“Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Europol col·laboren amb la policia andorrana en la detenció de 6 persones, suposats autors d’una estafa“. Així anunciaven els corresponents departaments de premsa, amb l’estil habitual, una macrooperació presentada com un dels dispositius internacionals més espectaculars contra una suposada “estafa”. Els Mossos d’Esquadra i la policia andorrana es vantaven de diverses detencions i, posteriorment, d’haver destapat una presumpta trama de frau amb criptomonedes i amb estafes a través d’inversions trading, és a dir, intercanvi d’actius borsaris a través de la xarxa.
L’operació tenia l’origen al Jutjat d’Instrucció número dos de la Seu d’Urgell, i els tentacles judicials arribaven amb força a Andorra, i posteriorment, fins i tot, a través d’estafes amb criptomonedes, a Albània. La investigació va tenir una especial incidència al Principat d’Andorra quan el 18 de gener de 2021 es va registrar dues entrades i escorcolls de dos domicilis a cop d’artefacte i es van practicar sis detencions, que es van anunciar a bombo i plateret. Cap dels detinguts a Andorra no va entrar mai a la presó tot i les acusacions i la facilitat del sistema de justícia andorrà per engarjolar preventivament els sospitosos sense gaires explicacions.
Una mena de ’Call of Duty’ encara en joc
Tot plegat amb un desplegament que els afectats qualifiquen de “Call of duty”, en referència al famós videojoc d’estil bèl·lic, on va participar la Unitat de Recerca Criminal especialitzada en delictes econòmics de la Policia d’Andorra, la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil d’Osca, la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de la Direcció General de la Guàrdia Civil, la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra de la regió Policial de Pirineu i membres d’EUROPOL, pertanyents als departaments de la European Financial and Economic Crime Center i European CyberCrime Centri.
Han passat quatre anys i mig i el cas no només està obturat, si no que encara estan pendents atestats i informes sobre material confiscat com ara una memòria USB o un disc dur els quals, a sobre, van ser lliurats a la policia de manera voluntària per part dels imputats en el primer escorcoll. Un desgavell policial i judicial clamorós, la petició del jutjat de la Seu d’Urgell al Tribunal Suprem per remetre la causa a l’Audiència Nacional, un jutjat andorrà que encara espera notícies d’Espanya i uns Mossos encarregats de la investigació informàtica que es treuen les puces de sobre acusant la lentitud de la investigació ni més ni menys que als agents d’Europol.
Sapiña, amb ganes de declarar des de fa quatre anys i mig
Tot aquest desori té una víctima excepcional. És el cas de Gonzalo Sapiña, un jove acusat en el cas, que quan anava a obrir a la policia que havien trucat el timbre del garatge, els agents d’intervenció li feien esclatar un artefacte per rebentar-li els vidres de la terrassa i accedir al seu domicili. Un escorcoll força curiós, perquè les actes d’escorcoll i confiscació, deixen palès i clar que dona voluntàriament no només tots els aparells electrònics, mòbils i informàtics sinó que també dona a la policia els codis PIN i els codis de seguretat, i els treu discos durs antics que tenia en calaix. A més, de destacar que “l’habitatge està molt net”, una curiosa percepció de la policia absolutament insòlita en una diligència policial d’aquesta mena.
Sapiña té tots els seus vehicles de col·lecció i béns embargats des de fa quatre anys i mig i encara no sap de què se l’acusa. De fet, les diligències judicials mostren dos relats que no s’acaben d’aclarir i, en certa manera, són contradictòries entre si. Tot i les reiterades peticions per prestar declaració judicial, la jutgessa d’Andorra encara no l’ha citat amb l’argument que “està esperant”– també des de fa quatre anys i mig- un atestat policial sobre els efectes informàtics intervinguts que els Mossos d’Esquadra havien d’elaborar.
De trading a l’estrany cas del Nissan GT
Sapiña es dedicava a fer classes de trading sense, això sí, fer d’intermediari en cap inversió dels seus alumnes. “És una norma que tinc sagrada”, explica a El Món en una conversa sobre el cas aquesta setmana. De fet, Sapiña tenia reputació en el sector del trading fins que dos competidors van intentar obrir mercat a Andorra i, casualment, va esclatar aquesta causa que el té inactiu perquè el sumari s’ha embussat i ningú sap on és el tap. De fet, la part de la causa que ha anat a parar a l’Audiència Nacional, tampoc no està ni imputat. De fet, Sapiña recentment ha estat requerit com a col·laborador de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (UDEF) en una complicada investigació d’estafes financeres per internet.
L’estranyesa del cas encara s’ha incrementat més amb la misteriosa desaparició del registre oficial d’un dels vehicles de col·lecció embargat, un mític Nissant GT. Una peça de col·leccionista molt valorada entre els aficionats del motor. Una situació que va fer aixecar les orelles a la jutgessa i que va obligar la policia a solucionar en hores, després que els advocats de Sapiña denunciessin els fets. Els indicis de la desaparició apunten que algú tenia interès en apropiar-se del vehicle aprofitant l’oblit judicial del cas, i que algú feia els ulls grossos al dipòsit judicial.
Des del març de 2020
La causa va arribar a Andorra a través d’una comissió rogatòria de la justicia espanyola el 25 de març de 2020. De fet, n’hi havia una d’anterior, del 17 de març, però es va haver de corregir. La causa a Catalunya i a Espanya s’havia iniciat per una denúncia de la Mercè, d’una senyora d’Alp (La Cerdanya), assegurant que li havien estafat 560.000 euros en aquesta mena d’inversions per telèfon i d’un senyor d’Osca, en Pere, al que també l’haurien estafat. La investigació va portar als Mossos i a la Guàrdia Civil d’Osca a relacionar Sapiña, resident a Andorra i la societat GNZ Academy, per uns mails de contacte amb el que aleshores era un dels principals investigat, que suposadament regentava una societat de trading anomenada EverxGlobal. La causa era per dos delictes d’estafa i, com és habitual en les instruccions espanyoles, per pertinença a una organització criminal”.
El 8 de juny de 2020, la justícia andorrana compleix la comissió rogatòria i investiguen durant mesos, pròrroga rere pròrroga, Sapiña i cinc persones més que suposadament col·laboraven amb ell -eren alumnes seus- , que també van ser detinguts i que tampoc saben res de la seva causa. Seguiments i intervencions telefòniques intensos que només constaten que circula amb vehicles de luxe, alguns adquirits el 2011, i que compra menjar per emportar. Fins i tot, recull que Sapiña, el 17 d’abril de 2020, quan era seguit per la policia, irònicament, els va posar fàcil la feina perquè es va dirigir a la seu de la policia andorrana a interposar una denúncia per amenaces que rebia a través de les xarxes socials. Les escoltes i els seguiments romanen en secret fins al novembre. De moment, l’únic nexe de suposada causalitat entre els andorrans i els dos denunciants són uns mails amb el broker que havien denunciat.
Entrada i escorcoll
El 2 de novembre, la justícia andorrana demana més explicacions a l’espanyola i més documents sobre la investigació per acotar més la investigació. Sapiña fa mesos que està vigilat i no troben res en ferm. Demana informació i dades que “puguin aportar llum a l’enquesta andorrana”. Gairebé com la frase icònica del programa Crims de Carles Porta. Els Mossos, a través del jutjat de la Seu, remeten per e-mail diversos documents al llarg del mes de novembre. Informes de fonts obertes i amb afirmacions com ara que “hi ha llocs d’internet que els qualifiquen d’estafadors”, en referència a Sapiña i un dels altres investigats. El 18 de desembre de 2020 continua el secret al jutjat d’Andorra i es prepara per l’entrada i escorcoll en els domicilis dels investigats, que ja en són sis. S’habiliten fins i tot, agents d’Europol.
El 18 de gener de 2021 es fa l’entrada i escorcoll amb una resolució que aporta com argument que “Sapiña es dedicaria en realitat a l’enviament massiu de correus electrònics a centenars de persones per tal que aquestes inverteixin els seus estalvis en plataformes il·legals”. Una acusació que anirà variant durant la llarguíssima instrucció. En l’entrada al domicili de Sapiña, lliura a la policia aparells mòbils, electrònics, USB i disc de memòries, així com els codis de desencriptació i els pin de cadascun. A partir d’aquí comença un veritable viacrucis entre els encausats i la justícia espanyola i els Mossos i Andorra remet diverses comissions rogatòries (i els seus recordatoris) per les proves recollides a Espanya per tal que es lliurin a Europol o s’analitzin. De fet, no serà fins al 4 d’octubre de 2021, nou mesos després de l’entrada i escorcoll, que no arriben els primers aparells a mans suposadament d’Europol.
On són les coses
El temps passa i no hi ha respostes ni cap atestat des d’Espanya. Sí que n’hi ha de la policia andorrana, que es van lliurant fins al desembre de 2021, sobre la resta d’aparells confiscats on literalment afirmen: “No es destaca res d’especial”. Cap novetat fins al 2021 de febrer que la batlle d’Andorra torna a reclamar informació a Espanya sobre l’estat de les anàlisis dels elements electrònics i informàtics remesos fa més d’un any. La resposta arriba el mes de març quan, paral·lelament, la jutgessa andorrana envia agents de la policia del Principat a la Seu a lliurar tres elements més confiscats per investigar per part d’Europol. El tres de maig del 2021 es fa el lliurament de tres indicis i s’aprofita per reclamar els informes anteriors.
No hi ha cap més notícia. La jutgessa andorrana, amb la mosca al nas, el 4 de novembre del 2022, demana a Espanya, com estan els atestats sobre les evidències digitals. No hi ha cap resposta. Paral·lelament, esclata el cas Forex a nivell internacional. Mossos i Guàrdia Civil fan rodes de premsa conjuntes. El 23 de març, la batlle andorrana hi torna. Remet una comissió rogatòria demanant aviam què passa amb les proves i els atestats. Curiosament, aquesta comissió s’acompanya d’una resolució que ha canviat substancialment l’acusació contra Sapiña per part de les autoritats andorranes. Ara ja “no envia massivament mails” ni s’apunta cap estafa. Segons la policia i jutgessa andorrana “Sapiña estaria
oferint serveis financers al Principat d’Andorra sense les degudes autoritzacions estatals, atès que l’activitat que li ha estat autoritzada per part del Govern és una actividad especialment formativa, de comptabilitat i recursos.” D’aquí que la jutgessa demani més explicacions a Espanya.
“Volem declarar”
Els investigats, sense saber res de com està la seva causa, compareixen el 23 d’octubre i reclamen, de nou, declarar. La jutgessa andorrana respon que encara no els pot prendre declaració perquè no té els atestats dels Mossos sobre els efectes informàtics intervinguts. Després de diverses reclamacions per part d’Andorra, la darrera del novembre de 2023, l’11 d’abril de 2024 el Mosso d’Esquadra Cesar Miguel envia un e-mail responent a la jutgessa que explicant-li que el 21 de novembre de 2023 li havia enviat un ofici fent constar que ells tenien les bosses precintades per analitzar i que “EUROPOL no ha dut a terme les anàlisis sol·licitades i a queden a les seves ordres per fer els que ordeni”. L’ofici del del 21 de novembre “s’havia perdut”.
Tips d’esperar, Sapiña i els seus advocats es personen el 24 de juliol de 2024 al Jutjat de la Seu d’Urgell i a la comissaria dels Mossos de la capital de l’Alt Urgell per demanar explicacions d’on estan els atestats i els informes policials. El cap de la investigació no els rep. El jutjat els informar que la causa ha estat remesa a l’Audiència Nacional, on fins i tot, el Tribunal Suprem, ha intervingut per repartir la causa. Els Mossos informen a la jutgessa que Europol no els respon. I la jutgessa el passat mes de febrer els ordena que faci la policia catalana estudiï les proves i facin els informes. La jutgessa encara espera. Els encausats, també. Desgavell policial, Mossos culpant a Europol, i un jove amb tots els béns embargats. Quatre anys i mig després.
