El català està reculant en molts àmbits quotidians i és una evidència que es troba en situació d’emergència. De fet, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2023, publicada recentment, ha evidenciat que el català és la llengua habitual de només una tercera part de la població. L’administració de justícia és un dels àmbits on el català té menys espai i, per exemple, les sentències redactades en llengua catalana han caigut al mínim històric dels últims 25 anys. De fet, Plataforma per la llengua ha denunciat la “pèssima” situació que viu el català en la justícia i va donar una altra dada impactant: l’any 2023, el 79,16% de peticions per rebre la documentació dels processos judicials en català van ser desateses, i els sol·licitants van rebre la documentació en castellà. Però l’ús del català tampoc és habitual en les actuacions dels advocats del torn d’ofici i assistència al detingut (TOAD).
És cert que l’ús del català en les actuacions dels advocats d’ofici s’ha duplicat en els darrers tres anys i que el nombre de lletrats i lletrades del TOAD que s’han inscrit voluntàriament al pla de foment del català que promouen el Departament de Justícia i el Consell de l’Advocacia Catalana ha crescut més d’un 40% des del 2021, però ara com ara els lletrats apuntats són 1.469 professionals, que representen gairebé un de cada quatre advocats inscrits al torn d’ofici. En xifres absolutes són el 24,3% dels 6.000 advocats d’ofici que hi ha a Catalunya.
Així ho ha informat el Consell de l’Advocacia de Catalunya (CICAC), que subratlla que al llarg del 2024 es van fer un total de 15.348 actuacions en llengua catalana. Aquesta dada suposa un increment del 105% respecte a les 7.483 actuacions en català registrades l’any 2021, que és l’any que es va reprendre el pla de foment de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. Si comparem les dades amb del darrer any amb les 12.639 actuacions que es van fer l’any 2023, l’augment ha estat d’un 21,4%.
Vic: el col·legi amb major percentatge
Així, els col·legis de l’advocacia amb una major penetració del programa de foment del català són Vic, amb un 70,5% dels advocats inscrits al TOAD; Manresa, amb un 67,7%; Girona, amb un 52%; Figueres, amb un 41,4%; Tortosa, amb un 36,2%; i Reus, amb un 35,8%. En canvi, en números absoluts, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona és el que compta amb més inscrits, amb 481, seguit del de Girona, amb 271; Lleida, amb 93; i Tarragona, amb 90. D’altra banda, prop de la meitat de les actuacions del torn d’ofici en català de tot Catalunya, el 45%, són del Col·legi de Barcelona, seguit del de Girona, amb el 14,6%. La resta de col·legis representen entre el 0,7% i el 7% de totes les actuacions.
25 euros de complement per cada actuació en català
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha formalitzat recentment l’addenda del conveni amb el Consell de l’Advocacia Catalana per al foment de la llengua catalana en el torn d’ofici, que permetrà incrementar un 30% la partida pressupostària, i així arribar a 500.000 euros per a aquest 2025. La inscripció al programa és totalment voluntària i els advocats que s’hi acullen, segons explica el Consell de l’Advocacia Catalana, reben un complement de 25 euros per cada actuació desenvolupada en català en el marc de l’assistència jurídica gratuïta. Una compensació que, a la vista del percentatge de lletrats d’accés gratuïts que hi ha inscrits, no és suficient incentiu per incentivar l’ús del català a la justícia.
Aquest pla es va posar en marxa l’any 2017 amb un complement de 14 euros, però va quedar suspès un any després, el 2018, arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat per part de l’Estat espanyol. El pla es va recuperar tres anys després i la partida pressupostària s’ha anat incrementant progressivament fins a arribar al mig milió d’euros d’aquest any.
