Un grup de catedràtics alemanys de l’àmbit de la catalanística i l’estudi de llengües romàniques han escrit una carta al govern d’Alemanya reclamant que deixin de bloquejar la votació sobre l’oficialitat del català i li donin suport perquè es pugui parlar català, gallec i basc al Parlament Europeu. L’oficialitat del català a Europa continua lluny de ser una realitat, tal com va reconèixer el ministre espanyol d’Exteriors, José Luis Albares, lamentant que encara no hi hagi la “unanimitat necessària” per part dels altres estats europeus, en part per l’oposició que lidera Alemanya a aquesta mesura.
En aquesta carta, el grup de catedràtics s’adreça a les autoritats nacionals per assegurar que seria “incomprensible” que la proposta feta per part de l’Estat espanyol perquè les llengües oficials també ho siguin en l’àmbit europeu es vegi aturada per l’oposició d’Alemanya. En aquest sentit, els signants destaquen “l’especial relació” entre la llengua catalana i Alemanya, amb els estudis germànics en particular; assegurant que hi ha un “programa rellevant” d’estudi catalans a Alemanya, fent-lo el país -fora de l’estat espanyol- que més ha contribuït a la preservació i la recerca de la llengua catalana.
Els valors europeus de diversitat cultural i lingüística
A més, els catedràtics han apel·lat als valors fundacionals de la Unió Europea com la diversitat cultural i lingüística. En aquesta carta recorden com fins i tot les “llengües petites” de països de la Unió Europea, com l’irlandès -amb menys de 70.000 parlants-, l’estonià i el maltès -amb menys d’un milió-, són tots idiomes oficials de la UE. “Aquesta política de respecte cap a diverses comunitats europees per la seva llengua és una expressió de la nostra convicció que la diversitat no només inclou l’ètnia, l’orientació sexual, o la religió, sinó també la llengua com a centre elemental de la identitat”, escriuen.
Per últim, consideren que la proposta de l’oficialitat del català, el gallec i el basc “representa uns valors que són especialment importants per Alemanya: la diversitat, un equilibri entre el centre i les regions, i elements pan-europeus que estan lligats orgànicament”. “Donar suport a aquesta mesura voldria dir donar un fort missatge a la població europea, especialment en temps on hem d’estar compromesos amb una Europa forta”, afegeixen.
La pròxima jornada clau serà el 18 de juliol, el pròxim divendres, quan es debatrà el darrer memoràndum de la Moncloa amb escasses perspectives d’èxit.
