Calma tensa i silenci. El tiroteig mortal amb un kalàixnikov diumenge passat, 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, en el qual van perdre la vida un home i una dona, de 48 i 44 anys respectivament, ha emmudit els carrers del barri de la Font de la Pólvora de Girona i el del costat, Vila-Roja. La mort violenta de Juan i Yolanda, que compartien cognom amb el presumpte autor dels fets, Guillermo Campos Heredia -el qual es troba en crida i cerca des del tiroteig, acumula una quinzena de causes judicials i havia estat detingut el passat mes d’abril en una operació internacional contra el tràfic de marihuana-, ha commocionat el barri. Tot havia començat per una discussió entre dues adolescents per un mòbil, però la intervenció dels adults de les respectives famílies i el fet que un dels implicats tingués un fusell AK-47 va desencadenar la tragèdia.
Quatre dies després, entre les motocicletes i les reunions d’amics a la terrassa del Bar Cuéllar, situat al número 13 del carrer Font, també s’hi pot veure un fort desplegament policial, amb dos furgons dels Mossos d’Esquadra. L’objectiu de la policia és evitar més enfrontaments, mentre altres agents investiguen per localitzar el responsable del tiroteig –i la seva família, que també va fugir després dels fets– i aconseguir mantenir la pau al barri, on es tem una venjança per part dels familiars de la víctima en aplicació de la llei gitana, encara que la família de l’autor dels fets ja ha marxat en compliment del desterrament i que la casa on vivia ja ha estat destrossada com a càstig. “Tenim por que tot això pugui acabar convertint-se en una guerra”, expliquen fonts del barri en conversa amb El Món. De moment, els agents ja han aconseguit localitzar l’arma, amb la qual es van disparar, com a mínim, segons les dades pericials de balística, trenta trets, i el cotxe calcinat del presumpte autor del crim.
Conflictes habituals i el perill d’estigmatitzar el barri
Pels carrers de la Font de la Pólvora, s’hi veu poca gent. L’olor de marihuana -un dels mals endèmics i principal negoci il·legal del barri- omple tots els racons. La gent s’hi fa vida normal. Les veïnes estenen la roba a la finestra, alguns nens juguen al carrer i els pares de família es reuneixen al portal a fer petar la xerrada: “No és la primera vegada que vivim aquesta tensió”, apunta un veí que es vol mantenir en l’anonimat. Una idea amb què també coincideixen l’excap de la Policia Municipal de Girona i actual regidor de l’oposició a les files del PSC, Josep Paluzié, i l’antic director de l’Institut de Vila-Roja Cristóbal Sánchez, que ha treballat a la zona des de 1971: “No és un fet aïllat”. Si bé és cert que un assassinat amb un AK-47 és un element extraordinari, des que la Font de la Pólvora va edificar-se, l’any 1978, s’hi han produït greus conflictes: des de segrestos fins a homicidis, passant pel tràfic de drogues. “El gran problema és que sempre hi ha hagut certa impunitat dins el barri. Si les autoritats [tant policials com polítiques] no actuen en l’arrel es genera caldo de cultiu per a conflictes que acaben esclatant”, argumenta Cristóbal Sánchez, que considera que cal endurir mesures per frenar la violència.
Mentre Paluzié i l’exdirector de l’escola de Vila-Roja avisen que l’incident de la nit de Sant Joan no és un fet puntual, el regidor de barri de la Font de la Pólvora, el republicà Àdam Bertran -és en el càrrec des que ERC governa amb l’alcalde Lluc Salellas, de la CUP-, assegura en conversa amb El Món que aquesta tragèdia “no és la tònica constant”. “No hem d’estigmatitzar el barri. Aquest barri és molt més del que es veu a simple vista”, alerta. De fet, en aquesta línia, si bé no nega que el tràfic de drogues té presència a la Font de la Pólvora, també assegura que hi ha “moltes famílies” que busquen altres maneres de viure: “Des que he ocupat el càrrec [de regidor de barri] hi he anat sovint i puc afirmar que és un barri segur”, defensa.
De la ferralla al gran negoci de la marihuana
El barri de Font de la Pólvora va construir-se a finals dels anys 70 i principis dels 80, quan l’ara conseller d’Universitats i Recerca, Joaquim Nadal, era alcalde de Girona. L’objectiu de la creació d’aquest barri era consolidar un espai de pisos per eliminar les barraques dels afores de la capital gironina. En aquell moment, les famílies que vivien en barraques -majoritàriament famílies gitanes i immigrants vinguts d’Andalusia- van abandonar el seu habitatge precari per instal·lar-se en els blocs de pisos de la Font de la Pólvora. Amb els anys, el barri va anar creixent en població i, en conseqüència, es va generar un petit “microclima” allunyat del centre de Girona, ja que també s’augmentaven les infraestructures públiques de la zona, com l’escola o el pavelló del barri. De fet, una veïna que fa gairebé cinquanta anys que hi resideix, assegura que sempre ha estat un barri “molt familiar” i molt “còmode” per viure-hi.
D’entrada, fruit de la pobresa sistèmica en què vivien, moltes de les famílies continuaven en el negoci de la ferralla, la venda de coure i, fins i tot, algun robatori -especialment en farmàcies i gasolineres, el tipus d’establiment on hi havia robatoris i atracaments freqüents durant les dècades dels 70 i dels 80. Ara bé, amb el temps, aquest negoci ja només els donava per “sobreviure”. És en aquest punt, doncs, en què l’auge de la marihuana es va convertir en el nou modus vivendi de part del veïnat de la Font de la Pólvora: “L’arribada del cànnabis va canviar l’estil de vida dels veïns i, com a conseqüència, també va generar un augment de la violència”, apunta Josep Paluzié. Amb el creixement d’aquest tràfic i l’arribada de la crisi econòmica del 2008, també va aparèixer un nou fenomen: punxar la llum. Si a finals dels anys 80 i principis dels 90 l’activitat relacionada amb les drogues es limitava al tràfic, la venda d’aquestes substàncies, amb els anys també es va començar a cultivar dins el mateix barri: “Va arribar un punt que a la Font de la Pólvora es cultivava, distribuïa i venia la marihuana de la ciutat”, assevera l’excap de la policia local de Girona.
De fet, en els darrers anys s’han produït diversos escorcolls i macrooperacions contra el tràfic de drogues per intentar erradicar el cultiu i la venda de substàncies estupefaents -que no es limiten a la marihuana- dins el barri. Operacions que aconsegueixen petites victòries, però no tallar de soca-rel el problema. Per a Cristóbal Sánchez, un dels motius pels quals aquesta situació continua arrelada és que les noves generacions ja han crescut en aquest ambient de “gueto”. “A l’escola es poden treballar valors, però si no hi ha una educació general, quan surten del centre educatiu tornen al mateix món de sempre, i les coses no acaben canviant. La millor manera d’integrar seria desintegrant [referint-se a trencar les barreres físiques de l’espai]”, argumenta.
Reduir la desigualtat, objectiu de l’Ajuntament
És per aquest motiu, entenent que dins del veïnat conviuen cultures diverses amb costums força allunyades entre si, que el regidor Àdam Bertran considera que cal destinar “molts esforços” a normalitzar la vida del barri per “igualar-lo” a la resta de Girona, o si més no reduir la desigualtat: “Tota la ciutat necessita igualtat d’oportunitats”, apunta.
Més presència policial que mai
Fonts del barri relaten a aquest diari que sempre ha sigut un espai amb una convivència “fràgil”: “Més d’una vegada ens hem discutit [com a eufemisme de barallat a cops de puny] amb els veïns perquè la música estava molt alta”, relaten. Ara bé, tot i aquests petits aldarulls, també asseguren que és un barri on és “molt fàcil” viure amb tranquil·litat: “Tots sabem on viu cadascú”, explica un veí, que també s’ha volgut mantenir en l’anonimat. Són precisament aquests petits problemes de convivència els que han provocat gran part de les intervencions policials dels darrers anys: “Sempre hi ha hagut molts conflictes entre veïns on ha calgut que actués la policia”, recorda Josep Paluzié. Segons relata l’excap de la policia local de Girona, fa més de dues dècades s’havia instal·lat una “patrulla fixa” a la Font de la Pólvora per tal de prevenir possibles delictes. Una presència policial, però, que amb els anys va anar desapareixent a poc a poc, fins al punt que els agents només hi intervenen quan és necessari.
Avui en dia, segons Paluzié, ja no hi ha cap patrulla establerta únicament al barri dels afores de Girona, però sí que s’hi fan actuacions “força constants” sempre que hi ha un delicte greu que es notifica -tot i que apunta que és una de les zones gironines on menys denúncies s’interposen. En els darrers dies, però, fruit del sagnant tiroteig mortal, la presència policial al barri ha augmentat: “Mai havia vist tants agents patrullant aquests carrers”, assevera un veí del barri.
La recerca de solucions estructurals
De fet, aquest dijous 27 de juny, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va decidir d’acord amb la Junta de Seguretat Local, en la qual també van participar el conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, entre d’altres, que es manté “ininterrompudament” el dispositiu desplegat des de diumenge al barri de la Font de la Pólvora. En aquest sentit, Àdam Bertran confia a poder ampliar la durada d’aquesta presència policial per ajudar a combatre la delinqüència dins el barri. “És important que aquests dies hi sigui per capturar el presumpte autor del tiroteig, però hem de trobar la manera de tallar els problemes de soca-rel”, argumenta el regidor de barri.
Tant l’excap de la policia local de Girona com l’antic director del centre educatiu de Vila-Roja, on assisteixen a classe fills de famílies de Font de la Pólvora, coincideixen que aquesta presència no és suficient per combatre les problemàtiques del barri: “Cal aconseguir trobar un punt intermedi entre mà dura [en referència a detencions i sancions] i mediació per aconseguir que baixi la criminalitat”, apunta Paluzié, que considera que històricament s’ha mirat “cap a una altra banda” per evitar interferir en les trifulgues de la Font de la Pólvora. Aquests dies, el barri ha quedat blindat d’agents per intentar preservar la pau, localitzar els fugitius, i evitar que es reprodueixi un tiroteig com el de Sant Joan, però els veïns de la zona confien que, un cop es calmin les aigües, la policia marxi. Que tot torni a la normalitat.
