En Javier, el mosso que fa 25 anys que treballa a la Divisió d’Investigació dels Mossos d’Esquadra, ho tenia tot en contra aquest matí a la funcional sala de vistes de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona. Una fiscal confiada que havia bastit una acusació amb prou indicis, una Divisió d’Afers Interns de la policia de la Generalitat que sembla aviciada pels serials de true-crime, la mort sobtada a la via pública d’una possible mula -traginer de droga- amb passaport de Colòmbia i un tribunal, amb un president de fina ironia, que tenia pressa per enllestir un judici en què tothom sospitava que es pactaria una conformitat.
El mosso investigat s’enfrontava a l’acusació de la Fiscalia, que li atribuïa un delicte d’apropiació indeguda agreujat i demanava que el condemnessin a una pena de 2 anys i mig de presó, el mateix temps d’inhabilitació per a l’exercici de funcions policials i el pagament de 850 euros de responsabilitat civil. Tot plegat pel furt d’un iPhone 12 i uns auriculars iPods que haurien estat manllevats d’una persona que havia mort enmig d’un carrer de Santa Coloma de Gramenet. L’agent continua en les seves funcions i adscrit a la mateixa unitat, però avui ha tingut ganes de fer-se valer i reivindicar-se.
Una defensa ben pensada del despatx de José María Fuster Fabra, que ha aguantat amb estoïcisme la pressió del tribunal, amb una prova pericial que ningú no ha rebatut en una investigació -tant del suposat furt com de la mort- que ensenya les costures del sistema d’investigació dels Mossos, ha estat capaç de sorprendre el tribunal en el moment d’exposar l’informe final. La clau ha estat que tota l’acusació es basava en indicis –el mòbil i els auriculars sense fils suposadament robats mai no han aparegut–, quan el mòbil es va desconnectar a Mataró, l’acusat era a Granollers dins un vehicle policial. A més, la lletrada ha estat prou hàbil per incorporar un concepte que ha afegit encara més dubtes raonables en l’acusació, el barri de “mossolàndia de Mataró”.
Una nit de tardor a Santa Coloma de Gramenet
Segons la investigació del Jutjat d’Instrucció 4 de Santa Coloma de Gramenet, encomanada a la divisió d’Afers Interns de la Policia de la Generalitat (DAI) i que la fiscal ha utilitzat, l’acusat estava de servei en el torn de nit regional el 27 d’octubre de 2021 i va ser requerit per actuar quan la policia va rebre l’avís que hi havia el cadàver d’un home en un carrer de la ciutat. La persona finada, en el moment de la mort, portava una motxilla amb diversos objectes de valor, entre els quals s’hi comptaven un Apple model iPhone 12 i uns auriculars Apple Airpods, així com una tauleta, un teclat i un ordinador, tot de darrera generació d’Apple, i altres objectes com dos cadenats.
Els primers a arribar van ser agents de la Policia Local, així com el SEM, que va sospitar que, a la vista de com estava el cos -tenia l’estómac inflat- el finat podria ser una mula. És a dir, que portava cocaïna dins el cos per ser transportada. Un fet que, segons s’ha admès en la vista oral d’aquest matí, no es va acreditar en l’autòpsia posterior. “No va donar cap informació rellevant per a la policia”, ha afegit un sotsinspector, un dels múltiples agents que van participar en el conjunt de la investigació.
Un dels policies locals, “molt fan d’Apple”, segons ha constatat la fiscal, amb TIP 142, va obrir la motxilla per intentar trobar un document acreditatiu. Mentre remenava va trobar tot el catàleg d’Apple i va intentar obrir-lo per poder obtenir algun contacte amb la família del mort. Sense èxit, perquè estaven bloquejats. Sí que va trobar un passaport colombià, amb el segell d’entrada a Barcelona procedent de Colòmbia de feia pocs dies, amb moltes entrades i sortides registrades, i un bitllet d’avió de Barcelona a Colòmbia.
Arriben els Mossos
El binomi policial dels Mossos que s’havia d’encarregar de la investigació, del qual formava part l’acusat va arribar al lloc dels fets poc després. Una parella d’agents que treballaven junts des de l’any 2013. En arribar, van esperar el forense, que els va donar un anell i un rellotge del mort que van guardar en una bossa. Un dels mossos de la comissaria de Santa Coloma els va lliurar la motxilla, precintada, que els havia donat el policia local. I aquí comencen els dubtes raonables que s’han emfatitzat una vista peculiar. El material va viatjar a Mataró, on es va fer el document de custòdia dels elements i efectes del mort que van tornar a la comissaria de Santa Coloma, i una minuta a petició del cap de Santa Coloma a la vista de la sospita que la mort podria tenir relació amb tràfic de drogues. En cap cas, hi havia ni el mòbil ni els auriculars.
Pocs dies després, el 2 de novembre, la vídua i els fills del difunt es van personar a la comissaria a recollir els efectes personals i fer els tràmits administratius. Va ser aleshores quan la vídua va preguntar pel mòbil del seu home. Un iPhone del qual la policia no en tenia ni idea perquè no estava ni referenciat. A través del seu iPad van obrir l’aplicació d’Apple per localitzar dispositius i es va veure que el senyal indicava que la darrera connexió s’havia fet a la comissaria dels Mossos a Mataró. Hi van trucar i van mirar si el telèfon havia caigut al cotxe o al pàrquing, i res. Aquí, als policies de Santa Coloma els va pujar la mosca al nas. Amb els dos fills van anar fins a Mataró i van intentar trobar-lo sense èxit, tot i que, fins i tot, els dos agents que se’n van endur els materials van obrir voluntàriament el seu armer, la seva taquilla i tot el despatx. Per altra banda, la família del finat va preguntar per uns auriculars de l’iPhone que els donava una connexió pròxima al domicili de l’acusat. Afers Interns va entrar aleshores al tauler de joc.
Una investigació interna que afegeix dubtes
El TIP 495, policia de la temuda DAI, encarregat de la investigació, s’ha enfilat a l’estrada i, amb una veu de doblador al català de telefilms alemanys de diumenge a la tarda, ha detallat com van dur a terme la investigació que incriminava l’acusat. Un testimoni que s’ha de dir que ha estat farcit de l’expressió “també és veritat”, que contradeia les afirmacions o especulacions que ell mateix anava exposant. Per cert, tots els mossos han declarat en castellà, excepte una caporala que ha demanat “perdó” per enraonar en la llengua pròpia del país, tot i que el president del tribunal, Josep Antoni Rodríguez, se’ls adreçava en català.
El policia ha detallat que la darrera connexió, és a dir, quan el mòbil es va desconnectar, va ser a les 00.32 hores del dia 28 d’octubre. Però ha obviat un detall clau que la defensa ha esperat a brandar davant el tribunal. En concret, que el mòbil es va desconnectar a les 00.32 hores a Mataró quan l’acusat era a la comissaria de Granollers assistint un cas d’agressió sexual, com indica el seguiment de la freqüència del vehicle i del seu company de fatigues. A més, la connexió dels iPods, per la zona on viu l’acusat, també s’ha posat en dubte, ja que només assenyala un “lloc proper” i la zona es coneix com a “mossolàndia”, és a dir, un barri de la capital del Maresme amb una alta densitat de mossos que hi viuen.
La defensa, sagaç
A més, la minuta i l’acta de custòdia que va elaborar el mateix acusat feia constar uns auriculars blancs, tal com li va “dictar el seu company” -que va demanar no treballar més amb ell. En aquest punt, el policia de la DAI s’ha vist obligat a reconèixer que el cas del mort i dels seus efectes no va ser precisament exemplar. De fet, ha admès que no es va respectar la cadena de custòdia, que no es va comprovar mai què hi havia a la motxilla per part de qui va recepcionar-la i que el policia local es va extralimitar en les seves funcions tot i que és l’única prova de l’existència del mòbil.
A més, ha quedat acreditat, atesa la declaració de l’acusat -que ha respost a tothom- i la del seu company d’investigació, que els efectes van quedar sobre una taula ovalada del seu despatx i que tots dos van anar a sopar per separat. Per tant, en algun moment qualsevol dels dos podien haver-se quedat sols amb els materials suposadament robats. Cal afegir que la fiscal ha apuntat un mòbil per justificar el delicte agafat amb pinces: que l’acusat aleshores tenia un iPhone6 molt antic i que el material que tenia el mort era “sucós”. Val a dir, que el mosso acusat li ha recordat que fa anys que porta un Xiaomi.
Comptat i debatut, la vista ha servit per fer trontollar la prova i per mostrar certa deixadesa en segons quines investigacions de la policia de la Generalitat. Dos elements que la defensa ha aprofitat per protegir el seu client, que ha defensat amb convicció la seva visió dels fets. Al capdavall, pot un agent amb més de 25 anys a investigació furtar un mòbil sense sospitar que el podrien localitzar? Un dubte molt més que raonable.
