Josep Boan Rosanes tenia 20 anys quan un conductor que superava de molt la velocitat màxima de la carretera per on conduïa el va envestir i el va matar. Quinze dies després, aquest conductor, un infermer, va publicar una foto somrient amb els amics amb la frase: “Quan la vida et dona una segona oportunitat”. Va ser durant l’agost del 2020, quan en Josep estava fent una ruta per Galícia amb moto amb el seu pare, que aquest conductor, Asier G.S, que venia per l’altre carril amb cotxe, va agafar un revolt a 116 km/h –havia d’haver circulat a 70km/h com a màxim– i va perdre el control del vehicle. Es va estavellar contra la moto del Josep, que va morir en l’acte. L'”excés de velocitat” que va certificar la jutgessa no va ser suficient per aplicar-li la pena màxima per homicidi imprudent. I és pel Josep, i “per tots els Joseps”, que la Maria Pilar, la seva mare, ha emprès des de Catalunya una croada per canviar la llei i que aquests conductors no surtin impunes.
En el judici, que es va celebrar a la Corunya mesos després, l’advocat de la família i la Fiscalia van demanar que se li apliqués una pena de quatre anys de presó i sis de retirada de carnet, però la jutgessa només li va imposar dos anys de presó perquè no tenia antecedents ni va considerar que hi hagués agreujants. Com que la condemna no superava els dos anys i l’acusat no tenia antecedents, no va haver de complir-la i ha continuat exercint d’infermer. La mare del Josep, que ho considera una injustícia, ha iniciat una campanya de signatures a change.org amb la intenció de canviar la llei perquè les víctimes mortals per accidents de trànsit “deixin de ser de tercera”.
Concretament, la família del Josep vol canviar dos articles del Codi Penal, el 142 i el 379, que, combinats, estableixen com s’apliquen les penes superiors als dos anys de presó en els homicidis imprudents comesos amb vehicles. La circumstància agreujant clau seria que se superés de 80 km/h el màxim permès a la carretera. Per tant, el conductor que va envestir el Josep hauria d’haver anat a 150 km/h –i no a 116 km/h– perquè la pena imposada fos de la franja alta de la forquilla d’entre 1 i 4 anys que hi ha per als homicidis per imprudència.
Tot i la seva reclamació, la Maria Pilar no té esperances que la pena imposada al conductor que va posar fi a la vida del seu fill s’endureixi, perquè “en un principi ni tan sols les autoritats volien celebrar un judici perquè no hi veien homicidi”. “La fiscal fins i tot va arribar a dir que és l’únic delicte on ens podem posar de l’altre cantó perquè tots correm”, denuncia abans d’afegir que la velocitat que va prendre Asier G. S en aquell revolt que no es pot treure del cap “no era una simple imprudència”, perquè “això no ho fa ningú”. Actualment, hi ha pendent un recurs contra la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Galícia, però la mare del Josep és conscient que “no servirà de res”.
“No comptem per a res”
“Sentim indefensió, no comptem per a res“, lamenta la Maria Pilar, que denuncia que totes aquestes morts “queden en un segon als telenotícies i després queden en res”. “Ho tenim normalitzat a còpia d’anar dient xifres. Les víctimes no tenim importància, som invisibles“, afegeix. La mare del Josep assegura que ningú se n’adona fins que li toca: “Quan et toca te n’adones, però després no hi ha res, és una caiguda lliure per a qui mor i per a la família“. “De la mateixa manera que hi ha jutjats de violència masclista, cal que n’hi hagi un de violència viària”, insisteix.
La Maria Pilar subratlla que no vol endurir les penes perquè hi hagi més presó, sinó que defensa que “entre tot i res, no pot ser res”. Reclama una multa per als conductors com el que va matar el seu fill perquè “retornin els diners de tot el que han destrossat”, així com la retirada del carnet i l’obligació de fer treball social. En el cas de l’homicida del seu fill, la jutgessa ho va desestimar perquè com que és infermer va considerar que ja fa prou per la comunitat. “A França el que ha fet comportaria una multa d’entre 45.000 i 75.000 euros i tres anys de presó. A Itàlia hauria tingut una pena de presó molt més alta, de dotze anys com a mínim. Entre tot i res, no pot ser res”, insisteix. La seva justícia, per ara, és saber que la notícia ha tingut difusió als mitjans i que l’homicida del seu fill ha pogut conèixer com era la víctima i posar-li cara.
Imatges i frases indignants a l’Instagram del conductor
La Maria Pilar ha sabut tot aquest temps com era el dia a dia de l’homicida del seu fill. Ha estat veient el seu compte d’Instagram fins que, un cop rebuda la confirmació que hi hauria judici, els advocats del conductor li van recomanar que el posés com a privat. Abans d’això, la Maria Pilar havia fet captures de pantalla d’algunes imatges i frases indignants que escrivia aquest infermer. La primera, quinze dies després del sinistre, amb el polze alçat i la frase “quan la vida et dona una segona oportunitat”.
Una altra imatge que la mare del Josep té gravada al cap mostra el conductor al gimnàs aixecant pesos amb un tatuatge molt significatiu. El tatuatge és el número 116, una xifra que té especial significat en aquest cas, ja que és la velocitat a la qual la policia va estimar que conduïa aquest infermer en el revolt on va posar fi a la vida del Josep. Cal recordar que la velocitat estava limitada a 70 km/h i que el conductor va desestimar fins a tres senyals que ho advertien.
“D’aquest tatuatge també n’ha fet ostentació a les xarxes Don Asier, l’infermer que, després d’envestir el meu fill, no va sortir corrents a auxiliar-lo, que ni tan sols va saber respondre durant el judici on havia anat a parar el nostre Josep després de l’impacte”, escriu Maria Pilar en una piulada de Twitter per denunciar la impunitat per al conductor que va arrabassar-li la vida al seu fill.
El conductor va declarar al judici que anava a 70 km/h i que havia envestit el Josep perquè havia hagut de donar un cop de volant en veure una ombra i pensar que era un animal. El peritatge independent que va encarregar la família va establir que anava a 126 km/h, però el de la Guàrdia Civil va assenyalar 116 km/h, una xifra que el conductor dona per vàlida indirectament amb aquest tatuatge tan dolorós per a la família de la víctima.
La família del Josep i els seus amics el volen recordar pel seu somriure i un caràcter que “enamorava qualsevol” i per això reclamen justícia, “ja no per al Josep, que és impossible”, sinó per les següents víctimes d’accidents viaris, que han de deixar de ser “víctimes de tercera”. El cas i tot el dolor que comporta ha estat recollit i analitzat en un article pel col·laborador d’El Món Carles Sirera aquest cap de setmana.
2
2
