Jordi Llompart: “La Societat Nova Geogràfica es basa en una mirada sobre el món amb accent català”

ENTREVISTA al president de l'entitat que es presenta públicament dijous, que busca promoure el coneixement de la geografia humana, cultural i mediambiental

Jordi Llompart (Barcelona, 1962) és president de la Societat Nova Geogràfica, una entitat que tot just acaba de néixer per trencar amb la idea de les societats geogràfiques tradicionals, basades en l’exploració i el descobriment del món. Des del moment en què la pandèmia ha donat una treva, Llompart té una data marcada al calendari. És el 8 de juliol, dijous que ve, el dia en què el projecte es presenta oficialment al públic amb la intenció de promoure el coneixement de la geografia humana, cultural i mediambiental “amb accent català”. Llompart destaca en aquesta entrevista amb El Món que la Societat Nova Geogràfica entronca amb la tradició de societat civil activa de Catalunya, escenari idoni per al seu creixement.

Al llarg de la seva trajectòria ha donat especial importància a qüestions relatives a la conscienciació mediambiental. La Societat Nova Geogràfica beu d’aquesta essència?

Sí, molt. Hem decidit crear una societat geogràfica que no és una imitació de societats geogràfiques clàssiques del segle XIX o el segle XX, que tenien com a propòsit l’exploració i la descoberta del món. Volem trencar amb aquesta idea. El món ja està descobert, ens situem en un segle XXI on el principal problema que ha d’afrontar la humanitat és mediambiental. L’hem d’afrontar tant des del punt de vista global com des del local. Totes les iniciatives que es prenguin en favor de la cura del medi ambient s’han de fer a diferents escales. Creiem que és fonamental. Hem creat la Societat Nova Geogràfica per promoure el coneixement de la geografia humana, cultural i mediambiental de Catalunya i del món. Aquesta és la nostra filosofia. 

Com és el moment en què es decideix crear aquesta societat?

Una colla de gent de diversos sectors va decidir unir-se i tirar endavant aquest projecte. Jo m’hi vaig incorporar al cap de pocs mesos i des del gener en soc president. Hem decidit que tota la gent que entri a la junta aporti no només el seu capital intel·lectual sinó també el seu esforç. Des del principi fins ara hi han anat entrant gairebé una trentena de professionals. Alguns han hagut de sortir per la incompatibilitat amb altres projectes professionals. La junta directiva actual està composta per dotze persones i ja arribem a la seixantena de socis. Un centenar de persones reconegudes, com ara Mònica Terribas, ens donen suport. És molt important que ens presentem en societat el 8 de juliol per tal de fer un salt quantitatiu cap endavant. La pandèmia ens ha capgirat els plans, perquè estava pensat presentar la societat just abans que esclatés.

Llompart: “El món ja està descobert, ens situem en un segle XXI on el principal problema que ha d’enfrontar la humanitat és mediambiental” / Jordi Borràs

És important per a Catalunya tenir una entitat de divulgació com aquesta? Quina projecció internacional ens pot donar?

És clar. És important destacar que Catalunya té una llarguíssima tradició de societat civil activa. Això significa que al llarg de la història hem creat multitud de societats, entitats i institucions. La nostra societat geogràfica exemplifica que la nostra societat està viva. Amb les limitacions econòmiques que tenim, tots els que participem en la societat partim del punt que hem de fer alguna cosa per contribuir a fer que la gent tingui un coneixement més ampli del món. Aquesta filosofia entronca amb la tradició de societat civil de Catalunya, on hi ha moltíssimes iniciatives pròximes a la nostra. La Societat Nova Geogràfica ha nascut de la iniciativa privada, ningú ens ha donat res. Això demostra que no ho hem de fiar tot a les iniciatives governamentals sinó que hem de ser proactius. La nostra vocació és crear una societat que creixi tant en volum de membres associats com de col·laboradors i patrocinadors perquè sigui forta i pugui desenvolupar els projectes. Projectes que són de tota mena, científics, d’exploració de certes parts del Planeta, biodiversitat, medi ambient… Volem incidir en multitud de disciplines. Ara mateix som petits perquè acabem de néixer, però la idea és ser ambiciosos.

Catalunya és l’escenari perfecte per començar un projecte d’aquest tipus?

Estem arrelats al territori. Som la societat geogràfica de Catalunya, per tant, naixem aquí i el nostre àmbit és el país. Ja existeix la Societat Geogràfica Espanyola, però ens en diferenciem per l’enfocament, ja que nosaltres no ens centrem a mirar el passat ni en l’exploració, sinó que anem a qüestions més actuals. La identitat de la Societat Nova Geogràfica es basa en la mirada que tenim sobre el món, amb accent català i amb una identitat catalana. El que volem és que la gent interpreti el món i Catalunya amb la mateixa equivalència. Hem de mirar el món, no el nostre melic.

És important que la Societat Nova Geogràfica compti amb professionals de diferents disciplines?

Sí, de fet a la junta tenim gent de tots els àmbits: arqueòlegs, historiadors, periodistes, comunicadors, publicitaris, enginyers… Ens interessa que no sigui només de geògrafs que es dediquin únicament a l’estudi acadèmic de la geografia. El que té interès és fer una societat geogràfica molt més plural i diversa, amb mires àmplies. De fet, dins els nostres projectes futurs està establir un mitjà de comunicació propi, com pot ser una revista. No es tracta només de parlar de viatges, que és el principal comú denominador per a tots els que formem part de la societat. El viatge és una manera d’acostar-nos a la realitat, però no ha de ser l’única. També tenim pensat fer documentals, tot i que som conscients que no som una productora. Som una societat geogràfica que busca sinergies. Per exemple, juntament amb National Geographic hem fet unes sessions de cine fòrum.

Llompart: “El viatge és una manera d’acostar-nos a la realitat, però no ha de ser l’única” / Jordi Borràs

En quines activitats se centrarà la Societat Nova Geogràfica?

N’hi ha diverses, de tota mena i totes destinades a promoure el coneixement i la cultura. Una d’elles és una travessia al Pirineu per descobrir la realitat mediambiental de la zona. La gent no s’ho imagina, però el canvi climàtic li està afectant molt. Al setembre farem una travessia liderada per un científic i després elaborarem un informe. També hi ha un projecte semblant al Delta de l’Ebre. Creiem que és una zona del país especialment sensible al canvi climàtic, com s’ha vist amb les darreres tempestes. S’hauria de conèixer la seva idiosincràsia més enllà de l’atractiu turístic que té. Tenim pensat també un cicle de conferències on diverses persones del món de l’urbanisme, l’enginyeria i l’arquitectura ens parlin de la transformació que s’està produint a les grans metròpolis urbanes del món producte del seu col·lapse.

Què és el que està passant a les grans ciutats a escala global?

Durant el segle XX la població ha anat migrant cap a les ciutats, i aquestes han crescut de forma desmesurada fins a un punt que ja no serveixen l’objectiu de donar progrés a la població. El col·lapse és econòmic, social, mediambiental… Ara s’imposa una relectura del món rural i la pandèmia ho ha agilitzat encara més. Les metròpolis ja no satisfan els objectius de progrés i comporten tota una sèrie de problemes mediambientals. Aquesta qüestió la tractarem en profunditat a la societat.

Ha viatjat pel món buscant què s’està fent per dignificar la vida de les persones i revertir la crisi climàtica. De quin projecte professional se sent més orgullós?

He fet multitud de documentals, però un dels quals més content estic d’haver fet és Restaurant la dignitat, que em va portar a rodar a Kabul (Afganistan), Lahore (Pakistan) i Delhi (Índia). En aquestes tres ciutats vaig indagar sobre què s’està fent per restaurar la dignitat i millorar les condicions de la vida de la gent. Per exemple, a Kabul tot estava destruït, i ara estan tornant a fer clavegueram, escoles, hospitals… En el cas de Lahore i Delhi no hi ha hagut guerra, però sí situacions d’empobriment i misèria. És interessant veure què s’està fent per millorar les condicions de vida. Gairebé mai es fan documentals així, sinó que s’enfoquen a mostrar la misèria, la duresa i la pobresa. És una de les coses que m’agradaria traslladar a la Societat Nova Geogràfica: no només ens hem de fixar en les condicions de pobresa, misèria, guerra, violència, etc. sinó també ensenyar què s’està fent per canviar tot això. Veient el que es fa en alguns llocs per millorar ens adonem de coses que es poden implementar també aquí.

A quines conclusions ha arribat amb els seus viatges? El món està canviant cap a millor?

Fa molts anys que viatjo fent documentals. El món es transforma, en el que són els aspectes materials com l’urbanisme, l’arquitectura… Hi ha evolució i canvis, certes millores visibles. Però, en canvi, es mantenen les diferències socials, la pobresa, la falta d’educació. Hi ha constants que es mantenen tot i que les circumstàncies materials canvien. Això et porta a pensar que la ciència i el coneixement no serveixen per millorar qüestions com la desigualtat social. La manipulació de la política i la religió, per exemple, estan sent utilitzades en contra d’una part de la població. T’adones que hi ha progrés, però només per algunes capes socials. Una de les coses que ha de fer la Societat Nova Geogràfica és promoure el coneixement dels països, de la gent i les cultures, perquè només coneixent la gent profundament fomentem el respecte. És fonamental que existeixi tolerància, i això només es fomenta acostant-nos als altres sense filtres ni explicacions esbiaixades. Les preocupacions són les mateixes per a tothom, i les expectatives també ho són. Tothom busca prosperitat, a escala individual i familiar. Quan entens això és quan sents més respecte pels costums, les religions, les tradicions…

Jordi Llompart després de l’entrevista amb El Món / Jordi Borràs

Nou comentari