La dotzena edició de l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua, que recull 50 dades sobre la salut del català, mostra una situació complexa de la llengua catalana, que té amenaces i debilitats tot i tenir alguns motius per l’optimisme. Entre les dades negatives hi ha que tot i que el 95% dels residents a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears parlen bé el castellà, només un 65,1% domina el català. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha assegurat durant la presentació de l’informe que aquesta és una dada “preocupant” perquè mostra que en molts casos són els catalanoparlants els que “amaguen la llengua” i tenen “hàbits perjudicials”. “El decalatge del coneixement entre aquestes dues llengües es deu als mateixos hàbits nocius dels catalanoparlants i a la desigualtat legal a la qual estem sotmesos. Es crea un entorn molt més castellanoparlant i té un efecte pervers: pots arribar a pensar que és natural i no és fruit de cap imposició”, ha explicat Escuder.
La mala salut del català, a banda de ser causada pels catalans que “amaguen la llengua”, es deu a la “desprotecció juridicolegal”, que el converteix en una llengua minoritzada. “No és minoritària, sinó minoritzada, una llengua que al seu propi territori s’ha prohibit, s’ha perseguit i s’ha dificultat el seu coneixement per la imposició d’una llengua forana”, ha dit Escuder. El director de l’ONG del català ha explicat que a banda de la desigualtat estructural de base se suma el fet que hi ha normes per protegir la llengua que no s’estan complint. Com a exemple, ha donat una altra dada de l’InformeCAT, que el 81% dels jutjats de Catalunya desestimen les peticions dels catalans que demanen la documentació i els tràmits en català.
Els motius per a l’optimisme: una llengua estimada
No totes les dades que recull l’InformeCAT són negatives: hi ha diversos motius per a l’optimisme. “El català és una llengua valorada i parlada pels seus parlants, una llengua atractiva i que té vitalitat malgrat les pressions que ha patit a tots els territoris”, ha explicat Escuder. El director de la Plataforma per la Llengua ha insistit que “avançar cap a la normalitat és necessari i perfectament possible”. En aquest sentit, ha destacat una dada positiva per a la llengua: una àmplia majoria a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears creu que els funcionaris de l’Estat han de saber català. De fet, el 88,7% de catalans, el 81,8% a les zones catalanoparlants del País Valencià i el 67,6% a les Illes Balears creuen que els funcionaris han de conèixer la llengua.
“Aquesta actitud contrasta amb la que han tingut molts parlants de llengües minoritzades que han acabat desapareixent o que són al caire de la desaparició”, han celebrat des de l’entitat. L’ONG del català considera que aquesta dada és “especialment positiva i sorprenent” a territoris que tradicionalment no han tingut un moviment polític autòcton i majoritari que rebutgés els pressupòsits ideològics del nacionalisme espanyol. “És molt significatiu que, malgrat que aquesta realitat, un percentatge tan elevat d’habitants aposti perquè els funcionaris coneguin la llengua pròpia”, apunta l’entitat.
Diverses dades de l’InformeCAT mostren “l’estima per la llengua”, com ara que el 84% dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea i que el 95,3% creuen que és una llengua útil per als joves.
34
6
