La nova fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, ha posat fil a l’agulla per modernitzar i racionalitzar el ministeri públic a la demarcació. De fet, és una reforma interna que afectarà la resta de fiscalies de Catalunya, impulsada per l’efecte capital. Una circular que tècnicament s’anomena “nota de serveis”, amb data del 15 de desembre i a la qual ha tingut accés El Món, ha articulat “el marc competencial i funcional de la secció especialitzada de criminalitat informàtica” en aplicació una instrucció renovada de la Fiscalia General de l’Estat. La reforma inclou una especialització en delictes informàtics davant la “incessant aparició de noves formes delictives”. Entre aquestes, destaquen la persecució dels delictes relacionats amb les criptomonedes i una qüestió on la fiscalia té un paper força protagonista, l’espionatge dels terminals mòbils i informàtics, amb sistemes com el famós Pegasus.
Aquesta fiscalia especialitzada tindrà unes competències limitades. Bàsicament, dividides en dos grans grups. Per una banda, la dels delictes que afecten els col·lectius més vulnerables a través de la xarxa i les noves tecnologies. Per altra banda, els delictes que requereixen una investigació que implica proves pericials de gran expertesa -on s’inclouen els delictes d’intromissió de comunicacions i sistemes, com ara els programaris espia– i els “d’alta complexitat tècnica” que prenen forma d’estafa, com serien els casos relacionats amb fraus de les criptomonedes. D’aquesta manera la fiscalia s’adapta a les noves categories penals i busca professionalitzar les investigacions relacionades amb les TIC.
Unificar criteris respecte al ciberespionatge
Segons la justificació de la reorganització impulsada per Pujal, el ministeri públic tindrà amb aquesta eina un criteri comú de persecució dels delictes que “necessitin pericials informàtiques complexes”. En aquest paquet s’inclouen els delictes de descobriment i revelació de secrets personals –dels articles 197 i següents del Codi Penal– o d’empresa –de l’article 278–, delictes d’accés il·legal a sistemes i delictes d’intercepció irregular de comunicacions entre sistemes (articles 197 bis 1r i 2n), delictes de danys informàtics (arts. 264 i 264 bis) i delictes relacionats amb l’abús de dispositius (arts. 197 ter i 264 ter). És a dir, el reguitzell de delictes que impliquen l’ús de programaris espia com el Pegasus.
De fet, amb aquest nou document, la fiscalia podrà tenir un criteri comú davant la dispersió de casos que hi ha sobre el Catalangate, és a dir, l’ús indiscriminat de Pegasus contra persones i líders significats en l’independentisme. En aquest sentit, la fiscalia de Barcelona és l’encarregada del ministeri públic en el cas de l’espionatge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de l’exconseller Ernest Maragall, de l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, de diversos diputats de la CUP, com Albert Botran o Carles Riera, d’activistes de Plataforma per la Llengua i dels advocats Andreu Van den Eynde i Benet Salellas, que van portar la defensa de condemnats pel judici del Procés al Tribunal Suprem.
Amb aquesta nota de serveis, el ministeri públic pot actuar amb més seguretat jurídica i amb unificació de criteri amb la fiscalia de sala de criminalitat informàtica. En definitiva, la fiscalia reconeix la necessitat de peritatges informàtics per empaitar aquest tipus de delictes i relaciona la intromissió de les comunicacions amb una sèrie de delictes concrets del Codi Penal. D’aquesta manera es facilita la feina i determina l’estratègia que hauran de tenir en els casos que els arribin, de manera igualitària.
Criptomonedes i vulnerabilitats
Un dels punts on més incideix la fiscalia són els delictes d’especial complexitat tècnica. En aquesta qualificació hi inclouen un dels delictes que més s’incrementa en les estadístiques criminals i que ha obligat els Mossos d’Esquadra a formar unitats altament especialitzades. Es tracta de les estafes informàtiques en general, i en particular les relacionades amb les criptomonedes. Així, la fiscalia s’especialitzarà en el seguiment i anàlisi de “moneders virtuals” que s’utilitzen per articular estafes i fraus que, normalment, deriven en xarxes internacionals i en entramats de crim organitzat.
Per altra banda, la fiscalia de Barcelona també s’ha preparat per lligar curt els delictes que a través de les TIC ataquen els col·lectius més vulnerables. Així, la nova secció especialitzada serà l’encarregada de les acusacions dels delictes de distribució o difusió de contingut per incitar al suïcidi o a les autolesions menors d’edat o que pateixen discapacitats, o casos d’assetjament o d’entabanament de menors a través de les TIC, pornografia infantil, accions que esperonin els delictes d’abusos sexuals o, fins i tot, els delictes que suposen la distribució i difusió de productes que suposin un risc per a la salut. Totes aquestes modificacions ja entraran en servei aquest any 2024. Uns canvis amb què la fiscalia espera poder agilitzar més les instruccions i els casos, així com intensificar la prevenció.
