Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) han presentat aquests dimecres en roda de premsa un informe, encarregat per la plataforma d’entitats juvenils, sobre l’estat del català als caus i als esplais de Catalunya i, entre les seves conclusions, destaca que l’ús del català entre els infants que participen en aquestes activitats varia segons si parlen amb un altre infant (en què només un 53% el fan servir) o si parlen amb els monitors (73,2%). I en el cas dels monitors passa exactament el mateix, però a la inversa, tot i que els percentatges s’igualen molt més: l’ús és més elevat en les converses entre ells (80,3%) que quan parlen amb els infants (77,4%).
Així, l’ONG del català destaca en aquest sentit que el català “incrementa” la seva presència a mesura que la participació dels monitors és superior i, d’altra banda, subratlla que “és una constant” que els infants el parlin menys que els monitors, però creu que aquests espais tampoc “no estan aïllats d’allò que passa a la resta de la societat i, concretament, en els sectors més joves: el castellà té més presència de l’esperada com a llengua d’interrelació entre els infants, en especial en les zones” on el nivell de coneixement del català és més baix que la mitjana de Catalunya.
Un altre aspecte que destaca el document és l’estudi quantitatiu per conèixer quina és la “salut” de la llengua catalana. En aquest camp, destaquen que han observat que entre la gent que forma part de l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya hi ha un percentatge de catalanoparlants 9 punts més elevat que en el total de la població. “Aquesta diferència augmenta encara més, fins als 18 punts, en la llengua d’identificació” i també destaca que hi ha un 15% de les persones que participen del lleure educatiu tenen com a llengua inicial el castellà que s’identifiquen amb el català.
Les dades analitzades per Plataforma per la Llengua mostren que “el català té un gran poder d’atracció” entre la població que hi participa, que té “actituds positives” envers la llengua. Tot i això, remarca que aquestes actituds haurien de comportar uns usos lingüístics més elevats del català pel que fa a l’anàlisi dels usos i les “diferències importants” pel que fa als infants i els monitors. “Tot i que en general el català és la llengua d’ús majoritari, l’ús per part dels segons és més elevat que el dels primers”, conclou.
Principals canvis lingüístics del català cap al castellà entre els infants
D’altra banda, l’estudi qualitatiu mostra que bona part dels canvis lingüístics del català cap al castellà dels infants es donen en tres sentits: introduint paraules i expressions en castellà durant el desenvolupament de les activitats o per influència dels usos amb persones que només es dirigeixen en castellà i fan canviar la llengua dels interlocutors. Així mateix, també han observat “alguns casos” d’infants que parlen castellà en tot moment i que, a més, “fan canviar la llengua dels seus interlocutors”.
Per contra, l’entitat observa “pocs casos” d’infants que s’adaptin lingüísticament cap al català, i tots aquests casos es donen quan l’infant es dirigeix a tot el grup i tampoc han trobat “un nombre significant de casos d’infants que es mantinguin en l’ús del català en tot moment”. “L’únic perfil destacable d’infants que no respon a aquesta lògica de canvis de llengua i que, per tant, no varia el seu ús lingüístic és el d’aquells que parlen, en tot moment i independentment de l’interlocutor, en castellà”, sentencia.
Tendències contradictòries entre els monitors
L’estudi de Plataforma per la Llengua ha detectat dues tendències “majoritàries” i “contradictòries” entre els monitors. En aquest camp, han detectat “diverses interaccions en les quals el monitor parla en català, però modifica els seus usos quan es dirigeix als infants”. Una situació que, segons l’entitat, explica la “disminució de l’ús del català entre les converses” entre caps i infants. L’altra dinàmica detectada en els monitors es produeix quan aquest fa la intervenció en català i fa canviar la llengua d’ús dels infants, i que explica “l’augment de l’ús del català d’aquests quan es dirigeixen als caps o monitors”. Malgrat que els monitors compleixen en general amb el seu rol de “referents lingüístics i mantenen un ús general del català”, l’entitat lamenta que “no sembla que aconsegueixin revertir aquesta dinàmica d’ús del castellà entre els infants”.
