Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana, tenia clar que “mai no es podia abandonar ni la tasca ni l’esperança”. La demostració de la validesa d’aquesta sentència s’ha constatat aquest dilluns al matí, amb precisament el català com a teló de fons i com a protagonista involuntari d’un suposat delicte. Ha estat a l’interessantíssim judici de la secció 7ena de l’Audiència de Barcelona, que seia a la banqueta una mossa d’esquadra acusada de falsificar un certificat C2 de coneixement de català. De fet, la fiscalia li demanava una pena d’1 any i 9 mesos de presó i 2.700 euros de multa per un delicte de falsedat en document oficial, de l’article 392 del Codi Penal.
Una vista oral que la defensa de la policia afrontava amb tot en contra, però el seu advocat, José Antonio Bitos, ha fet gala de la seva audàcia per oferir una oportunitat a l’acció de la justícia quan tothom donava per fet que el judici es limitaria a una conformitat. Així ha brandat un versemblant problema de competència de l’Audiència i jugant una carta interessant, la carta de l’atipicitat de la conducta. És a dir, que el fet d’intentar donar garsa per perdiu vestint l’ocell negre com una cingonya no és cap delicte per l’evident poca traça de la falsificació. Tot i que 17 dies després es presentés candidatura per caporal. És a dir, que intentés amb el títol aconseguir més punts per a la promoció interna.
Una tesi que ha anat guanyant pes a mesura que avançava la vista que ha comptat amb un públic especial. En concret, alumnes d’alguns dels magistrats de la sala, i per una desena d’alumnes del màster de l’advocacia. Un detall que ha millorat la posada en escena de la vista d’un cas que semblava dat i beneït fins que s’ha sentit el crit “Audiència Pública!” que sempre genera esperança de debat i d’una mica de ball a la sala de vistes. El fiscali i l’advocat defensor s’han proposat oferir al públic jove un combat unplugged d’esgrima argumental, de pràctica de prova i d’habilitat tècnica. Tot plegat dirigit amb ofici pel president del Tribunal, un magistrat amb una extraordinària semblança amb l’actor R. Lee Ermey, el fabulós sergent Hartman de la imprescindible The Full Metal Jacket.
És competent?
El primer round del judici l’ha encetat un fiscal, de barba cuidada, formes exquisides i força perspicaç que ha reblat el seu escrit d’acusació detallant que l’acusada, una mossa d’esquadra va entrar dins l’aplicació especial del cos per registrar titulacions de formacions, un certificat de C2. Un document que en ser revisat davant les sospites que aixecar al personal de recursos humans es va delatar com més fals que una moneda de tres euros, fins al punt, que el número de registre corresponia a una funcionària d’Interior que va penjar a X el títol un cop el va assolir.
En el torn de la defensa, l’advocat de la Mossa ha advertit al tribunal que la fiscalia acusava d’un delicte de falsificació de document oficial però no li demanava l’agreujant de funcionari públic i que reclamava una pena inferior a tres anys. Una circumstància que, a criteri del lletrat, obligava a què el cas fos jutjat per un Jutjat Penal i no per l’Audiència. El tribunal li ha donat la raó, però al·legant un principi d’economia processal i la capacitat de tenir una segona instància davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), permetia la celebració de la vista. L’advocat ha fet cas, però ha elevat protesta, perquè en un recurs pot ser perfectament una causa de nul·litat del judici per la vulneració del principi sagrat de jutge predeterminat per llei.
Un document que no va passar el primer filtre
Un cop entrat en fase de prova, el judici ha guanyat distracció. Les dos primeres testimonis han estat la responsable de Recursos Humans de validar els títols que s’incorporen a la fitxa dels agents i la responsable del Departament de Política Lingüística de la Generalitat que van revisar el títol. Totes dues, amb un català de Mercè Rodoreda, han admès que un cop van veure el títol ja van veure que era més fals que l’ànima de Judes. De fet, quan l’advocat insistia en aquest fet, el president del Tribunal ja l’ha vist a venir i li ha aturat l’interrogatori, tot argumentant que “era evident la diferència entre un títol oficial i el que suposadament havia pujat a la seva fitxa personal”.
A l’estrada també s’ha enfilat l’Alba, la persona que realment tenia el número de certificat que presumptament la mossa havia falsificat. Una senyora sorpresa perquè l’únic que havia fet era penjar a Twitter una foto amb el títol acompanyada amb un text de “repte aconseguit”. El següent a testificar ha estat el mosso que va crear l’aplicació. Un xicot que ben bé podria ser un dels protagonistes de The Big Bang Theory i que ha detallat al Tribunal com va crear aquesta aplicació i el sistema de seguretat que fa gairebé impossible que algú altre que no sigui el titular de la fitxa pugui accedir. Els policies d’Afers Interns han explicat com va anar la investigació, i curiosament, tant fiscalia com defensa han renunciat als peritatges i a la declaració d’un dels dos instructors de l’atestat principal.
Un document “matusser”
Els interrogatoris semblava que només els havia entès el tribunal fins que ha arribat el torn dels informes. El fiscal ha jugat les cartes que tenia, és a dir, el fet que no és raonable ni té cap sentit que ningú entri al perfil de la mossa per fer-li una mala passada, ni s’ha embolicat en qui o com es va fabricar el document, o bé que no s’hagi negat en cap moment que el document fos fals. Per això, ha tret l’escut preventiu abans d’escoltar el lletrat de la defensa apuntant que el document “no era prou matusser” i que havia entrat en el “circuit jurídic”.
El fiscal, doncs, s’ha anticipat a l’al·legat final de lletrat defensor que en base a les testificals, no s’ha posat en llibres de cavalleries negant la falsedat o la culpabilitat de la seva clienta en tant que va pujar ella el document a la seva fitxa, sinó en la manca de tipicitat dels fets. Després de recordar que el tribunal no era competent, ha subratllat que el document era “tan matusser” que a primera vista, les “especialistes” ja es van adonar que era més fals que un nas de pallasso.
Per tant, no hi ha l’element necessari per ser considerat delicte, això és, que el document no era creïble per qui, en principi, podia enredar, el departament de recursos humans. I, com a derivada, el títol no va entrar en el circuit jurídic i per tant, no va tenir cap efecte. Per tant, l’advocat ha reclamat tancar el cas perquè, simplement, no hi ha delicte. Sigui condemna o absolució o nul·litat, com a mínim, el judici ha servit per constatar que el català té un valor fins al punt que els agents de la llei volen fer creure que en saben més del que realment saben.
