Els experts alcen la veu per l’anunci “enganyós” del Govern sobre l’FP

L’anunci del Govern sobre l’augment del 34% de les places a l’FP és “enganyós”. Almenys així ho creuen els experts consultats per El Món, que sostenen que ha quedat “diluïda” la informació que els cicles mitjà i superior només s’incrementaran en 7.000 places -de 140.000 a 147.000-. Aquest augment, assenyalen, “no servirà” per absorbir tota la demanda i molta gent tornarà a quedar-se fora dels estudis que vol cursar. Asseguren que la dada del 34% “crida molt l’atenció” però l’oferta és “realment insuficient”. Els graus de formació professional cada cop tenen més pes, en detriment a altres estudis postobligatoris, tendència que l’any passat ja va provocar que fins a 20.000 alumnes es quedessin fora. 

El Govern va presentar aquest dilluns el nou sistema FP 365, que integra la formació professional inicial i la formació professional per a l’ocupació, però els experts asseguren que per poder valorar bé aquest anunci cal que es coneguin bé tots els àmbits de l’FP, un concepte “massa ampli”. La psicopedagoga de la UOC i formadora de futurs professors Sylvie Pérez detalla tots els estudis que s’inclouen dins de l’FP per demostrar que l’increment que ha anunciat el Govern és “enganyós a propòsit”. “Es barregen massa coses en el concepte FP, i per entendre-ho cal desgranar-les”, explica.

Tot el que inclou l’FP

Per una banda, hi ha l’FP bàsica, que inclou els alumnes de 15 anys que no han acabat l’ESO perquè opten per un perfil més tècnic i que encara estan en una etapa d’educació obligatòria. Un nivell més alt és la de grau mig, a la qual poden accedir els alumnes que acaben quart d’ESO i no volen fer el batxillerat i que el Govern s’ha compromès a prioritzar en l’accés a l’FP. Per últim, en els títols de l’”FP que tothom té al cap” hi ha els graus superiors, amb moltes places en format online. 

Però a banda de l’FP tradicional, la que tothom pot tenir al cap quan pensa en formació professional, el Govern també inclou el que abans era el PQPI, un curs per a gent més gran de 18 anys que no ha acabat l’ESO. La idea d’aquesta titulació és reenganxar els alumnes al sistema educatiu i facilitar-los l’entrada a un cicle de grau mig. En paral·lel, també hi ha els IFE, que duren quatre anys i són per a persones amb discapacitat intel·lectual, i diverses acreditacions i cursos d’especialització per a gent que ja està treballant. 

La prioritat als alumnes d’ESO també genera conflictes

La demanda dels cicles de formació professional no para d’augmentar i cada cop tenen més pes. L’any passat fins a vint mil alumnes van quedar fora de la inscripció perquè la demanda era massa gran per les places oferides. El Govern va ampliar el nombre de places, però no ha facilitat les dades finals, per la qual cosa no està clar si tothom qui va voler entrar a un grau de formació professional va poder fer-ho. Pérez sosté que molts alumnes van quedar fora i creu que tot i que prioritzar que els alumnes de quart d’ESO entrin als graus és bo per fomentar la continuïtat en els estudis, considera que ara no és el moment adient. 

“Fer el tall justament ara, quan l’any passat 20.000 persones van quedar fora no és la millor idea, perquè els que l’any passat no van entrar potser tampoc ho entraran aquest any, ja que l’increment de places ha estat mínim”, assenyala Pérez. Aquesta psicopedagoga creu que juntament amb els alumnes de l’ESO s’hauria de prioritzar les persones que l’any passat no van tenir la possibilitat de començar un grau així. 

“Sobren arquitectes i falten mestres d’obra”

L’expert en ciències de l’Educació Jordi Perales creu que la formació professional és “fonamental” ja que en aquest país es compleix la dita que “tenim molts arquitectes i pocs mestres d’obra”. Perales utilitza aquest símil per traslladar la idea que tothom vol anar a la universitat pel prestigi que té mentre que l’FP és “l’aneguet lleig”. Assenyala que sovint s’oblida que per tirar endavant la feina cal gent especialitzada i d’un perfil tècnic, no només acadèmic. 

“Ara mateix els cicles tenen una inserció laboral molt gran i la tendència a anar a la universitat abans que a un grau mitjà o superior ha anat canviant”, celebra l’expert, que assenyala que s’ha de seguir l’exemple d’Alemanya, on sempre ha passat “el contrari d’aquí”. “Allà l’educació universitària té cert pes, però hi ha moltíssima gent titulada amb formació professional, i això defineix el model industrial del país”, sosté. 

Pérez també considera una “bona notícia” que cada vegada “s’ampliïn més els horitzons” i puguin conviure el model universitari i el de la formació professional. Tot i així, encara hi ha una “falsa dicotomia” entre el batxillerat i els graus mitjans i superiors, quan en realitat s’hauria de “flexibilitzar” segons el perfil de cadascú. La psicopedagoga creu que aquesta dicotomia té l’origen en l’EGB, però s’hauria de treballar per eliminar-la.  

L’FP, perjudicada per la limitada oferta a cada territori

Un dels aspectes que s’han de treballar, segons Sylvie Pérez, és la “falta d’organització territorial” en la formació professional. Pérez assegura que entén que no es poden posar tots els graus mitjans i superiors disponibles a cada territori, però exigeix que en cas que un alumne vulgui cursar FP a un lloc que li queda molt lluny de casa hi hagi, com a mínim, “beques de transport adients”. “A vegades, els alumnes no escullen l’FP i van a batxillerat només perquè els és més fàcil el desplaçament diari”, assenyala.

“Tots els instituts tenen batxillerat, en canvi un alumne d’FP pot trobar-se que l’única possibilitat de fer el cicle que vol és marxar molt lluny de casa amb males combinacions i un desplaçament molt pesat”, explica per transmetre la idea que alguns alumnes que realment voldrien fer FP hi renuncien perquè “no està endreçada per zones”. 

Pérez posa un exemple per a la seva teoria: “Si un alumne de Martorell vol fer hostaleria no té més remei que anar a Manresa o a Barcelona, mentre que si vol fer automoció no tindrà cap tipus de problema”. Això provoca que hagin d’estar “molt convençuts” del que volen estudiar per “superar el desgast diari de transport” que algú de batxillerat no té. 

Pluja de milions 

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i el de Treball, Roger Torrent, van anunciar conjuntament aquest dilluns una inversió de 726,6 milions per a l’FP 365. Aquests milions aniran destinats a 1.044 centres de formació professional per a les 413.373 places que s’ofereixen entre tots els àmbits de l’FP, les 35.000 empreses i els 17.000 docents que se’n faran càrrec. D’aquestes 413.373 places 242.000 estaran destinades a la formació continua, l’adreçada als treballadors que volen especialitzar-se o obtenir un títol que ho acrediti. Les places per als certificats de professionalitat també es doblen, d’11.041 places a 23.568, mentre que les dels cicles mitjans o superiors augmenten de 140.000 a 147.000. 

Jordi Perales assegura que millorar l’FP no és només una qüestió de diners, sinó de com s’inverteixen. “De moment s’han vist algunes intencions però les prioritats no han quedat clares”, assenyala abans d’afegir que la qüestió “no és abocar milions sinó destinar-los a allò que cal”. Així, assegura que caldrà esperar per veure com evoluciona l’FP a curt termini malgrat no ser gaire positiu quant al nombre de places dels graus mitjà i superior, que es quedaran “curtes”.