El Servei Català de la Salut ha reconegut que les queixes per drets lingüístiques no paren de créixer malgrat que la consellera de Salut, Olga Pané, vulgui treure ferro a la problemàtica. De fet, des de principi d’any ja s’han registrat 179 queixes, una xifra que confirma la tendència a l’alça dels últims anys i que fa fàcil pronosticar que quan acabi l’any se superarà el màxim històric, ja que les xifres no han parat de créixer cada any. L’any 2022 es van presentar 233 queixes; el 2023, un total de 342 i l’any passat, 358.
Paral·lelament, la mateixa Pané, en una resposta per escrit a una pregunta d’ERC sobre el nombre de denúncies per discriminació lingüística que ha rebut el Departament de Salut des del setembre del 2024, concreta que entre l’1 de setembre de 2024 i el 30 de març de 2025, l’Oficina d’Atenció Ciutadana del Servei Català de la Salut ha registrat un total de 218 reclamacions per queixes lingüístiques en centres del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i dues en centres privats, i annexen el llistat amb el detall de cada cas, on explica la causa de la discriminació lingüística i detalla si el cas està obert o tancat i quines mesures s’han pres (o no).
Com són les queixes per discriminació lingüística rebudes del setembre del 2024 al març del 2025
De les 220 queixes que es recullen en el llistat, n’hi ha 179 que són queixes efectuades per catalanoparlants i només 26 per castellanoparlants. La resta són queixes relacionades amb el llenguatge de signes o no s’especifica la llengua. Els catalanoparlants exposen casos com que el metge l’ha obligat a parlar en castellà, si volia ser atès, perquè el professional no entenia ni parlava el català o que els documents que oferia el centre sanitari només estaven disponibles en castellà. Fins i tot, en el cas de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, només estaven en francès.
Entre tots aquests casos denunciats durant aquests set mesos, que es poden consultar en aquest llistat, n’hi ha alguns d’especialment greus. Per exemple,uUn pacient va denunciar una discriminació per part d’un doctor de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona perquè no el volia atendre si no parlava en castellà. L’expedient es va tancar amb una disculpa per part del centre i afirmant que tindrien la reclamació en compte per prendre “les mesures que es creguin oportunes”. Un altre cas, que encara està sota investigació, va succeir al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus, quan una psicòloga del centre que no entén en català va refusar atendre el pacient si aquest no es comunicava en castellà. A Tordera, al Maresme, l’Equip d’Atenció Primària es va negar a atendre un pacient en català, i Salut va tancar l’expedient després que el centre agraís la queixa i remarqués que es va tractar d’un fet aïllat. Una situació similar es va produir a l’EAP de Sant Andreu de la Barca, però aquest cas encara està obert.
“El español es el idioma ofical”
Un pacient del Parc Sanitari Sant Joan de Déu va interposar una queixa perquè un professional del taulell d’informació es va negar a parlar en català perquè “el español es el idioma ofical”. Aquest cas també es va tancar després que el centre demanés disculpes i expliqués que prendrien mesures per recordar al seu personal que han de respectar els drets lingüístics dels usuaris. Una situació similar es va viure a l’EAP de Joanic, a Barcelona, on un pacient va reclamar que l’infermer no el va voler atendre en català dient que “estan a Espanya i no té per què parlar català”. Com en l’anterior cas, aquest també es va tancar agraint la queixa i traslladant la reclamació als professionals. La mateixa resposta que va rebre la persona que va interposar una queixa contra una infermera de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron que, segons la queixa, “va fer comentaris despectius contra la llengua catalana i les persones que parlen català”.
Un xat amb comentaris despectius contra el català
També hi ha una queixa de serveis matrius per l’existència d’un xat privat del centre on els “professionals dels serveis sanitaris fan comentaris ofensius contra la llengua catalana”, però la gerència de gestió ciutadana diu que en tractar-se d’un xat privat no pot fer-hi res.
Al CAP de Matadepera, es va denunciar que les sessions de fisioteràpia en grup es feien en castellà perquè un dels professionals no parlava ni entenia el català, un cas que segueix obert. A més, un dels dos casos que es recullen en centres privats és el que va viure l’Anna a l‘Hospital Universitari Dexeus, i que El Món ha anat fent seguiment. Malgrat els insults que va deixar per escrit el doctor en l’informe mèdic que va entregar a la pacient, Salut va concloure que no van trobar “elements” per motivar un expedient sancionador.
Només set expedients d’inspecció
Així mateix, durant aquest període, Pané informa que la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques ha tramitat un total de set expedients d’inspecció vinculats a reclamacions lingüístiques que podrien haver afectat l’assistència sanitària, i només en dos casos s’ha proposat sanció. El primer es va produir al desembre a l’Hospital de Sant Celoni perquè un professional no va voler atendre un pacient en català. Aquest expedient es va tancar el passat 17 de febrer amb una “proposta de sanció per interrupció de la continuïtat assistencial”. El segon va tenir lloc al Policlínic de Rubí, quan un professional no va voler atendre en català un pacient el maig del 2024. “Proposta de resolució d’expedient sancionador per no disposar de procediment per garantir els drets lingüístics i per no donar resposta a la reclamació interposada”. A més, el reclamant es va considerar “part interessada”.
