“Res, no s’immuten, des de divendres que diuen el mateix”. Aquesta és la conclusió gairebé unànime dels concentrats davant la presó de Lledoners que, un dia més, han bloquejat l’entrada al centre penitenciari del Bages davant la darrera compareixença de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, aquest dilluns a la tarda. L’enèsima “promesa” de seure a parlar de mesures de seguretat, de condicions i de reconeixement cap als sindicats, però sense complir cap de les peticions que en format de línia vermella han remarcat els sindicats: una dimissió política.
De fet, la protesta general dels funcionaris i treballadors de presons feia temps que s’anava covant. Només cal recordar que la darrera reunió per a la negociació del nou acord, celebrada el passat 8 de març, va acabar, segons els portaveus sindicals que han coordinat les protestes, “com el rosari de l’aurora”. Cinc dies després moria assassinada la Núria, una cuinera del centre penitenciari de Mas Enric. “El cas de la Núria és una gota que ha fet vessar el got d’un sector que passa desapercebut socialment, fins i tot amb un punt d’incomoditat”, comenten tres funcionàries de presons que comparteixen un termo de cafè a la carretereta que porta a la porta principal de Lledoners.
Una responsabilitat política
“Tenim agressions, manca de reconeixement, no som agents de l’autoritat, pocs recursos,… i a sobre, ens tracten com a torturadors!”, s’exclamaven en Xavi i en Carles, mentre controlaven les dues furgonetes antiavalots dels Mossos d’Esquadra que han fet guàrdia -plàcidament- durant tot el dia. Els funcionaris, agrupats en un col·lectiu batejat com a Samarretes Negres, esperaven una resposta que anés més enllà que una “carpeta de propostes”. Al capdavall, consideren que la “mort de la Núria té una responsabilitat política que algú ha d’assumir, sigui la consellera o Amand Calderó, el secretari de Mesures Penals”.
La demanda ara per ara és “d’interlocutors vàlids disposats a crear una nova política penitenciària”, d’aquí la petició de dimissions. A més, els treballadors es malfien de les “carpetes de la consellera amb les seves propostes” perquè tenen la sensació que tot el que estan posant sobre la taula “són coses que ja estan en marxa”. “Coses que, per altra banda, no canvien en res la política penitenciària ni el funcionament dels centres”, consideren. En aquest punt, acusen els responsables de Mesures Penals de “tapar informes, expedients disciplinaris o cuinar les dades”.
Poc marge
En tot cas, saben que el marge que tenen és magre, perquè no poden tenir els presos amb condicions de semiconfinament durant gaires dies. És una situació diabòlica: “El material amb què treballem no és un producte”, admeten. També són conscients que la dinàmica generada ha tingut l’empenta de l’inici de la campanya electoral del 12 de maig. A més, hi ha una amenaça seriosa de sancions i les pressions cap als interins. Unes pressions que ja han arribat al jutjat d’instrucció número 6 de Figueres, que ha obert diligències per la denúncia d’un advocat pels delictes, entre altres, de vulneració dels drets dels interns i del dret a la defensa,pel cas d’un intern que el lletrat no ha pogut assistir al centre de Puig de les Basses. A darrera hora del vespre, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, exigia informació al Departament de Justícia sobre els serveis mínims de la protesta arran de les incidències que s’han patit als organismes judicials.
A Mas Enric, el Catllar i Lledoners han de decidit que aixecaven el bloqueig. “Si continua la situació, tots hi sortim perdent, i ja hi ha col·lectius de presos que estan nerviosos”, comenten. De fet, a quarts de set del vespre, a Lledoners han hagut d’entrar cinc binomis i dos caps de servei perquè han tingut un codi vermell en un mòdul. “Hi ha hagut pollastre dins”, informaven els portaveus sindicals, que ordenaven deixar pas als companys per tal que poguessin accedir al centre penitenciari.
Volen reconeixement com a agents de l’autoritat
Una de les reclamacions més contundents dels funcionaris és el reconeixement de la seva feina com agents de l’autoritat. “No pot ser aquesta sensació d’impunitat”, explica en Manel. “Surt de franc agredir, insultar o escopir un funcionari de la presó”, insisteix en Robert. “Només veuen drets en el sistema i cap obligació, i creiem que hi hauria d’haver una contraprestació”, afegeixen la Mari i en Juan. “Cada vegada hi ha agressions més greus, els interns són més agressius i pateixen més malalties, el nivell d’agressivitat ha augmentat els darrers anys”, remarca en Xavi. “No hi ha prou unitats psiquiàtriques, no hi ha recursos en això”, opina en José. “Un mestre, un metge, un policia és agent de l’autoritat, nosaltres no, per tant, ens fan de tot”, sosté en Ramon. Aquesta és una reclamació que està dalt de tot de la llista. El ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ja s’ha compromès a convertir-los en agents de l’autoritat durant aquesta legislatura a l’Estat espanyol.
En aquest marc, els concentrats afegeixen comentaris sobre el sistema de reinserció. Poques crítiques, per no dir cap, a l’objectiu d’aquest sistema, però sí en les maneres. “No tot s’hi val i no tot és bonisme”, enraona dos funcionaris pendents del mòbil per seguir la compareixença d’Ubasart. “Nosaltres teníem un dels protagonistes de ‘Crims’, que va trossejar la seva sogra i la va posar en un congelador, a la cafeteria d’exteriors”, explica en Xavi mentre els seus companys ho recorden, especialment, “quan agafava el ganivet per tallar la llimona”. “Tenim la sensació que no importem a ningú”, coincideixen un grup de cinc funcionaris i funcionàries mentre recullen una comanda per anar a l’hipermercat a cinc minuts de la presó. L’opinió general és que les mesures de reinserció haurien de ser més controlades i més regulades segons els perfils dels presos.
A la petició de més mitjans de seguretat o més “contraprestacions” per part dels interns, s’afegeixen altres peticions de naturalesa més laboral, com ara la jubilació anticipada. Tot i que, un sector força nombrós és renuent barrejar aquesta “mobilització” que vol “responsables” amb la “negociació d’unes millores laborals”. Un dels altres punts calents, és l’entrada de nous funcionaris. Una oferta pública de places que tampoc veuen com un remei si no es canvia la política penitenciària. La protesta pot baixar d’intensitat uns dies, però el conflicte continua encès a l’espera dels moviments polítics i amb l’embranzida que pot aportar la campanya a les eleccions al Parlament.
