Setmana de represa de les declaracions testificals en el cas de la mort del fundador de Mango, Isak Andic. Després d’una sèrie de suspensions, aquest dijous es van reiniciar les testificals que havien quedat aturades el mes de juliol. Els primers de passar pel despatx de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància 5 de Martorell, dirigida per la jutgessa Raquel Nieto, van ser els agents dels Mossos d’Esquadra que van atendre el dia dels fets Jonathan, el fill de l’empresari i acusat de la mort del seu pare, i la secretària de direcció de la víctima. De fet, els interrogatoris als policies havien de servir per començar a discernir el perquè de les diferències entre el primer atestat dels Mossos i el posterior, de vint mesos després, amb canvis en el relat dels fets que la defensa considera “més que rellevants”. Així com demostrar que la relació entre pare i fill no era a mata degolla.
En definitiva, és el que la defensa de l’acusat, dirigida per l’advocat Cristóbal Martell, considera el “biaix” del relat i la “ucronia policial”, com, per exemple, trucades que mai no es van investigar, la importància del testimoni dels excursionistes, la “serenitat” amb què els policies deien haver trobat Andic i com i quan es va barrar el pas al lloc del sinistre per part dels Mossos després de la caiguda mortal. Una pregunta amb parany, perquè un dels indicis que ha despertat la tesi incriminatòria és l’aparició d’una petjada. D’aquí la importància del testimoni dels policies, un sergent i tres agents -un, en pràctiques-, que van declarar aquest dijous, ja que van ser els primers a atendre l’inculpat i que van concloure, arran de les seves investigacions, que la caiguda havia estat accidental.
Els Mossos que van veure un accident
El mosso que va atendre Jonathan en primera instància va relatar el que havia expressat en la seva primera minuta policial. Es va trobar l’acusat en una ambulància, al pàrquing, i amb posat tranquil. Una serenor que, ahir, a preguntes del lletrat defensor, no va poder justificar si era per la medicació que li havia subministrat els serveis mèdics. En tot cas, Jonathan li va explicar que havien iniciat el camí junts i que després ell s’havia avançat al seu pare, que s’havia parat a fer fotos del paratge. Llavors havia sentit un soroll i, en girar-se, havia vist el seu pare precipitar-se, topar amb un roc i caure barranc avall.
De fet, dos elements de les declaracions podrien considerar-se un punt contradictoris. Per una banda, que la caiguda es va registrar en iniciar-se la ruta, quan en un primer moment, es va creure que era durant el retorn del recorregut perquè així ho havia explicat en Jonathan. De fet, el mosso va insistir que era el que li havia explicat l’investigat tot descartant la possibilitat que no l’hagués entès bé. I, en segon lloc, la manera en què hauria caigut la víctima, és a dir, la patacada amb la pedra i si el cos va rodolar o es va desplaçar com si fos un “tobogan”, tal com apunten els pèrits, que podria ser diferent del relat forense de la caiguda, que només va trobar ferides al costat dret del cos.
En tot cas, els mossos que van investigar en primer terme els fets van tancar el cas com un accident. No va ser fins 20 mesos després que una revisió de la investigació va portar a la imputació del fill. D’aquí la importància de la corroboració del primer atestat de la policia per contraposar-lo amb l’atestat de més d’un any i mig després dels fets. La continuïtat dels testimonis durant aquest divendres i la setmana entrant poden ajudar a aclarir la instrucció.
“No hi havia mala relació”
Un dels altres testimonis estrelles d’aquest dijous va ser la secretària de direcció d’Isak Andic durant més de vint anys. De fet, era la responsable de la seva agenda, tant professional com personal. La secretària va testificar durant una hora i mitja per afirmar que mai no va copsar “cap mala relació professional ni discrepàncies personals” importants entre pare i fill. Més enllà del criteri personal sobre la relació, aquest testimoni ha anat molt bé per a la defensa per un dels altres elements estranys del cas, el mòbil robat a Quito, a l’Equador. La jutgessa va sospitar d’aquest robatori perquè havia passat en circumstàncies estranyes, a més de la coincidència de les dates amb la informació donada pels mitjans de comunicació sobre la reobertura de l’expedient judicial.
La secretària va rebre un missatge de WhatsApp de Jonathan a finals de març del 2025 quan li haurien robat el telèfon mòbil en el viatge llampec per a la capital equatoriana. El fill de l’empresari li va enviar un missatge a través de l’aplicació en l’ordinador, que encara tenia oberta, avisant a la secretària que li havien robat el mòbil i demanant-li que a la tornada a Catalunya li donés un mòbil d’empresa nou. El mòbil suposadament robat era on hi havia diversos missatges de l’investigat que els Mossos d’Esquadra no han pogut recuperar perquè no se n’havia fet còpia de seguretat. De fet, un home que va fer de xofer de Jonathan a Quito va avalar el passat mes de setembre la versió del robatori a l’Equador.
En tot cas, el departament de ciberseguretat de Mango va remetre un informe als Mossos on es desprenia que la petició de canvi de terminal no era un fet insòlit dins de la companyia. Comptat i debatut, segons l’informe els directius bescanviaven el mòbil cada dos anys si fa o no fa. En concret, Jonathan Andic va canviar de mòbil quatre vegades des del 2021, una freqüència, segons les fonts, similar a altres membres de la direcció.
