La humanitat, la persona humana, és un sistema conceptual heredat de les tradicions, de les llegendes i les religions. I si algú en tenia cap dubte s’ha esvaït en la vista oral que s’ha celebrat aquest matí a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona que ha jutjat una suposada estafa a una congregació de monges que va intentar retornar unes missioneres que havien quedat tirades en un viatge que les havia de portar a Timor Leste. El coneixement terrenal no té res a veure amb el celestial i que, en definitiva, la fe no mou muntanyes, però els diners potser sí.
La magistrada Isabel Delgado, amb uns ulls oberts com a taronges durant tota la sessió, ha presidit una vista que ha estat un entretingudíssim combat dialèctic de les acusacions, sobretot de Javier Faus, representant del ministeri fiscal, que ha lluit ofici amb el seu habitual posat desmenjat però més precís que la seva cuidada barba. El judici havia de discernir si els dos acusats , l’Ana i l’Eduardo, van estafar una congregació de monges aprofitant-se de l’angoixa de ser deportades a Singapur i retingudes a Etiopia.
De fet, el judici ha deixat en evidència que tot allò relacionat amb l’Església Catòlica no cal que es refiï de les empreses privades perquè ja en tindríen prou amb la famossíssima diplomàcia vaticana. En tot cas, la presència mística de Sant Tomàs en un inèdit i extraordinari informe final del fiscal, ha deixat vist per sentència el cas.
Un inici esbojarrat
El judici ha començat entrebancat perquè l’advocada de l’empresa denunciada ha al·legat que l’empresa està extingida i, per tant, no pot tenir cap responsabilitat penal. En aquest sentit, ha demanat al tribunal la renúncia tot argumentant que continuar la defensa seria una vulneració dels drets als treballadors, perquè representava la societat en nom del torn d’ofici. La presidenta del Tribunal li ha replicat que ho havia de discutir amb el Col·legi d’Advocats i l’ha obligat a continuar a la vista. A continuació, els dos acusats han comparegut on line.
L’Anna, principal acusada, ha explicat que tenia migranyes i marejos i que en qualsevol moment utilitzaria unes bosses que li havien deixat per vomitar. A més, ha advertit al tribunal que el seu marit, i coacusat, l’Eduardo, no entenia cap paraula de català. De fet, és basc i per això ha demanat traduir la sessió. Com que no havien demanat traductor el judici ha continuat en castellà. Un cop superat aquesta primera pantalla, el judici ha començat amb les declaracions dels dos processats.
Una odissea amb hàbits
L’acusació era força simple. Els dos acusats, responsables de l’empresa Aupa Travel i de Furius Corporation, havien cobrat 20.050,42 euros per tramitar un rescabalament de bitllets a unes monges que havien quedat en trànsit en un viatge cap a Timor per no tenir els visats. En principi, segons el relat del fiscal, les germanes havien quedat tirades a Timor. Però l’ecònoma de la Congregació Religiosa de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret , la germana Marta Molina, una dels dos testimonis de la vista, ha precisat l’odissea que van patir les seves companyes d’hàbits.
Així eren 7 monges en formació que es dirigien a una missió a Timor. Quatre procedien del Camerún i es van quedar enxampades a Etiopia, perquè no tenien el visat, tot i que no era necessari per viatjar en trànsit. Les altres tres, dues de colombianes i una italiana, van partir de Barcelona i el seu avió va aterrar en una pista que no era de trànsit. La italiana va poder passar però les dues colombianes van ser acusades de voler entrar il·legalment al país, van ser deportades a Singapur on van ser confinades en una habitació.
La suposada estafa
La situació va encendre les alarmes a la congregació i la germana Marta, encarregada de la logística dels viatges va poder aconseguir comunicar amb una de les germanes, i amb personal de l’aeroport així com amb les legacions diplomàtiques espanyoles i colombianes al país asiàtic. Una de les solucions els hi va suggerir una “congregació amiga” amb seu a Euskadi, que contactessin amb Aupa SL i amb la seva cara visible, l’Ana. Aquesta els va oferir recuperar els diners dels bitllets i cobrar una assegurança que podia arribar a 2.500 euros per bitllet. Per fer-ho, havien d’ingressar el cost dels bitllets i els trànsits en un compte per justificar davant l’asseguradora que la seva agència havia comprat els bitllets. En total, els hi van ingressar 20.052,40 euros.
L’acusada ha assegurat que aquests diners es van utilitzar per pagar els bitllets de tornada. Però, res de res, tant la germana Marta com la documental aportada, ho neguen. La Congregació va tornar a pagar uns bitllets a través d’una altra agència i mai van cobrar cap indemnització. De fet, tampoc van veure retornats els 20.052,40 euros que havien ingressats. Segons en Diego, assessor fiscal de la Congregació, va ser quan van mirar a internet i van veure que la fama que precedia els acusats i les seves empreses, amb 17 condemnes per estafa de l’Anna i 4 per l’Eduardo.
Sant Tomàs entra en escena i, el dimoni, també
Després de la prova practicada han arribat els informes. El fiscal Faus ha mantingut l’artesania dels interrogatoris en les seves conclusions, i ha iniciat el seu discurs tot citant a Sant Tomàs d’Aquino. “Si l’objectiu més alt d’un capità fos preservar el vaixell, el mantindria al port per sempre”, ha exclamat amb una declamació de teatre grec. Faus ha recordat que l’objectiu de les monges es treure “el vaixell de port per tal d’explicar i transmetre la Bona Nova de l’Evangeli”, i més, en països on poden perillar.
Unes monges que van viure una “situació angoixant, víctimes d’un evident engany”. Unes germanes que “tenien poca vida terrenal” que es van trobar tirades, confinades i sense diners ni amb coneixements d’anglès per sortir del pas. “Van ser víctimes d’un conte xinès, mai millor dit”, ha afegit amb ironia. A més, ha criticat que l’Ana hagi exonerat el seu marit, l’Eduardo i no s’ha empassat que ni li comentés una situació tant curiosa. L’advocada de la defensa de l’Eduardo ha replicat que, avui dia, els matrimonis són molt diferents.
L’advocat de la Congregació, Carlos Baquero, ha incidit en la “vulnerabilitat de les monges” en països on les condicions socials són difícils per a les religioses. Tant Faus com Baquero han perfilat els elements del tipus de l’estafa com és el seu element principal: aprofitar-se de la confiança i de la temor i l’angoixa de les víctimes. Les defenses, en canvi, consideren que no s’ha provat la participació d’Eduardo en l’estafa i que l’Ana va fer els tràmits que li van ser encomanats. En torn de darrera paraula, l’Ana s’ha elevat al misticisme per dirigir-se al tribunal i sentenciar: “Que elles siguin monges no em converteix a mi en el dimoni”. Si la vista hagués continuat, potser, només potser, haurien cridat a declarar el Pare Karras.
