Hi ha la justícia divina i la terrenal. Però, si convé, totes dues poden coexistir. És un dels avantatges de l’estat de dret, un dels millors mecanismes creats per la civilització. N’és un exemple el cas d’unes monges missioneres que van quedar penjades a Indonèsia en un viatge a Timor i que, en el neguit de la situació, i per resoldre la seva situació apàtrida, van fer unes gestions en què van ser estafades per la propietària d’una agència de viatges, una dona amb un amplíssim i nodrit historial de condemnes per estafa en viatges. Ara, una dels dos acusats afegirà a aquest currículum una condemna de 3 anys de presó i 2.700 euros de multa, més la responsabilitat civil pels diners manllevats.
En principi, els dos acusats, l’Ana i l’Eduardo, responsables de l’empresa Aupa Travel i de Furius Corporation, havien cobrat 20.050,42 euros per tramitar un rescabalament pels bitllets d’avió d’unes monges de la congregació religiosa de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, que, l’estiu de l’any 2022, havien quedat en trànsit en un viatge a Timor perquè no tenien els visats per aterrar en una pista domèstica d’Indonèsia a l’aeroport de Kuala Lumpur. La congregació va confiar en l’Ana i la seva agència, per recomanació d’una “congregació amiga”, però va ser un frau que ara ha quedat provat per una interessant sentència de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona després del judici, celebrat el passat 16 de febrer.
Una resolució de la qual ha estat ponent la magistrada Isabel Delgado Pérez, que ha manifestat el parer unànime del tribunal amb una expressivitat rotundament clara, entenedora i extraordinàriament curosa amb el principi de presumpció d’innocència. Tant és així que ha exclòs del delicte l’Eduardo, tot i ser administrador de l’empresa i parella de l’Anna, perquè considera que no ha quedat del tot acreditat que tingués un coneixement exhaustiu d’uns fets que ha conclòs que era una estafa.
“Un ardit”
Segons la sentència, l’acusada, tot aprofitant-se d’una situació “d’extrema urgència i necessitat” que suposava repatriar algunes germanes missioneres des de Kuala Lumpur, “va idear un pla amb l’objectiu d’assegurar que la congregació li transferís 20.050,42 euros”. El pla consistia a fingir l’obertura d’una reclamació amb què la seva agència de viatges, AUPA TRAVEL SL, sol·licitava una indemnització a l’asseguradora AXA —amb la qual afirmava haver contractat una pòlissa per a aquest tipus de situacions— pels danys causats a la congregació a conseqüència del fet que l’avió que transportava les monges no aterrés en una pista de trànsit sinó en una pista domèstica. En no tenir visat, no podien accedir al país i, per tant, van romandre retingudes, deportades i confinades.
L’Anna va assegurar que l’obertura d’aquest expedient –que va resultar fals– permetria recuperar el cost dels bitllets perduts i una compensació que rondava uns 2.000 euros per passatger. Van elaborar l’expedient amb “aparença de legalitat, però sense correspondre a la prestació efectiva de cap servei”. Un cop la condemnada va rebre els diners de la congregació, “es va desentendre de l’afer, sense retornar ni els diners ni la compensació acordada.” “Malgrat els esforços extrajudicials fets per la congregació religiosa per arribar a un acord i recuperar els diners transferits, no van poder aconseguir que se’ls tornessin”, afegeixen els togats.
L’acusada, en la vista oral, va insistir, en una declaració caòtica, que aquests diners es van utilitzar per pagar els bitllets de tornada. Però, l’excusa no ha servit de res, a la vista de la prova documental aportada i de la “precisió i sinceritat” dels testimonis de les víctimes. De fet, la ponent titlla l’estratègia per aconseguir els 20.050, 42 euros “d’ardit que va fer caure la congregació” en un engany i va generar un guany patrimonial a l’acusada, sense que s’hagi acreditat la corresponsabilitat de la seva parella.
3 anys de presó
Tot i que el ministeri fiscal, representat per Javier Faus, reclamava 4 anys de presó i 12.000 euros de multa, així com una responsabilitat civil de 20.050,42 euros, gairebé el mateix que l’acusació particular, el tribunal ha decidit imposar una pena de tres anys per un delicte d’estafa de l’article 248 del Codi Penal, agreujat per reincidència, i una multa de 2.700 euros, més la responsabilitat civil dels 20.050,42 euros. La sentència ha fet com el que escriure Mateu al seu evangeli: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. La pena per a l’estafadora i els diners per a les monges.
