Sis de cada deu presos que compleixen pena a Catalunya han après català als centres penitenciaris. Així ho assegura el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, en una estadística aportada al Parlament a petició del portaveu del PPC a la cambra catalana, Juan Fernández, a la qual ha tingut accés El Món. Segons el balanç registrat per Espadaler, 5.458 interns en el curs 2023-2024 van fer classes de llengua catalana i de llengua espanyola, però la més triada va ser el català.
En concret, 3.354 interns es van matricular el darrer curs per rebre classe de català, un 61,5% del total, i al de castellà se n’hi van matricular 2.104. Un percentatge que és pràcticament invariable en els dotze centres dels quals Justícia n’ha donat les dades, llevat de la presó de Ponent o del centre penitenciari de Joves. De fet, n’hi ha dos on només s’ofereixen cursos de català, i són els centres penitenciaris oberts de Girona i de Barcelona, amb sis i un alumne respectivament. Cursos que, per una banda, ajuden a treure’s títols oficials de coneixement i, per altra banda, computen per a l’obtenció de drets penitenciaris.
La demanda de cursos de català és alta als centres penitenciaris, bàsicament, perquè molts dels interns desconeixen la llengua catalana, sobretot normativament. L’alta demanda també és una tònica que també es reflecteix en tots els col·lectius de nous parlants. De fet, des del mes de maig passat Òmnium Cultural defensa la necessitat d’incrementar els recursos necessaris per duplicar l’oferta de classes de català per a nous parlants fins a arribar a les 200.000 places. El president de l’entitat, Xavier Antich, va fer una petició expressa en aquest sentit als grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP en una trobada al novembre. L’objectiu d’Òmnium és universalitzar el coneixement de català en 10 anys com a màxim.
Brians 1, el centre penitenciari amb més alumnes de català
Si s’analitza presó per presó, les dades mantenen els mateixos percentatges que la xifra global. El centre de Brians 1, dels 1.810 alumnes, 1.108 s’han matriculat a català i 792 a castellà. És el centre que més alumnes té en matrícula viva. Brians 2 va tenir el curs passat 624 alumnes, dels quals 465 van optar per aprendre català i 159 castellà. Pel que fa al centre de Dones de Barcelona, la matrícula del curs passat comptava amb 160 alumnes, dels quals 108 es van apuntar a català i la resta a castellà.
El Centre Penitenciari de Lledoners, on van passar gran part de la pena els presos polítics i on també hi ha una escola d’adults que penja del departament d’Educació, hi havia 336 alumnes matriculats, dels quals 244 van optar pel català i 92 pel castellà. Mas Enric, a la demarcació de Tarragona, dels 723 presos matriculats, 471 ho van fer per aprendre català i 252 pel castellà. El Centre Obert 2 de Barcelona només tenia 19 alumnes, dels quals 14 van triar fer els cursos de català i cinc de castellà. A la demarcació de les comarques de Girona, al centre Puig de les Basses, dels 765 alumnes, 462 van elegir català i 303 el curs de llengua castellana. Tanca la llista el centre de Quatre Camins, que va comptabilitzar 415 alumnes durant el curs 23-24. D’aquests, 306 van fer el curs de català i 109 de castellà.
El centre de Joves és dels pocs que trenca aquesta tendència de preeminència del català. Així, dels 204 alumnes, 131 es van apuntar a llengua castellana i 73 a la formació de català. Segueix aquesta tònica el Centre Penitenciari de Ponent, on es van registrar 395 alumnes el curs passat, dels quals 186 van escollir català i 209 castellà.
