No hi ha cap dubte que el 2020 ha estat l’any del coronavirus. D’aquí uns anys la gent mirarà enrere i recordarà l’inici d’aquesta dècada com l’any de la pandèmia, les videotrucades, les mascaretes, el teletreball i el confinament. Però el cert és que en cap cas la Covid-19 ha estat l’única cosa que ha passat enguany. El Món fa un repàs de tots aquells fets que han marcat l’actualitat durant el 2020 a Catalunya i a la resta del planeta.
Política
Investidura de Pedro Sánchez
L’any s’iniciava amb la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol gràcies a l’abstenció d’Esquerra Republicana i de Bildu. El líder socialista començava el seu segon mandat al capdavant de Moncloa; el primer el va aconseguir després de tombar l’executiu de Mariano Rajoy a través d’una moció de censura el juny de 2018.
Amb la seva investidura configurava el primer govern de coalició juntament amb Podemos i el vestia de quatre vicepresidències. Salvador Illa s’ocuparia del Ministeri de Sanitat, una cartera que normalment no ha tingut gaire importància, però que amb la pandèmia ningú no calculava que s’acabaria convertint en la protagonista del 2020.
Inhabilitació de Quim Torra
No s’ha fet efectiva fins el setembre d’enguany, però la retirada del seu escó al Parlament ja es va produir el mes de gener. Qui el va condemnar fou el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però la ratificació de la condemna la va consumar el Tribunal Suprem. Després d’això, Pere Aragonès es va convertir en el vicepresident del Govern amb funcions de president, i al cap de cop es van convocar unes eleccions que se celebraran el 14 de febrer de 2021.
Judici amb absolució de Josep Lluís Trapero
El 20 de gener va començar el judici contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, pel paper que havia tingut la policia catalana durant la tardor del 2017. La Fiscalia acusava la cúpula de sedició per haver col·laborat en l’organització del referèndum d’independència i demanava deu anys de presó per a Trapero, César Puig i Pere Soler; i quatre per a Teresa Laplana. L’Audiència Nacional, però, els va acabar absolent a tots. Aquest mes de novembre es va restituir Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra.
Fugida de Joan Carles I
La fiscalia té tres causes obertes contra el rei emèrit espanyol: les comissions de l’AVE de la Meca, les targetes opaques i un compte actiu sense declarar a l’illa de Jersey. Si això no fos poc, Felip VI sortia esquitxat en unes informacions que el situaven com a segon beneficiari de la societat ‘offshore’ on suposadament es va ingressar una donació de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita a Joan Carles I. Això va ser motiu suficient perquè el rei espanyol es veiés obligat a renunciar a l’herència del seu pare i a retirar-li el sou vitalici. I a més, Joan Carles I anunciava el mes d’agost que fugia d’Espanya per tal d’esquivar a justícia. De moment no sembla que tingui plans per tornar al seu país.
Puigdemont entra al Parlament Europeu
El 13 de gener Carles Puigdemont i Toni Comín entraven, vuit mesos després de les eleccions europees, al Parlament Europeu. Era per participar en el ple que se celebrava a la cambra, i ho feien després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea els reconegués la immunitat. Els la reconeixia a ells però també a Oriol Junqueras, que no va poder assistir al ple perquè està empresonat. De fet, l’eurocambra li va acabar reirant la condició d’eurodiputat al líder d’Esquerra Republicana per estar condemnat pel Tribunal Suprem.
Presos polítics: permisos penitenciaris, tercers graus i indults
El 16 de gener Jordi Cuixart es convertia amb el primer pres polític català que es beneficiava d’un permís penitenciari per poder estar amb la seva família. No obstant, la lluita judicial que han tingut els presos polítics durant aquest any al voltant dels permisos penitenciaris i la concessió del tercer grau ha estat llarguíssima. De fet, aquest mes de desembre, gairebé un any després del permís del president d’Òmnium, el Tribunal Suprem tombava el tercer gru que havien rebut els presos. Ara el debat s’ha traslladat a la política espanyola, on s’insisteix des de l’independentisme que s’ha d’amnistiar els nou polítics catalans. L’indult, però, sembla molt més possible que no pas l’amnistia.
Taula de diàleg
El 26 de febrer es reunia per primer cop la taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol. La trobada tenia lloc a Madrid, al palau de la Moncloa. Aquella reunió va ser batejada per Quim Torra com la “taula zero”. No hi va haver, però una segona taula o una ‘taula u’, perquè un dels acords que van arribar els dos executius va ser reunir-se un cop al mes. Però al mes següent ja va esclatar la pandèmia a Europa.
Esquerda entre Junts per Catalunya i el PDeCat
Tot començava amb el nom de la marca ‘Junt per Catalunya’ (JxCat). Puigdemont la utilitzava per fundar un nou partit polític, i el PDeCat l’advertia que ell era el propietari de la marca. El conflicte va anar escalant fins al punt que, quan el president a l’exili va consumar la creació del partit, la formació postconvergent va dur Junts als tribunals. Això va fer que una gran flota de militants pel PDeCat que també ho eren de Junts per Catalunya abandonessin el partit de Bonvehí i es comprometessin amb el de Puigdemont. Això ha provocat que en les eleccions del 14-F el PDeCat es presenti en solitari, sense JxCat.
Judici al 17-A
Ni Mohamed Houli, ni Driss Oukabir ni Said Ben Iazza van ser autors materials dels atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017 que van sacsejar Barcelona, Catalunya i la resta del món. No obstant, els dos primers estan acusats de pertanyer a la cèl·lula terrorista; i el tercer de col·labolar-hi. Aquest 2020 s’ha iniciat el judici, i ara s’ha fet una pausa per aquestes festes de Nadal. EL judici es reprendrà a partir de l’11 de gener. Durant la vista, cada dia ha augmentat el misteri sobre la figura de l’imam de Ripoll i han quedat clars els dubtes sobre si realment és mort.
Economia
Fusió de Caixabank i Bankia
Caixabank i Bankia es fusionaran per crear el banc més gran de l’Estat espanyol. Els accionistes dels dos bancs han donat llum verda a la fusió, que de fet serà Caixabank qui acabi absorbint Bankia. Una altra fusió que semblava que s’anava a produir però que finalment es va frustrar va ser la del BBVA i el Banc Sabadell.
Tancament de la planta de Nissan
Nissan va anunciar durant la primavera d’aquest 2020 que tenia previst tancar la planta de producció que té a Barcelona. Finalment, després d’arribar a un acord amb els treballadors, el tancament es produirà a finals 2021. Els treballadors, però, van protagonitzar grans protestes; i la Generalitat va provar de convèncer l’empresa -sense èxit- de quedar-se a Catalunya.
Cultura
Paràsits fa història als Oscars 2020
Per primer cop a la història dels Premis de la l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, una pel·lícula estrangera aconseguia el guardó més preuat dels Oscars: el de millor pel·lícula. Paràsits s’enduia també el de millor pel·lícula estrangera (com no podia ser d’una altra manera), el de millor director i millor guió.
Moren Pau Donés, Montserrat Carulla, Rosa Maria Sardà i Carlos Ruiz Zafón
El càncer s’ha endut aquest 2020 el cantant de Jarabe de Palo, Pau Donés, l’actriu Rosa Maria Sardà i l’escriptor Carlos Ruiz Zafón. A finals de novembre marxava també Montserrat Carulla, a l’edat de 90 anys.
Món
Joe Biden, elegit president dels Estats Units
El demòcrata Joe Biden va derrotar en les eleccions de 4 de novembre l’encara president dels Estats Units, Donald Trump. El líder republicà, però, va dir que les eleccions havien estat manipulades i que les enviaria al Tribunal Suprem nordamericà. No obstant, el Col·legi Electoral va confirmar la victòria ajustada de Biden.
El Regne Unit marxa de la Unió Europea
Els ciutadans del Regne Unit van decidir el 2016 a través d’un referèndum que abandonarien la Unió Europea. El Brexit, però, no s’ha consumat fins aquest 2020. És més, encara ara a finals d’any Boris Johson i Ursula von der Leyen han estat negociant sobre els termes de l’adeu dels britànics.
George Floyd
El mes de maig el moviment antiracista esclatava als Estats Units després que un policia matés a sang freda un home negre al carrer asfixiant-lo amb el genoll. George Floyd va ser un dels infinits motius de la comunitat negra als Estats Units (i no només als Estats Units) per sortir al carrer a denunciar el racisme i la brutalitat policial. L’exèrxit va haver de sortir al carrer perquè les protestes van arribar a ser molt intenses.
Societat
Aprovada la llei de l’eutanàsia
El Congrés dels Diputats va aprovar aquest mes de desembre la llei de l’eutanàsia perquè la gent tingui dret a morir dignament quan pateix un gran dolor i no hi ha cap possibilitat per curar-se o refer-se. Els grups que hi van votar en contra van ser el PP, Vox i UPN. Aprovar aquesta llei és un fet històric pel que fa a drets socials.
Successos
Temporal Glòria
Sí, el temporal Glòria és del 2020. Va arribar a Catalunya a finals del mes de gener i va deixar quatre morts a Catalunya i 13 a la resta de l’Estat espanyol. També va tenir conseqüències devastadores a molts negocis; i fins i tot en algunes infraestructures, com la via de tren que va de Blanes a Malgrat de Mar
Explosió de la petroquímica de Tarragona
El 14 de gener d’enguany una forta explosió es produïa a les afores de Tarragona, concretament a la Canonja, on es troba el complex petroquímic. L’explosió es va originar en un reactor de l’empresa IQOXE, i va causar tres morts i vuit ferits. Aquest fet va arribar al TSJC, que està investigant l’explosió.
Incendi a la nau de Badalona
Un dels successos més recents és el de l’incendi a una nau ocupada de Badalona. Va provocar tres morts i diversos ferits, i va posar en el punt de mira les conseqüències precàries amb les que viu molta gent a la ciutat de Badalona i al país. Per cert, qui va haver de topar-se amb aquest succés de cara va ser Xavier García Albiol. Ha tornat a ser alcalde de la ciutat aquest 2020 després que l’anterior Batlle, Àlex Pastor, dimitís per haver estat detingut per la policia quan se saltava el toc de queda i conduïa begut. També hauria intentat mossegar un agent.
Esports
Mor Kobe Bryant
Notícia tràgica que va saccejar el món de l’esport a principis d’any. Un dels millors jugadors de la història del bàsquet, una llegenda de Los Angeles Lakers, moria juntament amb la seva filla i set passatgers més en un accident d’helicòpter.
Mor Diego Armando Maradona
La llegenda del futbol més coneguda al món, Diego Armando Maradona, moria a finals d’aquest 2020 a causa d’un infart. El mític ‘10’ argentí abandonava aquest món a l’edat de 60 anys.
Messi gairebé marxa del Barça
El Barça feia el ridícul a Europa un altre cop aquest estiu als quarts de final de la Champions League contra el Bayern de Munich. 8-2 a favor dels alemanys. Els blaugranes entraven en una crisi directiva i esportiva, que encara va tocar més fons quan el millor jugador de la història del club i un dels millors d’aquest esport, Leo Messi, anunciava que aquell mateix estiu tenia pensat fer les maletes i marxar de Barcelona. El Barça va retenir el jugador argumentant que amb el contracte que té amb el club ja era massa tard com per avisar que marxava. Messi finalment vesteix la samarreta blaugrana aquest 2020. No hi ha cap certesa, però, que la segueixi lluint el setembre del 2021.
La crisi directiva i esportiva del Barça va anar empitjorant i empitjorant, fins al punt que una moció de censura va acabar obligant el president del club, Josep Maria Bartomeu, a dimitir. Actualment el Barça està gestionat per una gestora presidida per Carles Tusquets. Joan Laporta i Víctor Font són els dos principals candidats a ser el nou president del club.
