El català ha perdut molt de pes en les tesis doctorals de les universitats públiques de Catalunya. Segons les darreres dades, del curs 2022/23, només una de cada deu tesis s’escriu en català. Més de la meitat dels 2.358 treballs de final de doctorat es van redactar en una llengua estrangera, més d’un terç en castellà, i l’11%, en català. Una xifra que també es reprodueix -més o menys- entre els investigadors de Catalunya, ja que només un de cada cinc publica les seves recerques en català -generalment, perquè les revistes en què se solen publicar són internacionals i en anglès, i això condiciona l’opció idiomàtica.
La proporció de tesis que s’escriuen en català és baixa en termes generals, però també entre els investigadors nascuts a Catalunya. De fet, la primera opció idiomàtica entre aquest grup tampoc és ni el català ni tampoc el castellà, d’acord amb els registres del Departament de Recerca i Universitats, en mans de la consellera Núria Montserrat, a què ha tingut accés l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Segons aquestes mateixes dades, els investigadors escullen majoritàriament l’anglès a l’hora de publicar les seves recerques i tesis doctorals, amb un 43% de les tesis dels doctorands catalans el curs 2022/23. Només una de cada cinc tesis presentades pels doctorands nascuts a Catalunya és en català. Una xifra que s’enfila fins a una de cada deu si es miren els resultats de totes les tesis doctorals que es van presentar al país. “En doctorats, la majoria de programes són en anglès”, confirmen des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), una de les universitats públiques amb més “vocació internacional”, ja que en la seva universitat només un 2,4% de les tesis que es van presentar van ser en català.
El pes de la recerca i l’idioma
El motiu pel qual el català ha quedat relegat -pràcticament- de les tesis doctorals i la recerca és multifactorial. Els àmbits de coneixement que cobreix cada universitat també influeixen en la major o menor presència de català a les tesis. Per exemple, en tecnologia, la majoria de literatura acadèmica es publica en anglès, com confirmen des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És per aquest motiu, doncs, que aquest és el segon centre universitari públic de Catalunya amb menys tesis en català -només un 2,5%-, després de la UPF. De la mateixa manera, també atreu més doctorands de l’àmbit internacional: és la segona universitat amb més doctorands estrangers sobre el total, amb la meitat del total: “La llengua franca en aquests àmbits és l’anglès”, raonen des de la UPC, que consideren que és “difícil” que les tesis s’escriguin en català “perquè interessa que les tesis puguin ser llegides i citades per la comunitat científica internacional, i si vols donar el màxim accés a la recerca, normalment ho fas en anglès”.
Tot i la mala salut, generalitzada, del català en les tesis doctorals, algunes universitats públiques -especialment, les que tenen més doctorands nascuts a Catalunya- despunten per sobre la resta, tot i que no aconsegueixen liderar. Aquest és el cas de la Universitat de Girona (UdG), on el 60% dels doctorands del centre són nascuts aquí. Tenint en compte aquesta situació, la universitat gironina també va ser el centre en què es van presentar més tesis escrites en català -un 25,8%, concretament-. Tot i que, generalment, els doctorands de la UdG van escollir alguna altra llengua per escriure la seva tesi, el 40% nascuts a Catalunya van fer-ho en català -cosa que no passa a cap altre centre universitari analitzat.
