oferir a parlar a poc a poc amb la metgessa, però ella li va demanar “de forma una mica agressiva” si sabia parlar castellà. “Diu que fa poc que està aquí, que si jo anés al seu país (Perú) no els entendria, i que a ella no se l’acudiria fer sentir ningú malament per no entendre-la”, explica en la queixa d’una visita que s’allarga més del compte. Una situació que la metgessa fa servir per dir-li que hi havia gent esperant i que no la visitaria si no li parlava en espanyol. “Em diu que ja puc posar la queixa que vulgui”, conclou en el relat, en què deixa clar que va marxar del centre sense que la visités cap professional.
Un altre cas va succeir a l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona quan una mare va portar el seu fill de tres mesos a urgències. “Vaig explicar la clínica [els símptomes] del meu fill en català i em va interrompre per demanar que li parlés en castellà perquè no m’entenia”, explica. La denunciant exposa que va defensar el seu dret d’expressar-se en català i la doctora li va respondre anant a buscar una infermera per fer d’intèrpret. “Durant tota la visita em vaig sentir menystinguda”, diu, i detalla que la doctora no es va dirigir a ella en tota la consulta “ni per preguntar ni per explicar res”. “No vaig poder explicar-me amb claredat ni transmetre el meu neguit”, narra la mare, que també posa de manifest “la situació de vulnerabilitat d’una mare amb un nadó a urgències és notòria, la pressió per canviar la llengua molt forta i la temptació molt fàcil”.
