La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) està a punt de complir 90 anys. En aquest període, el sindicat ha hagut d’adaptar-se a les diverses etapes que ha viscut el país. Va haver de viure en la clandestinitat durant el franquisme i refundar-se un cop mort el dictador. Ara, Ferran Piqué n’és el president i pretén continuar amb la tasca fundacional del sindicat: militar per Catalunya partint de la defensa de la llengua i la cultura de la nació. La setmana de la polèmica per la nova intromissió judicial en l’ús de la llengua en l’ensenyament, en aquest cas sobre les preguntes dels exàmens de selectivitat, el president del sindicat analitza la situació de les universitats catalanes. La conversa amb El Món es produeix al jardí de l’Ateneu Barcelonès.
Com valora la creació de la Conselleria de Recerca i Universitats que encapçala la consellera Gemma Geis?
És una notícia positiva, tant que hi hagi govern com que hagi situat com a prioritat les universitats. S’ha recuperat la Conselleria que va impulsar el president Pujol i a la qual el president Maragall va donar continuïtat. Ara, en un moment en què ens hem adonat que cal tornar a construir el país, la recuperem i és una gran notícia que es torni a donar a les universitats la prioritat política que mereixen. Era inacceptable que haguessin quedat relegades a una secretaria.
Tot i així, lamento que tot i que una de les altres prioritats del govern hauria de ser protegir la llengua no existeixi una conselleria de llengua i cultura i quedi relegada a una direcció general de política lingüística. Quan el govern es constitueix dona una imatge molt potent de quines són les seves prioritats, i no crear aquesta conselleria transmet un missatge molt poc optimista de la importància que li confereixen a la llengua.
Una de les lliçons de la pandèmia és que s’ha d’invertir més en recerca. Les universitats del país estan preparades per ser el motor intel·lectual de Catalunya?
Aquestes setmanes han sortit els rànquings internacionals de les universitats i les nostres ocupen molts bons llocs. Això pot fer la impressió que el sistema universitari català té una bona salut i està a l’avantguarda de l’educació superior europea, però queda molta feina per fer perquè recuperin el finançament que mereixen si volem que siguin el motor transformador del país. Les universitats han de respondre a la seva veritable missió: ser promotores de la llengua i cultura del país, missió fundacional que ha anat perdent pes. A banda, han de fer una bona tasca formativa i recuperar la prioritat política. L’excessiva tecnificació ha anat en detriment de la protecció de la llengua i cultura catalanes. Tampoc no hem d’oblidar que les universitats són epicentres de la innovació del país. Si volem una economia forta, és necessari invertir i finançar bé les universitats per ser més competitius. Tot això tenint en compte que són inversions que no es capitalitzen al moment, sinó a llarg termini. Si no invertim ara, ens trobarem descapitalitzats de talent i coneixement i això afectarà la nostra competitivitat com a país.
En els darrers anys, la universitat ha tingut el reconeixement polític necessari per erigir-se com un dels pilars del país?
En els últims anys no han tingut prou reconeixement, i la legislació no hi ha acompanyat. El marc legal de les universitats i especialment el marc legal espanyol han estat entrebancs per les universitats que no les han deixat avançar. Han de ser institucions flexibles que s’adaptin contínuament i fins i tot avancin el temps que vivim. Si el marc legal burocratitza les universitats com una institució més, aquestes s’acaben quedant enrere. La recuperació de la Conselleria de Recerca a Catalunya i que hi hagi un Ministeri a l’Estat denota que com a mínim les universitats estan al centre del debat.
Un dels debats és el retrocés de l’ús del català a les aules. La protecció de la llengua s’ha oblidat conforme les universitats s’anaven internacionalitzant?
Les universitats són les institucions catalanes més internacionals i amb més prestigi i reputació. Hem de fer-les servir com a vehicle de projecció de la nostra llengua i cultura. El que succeeix és el contrari, les universitats acaben menystenint la nostra llengua per projectar-se només a través de l’anglés. Hem de posar el crit al cel perquè en els darrers anys el català s’ha perdut molt a les aules, no està plenament normalitzat. La tendència, a més, és que vagi retrocedint encara més. Si mirem les dades agregades de la situació del català a les universitats podem tenir una falsa seguretat que el català té una bona salut, però si desagreguem les dades ens trobem que hi ha graus on el català està en percentatges del 30%. Això és un peix que es menja la cua: si deixem de formar estudiants en català els preparem perquè exerceixin en altres llengües. Estem rebutjant formar professionals competents en la nostra llengua mentre posem prioritat a què la gent sigui professionalment competent en anglès.
A més, hi ha una internacionalització mal entesa que afavoreix el castellà i l’anglès en detriment del català. Això té a veure una mica amb la supèrbia de les universitats. Creuen que són tan atractives que els estudiants venen per elles, i realment els estudiants Internacionals venen per Catalunya i venen per Barcelona. Els atreu la nostra cultura i la nostra manera de viure. Si un cop estan a la universitat la troben totalment desnaturalitzada no els estem oferint el que venien a buscar.
La interlocutòria del TSJC, que interfereix en el sistema educatiu català, amenaça també aquesta idea de protegir la llengua i la cultura?
El que amenaça el català és que nosaltres mateixos no el defensem prou. La interlocutòria del TSJC és conseqüència que l’administració no hagi defensat prou la llengua i hagi abandonat la tasca de normalització lingüística. Hem oblidat d’on venim. Venim d’una època on la nostra llengua estava perseguida i ara que la podem parlar no som prou conscients del valor que mereix. Fins que no ens sapiguem hereus dels qui han lluitat per la llengua i pels qui no han pogut parlar-la no aconseguirem plenament normalitzar el català.
Una altra derivada d’aquesta qüestió és el model d’integració lingüística. Catalunya és un país d’acollida que atrau molts moviments migratoris. Històricament aquesta migració era d’unes ètnies concretes i ara aquestes s’han multiplicat. Catalunya té una baixa taxa de natalitat, i si creixem demogràficament a través de moviments migratoris i no revisem el model d’integració, ens podem trobar que la llengua desaparegui. Cal un debat profund, i els partits el defugen perquè no és atractiu. La principal amenaça per al català no són els tribunals, és que nosaltres mateixos no el defensem prou i hàgim perdut la consciència del que vol dir tenir una llengua pròpia.
Des de la FNEC van demanar fer objecció de consciència per una qüestió de dignitat i ignorar la interlocutòria del TSJC. Posteriorment la consellera Geis va anunciar que el Govern no compliria amb la resolució. Com ho valora?
La FNEC vam demanar l’objecció de consciència perquè aquesta interlocutòria, tot i que a la gent que li pugui semblar poc important, senta un precedent. És una humiliació a la nostra identitat com a poble, que se sosté en la llengua. El català és el pal de paller de la nostra nació. Per això vam demanar als vocals que no cooperessin en aquesta humiliació. Agraeixo la fermesa de la consellera perquè no ens podem permetre el precedent que s’hagués generat si haguéssim deixat passar aquest intent d’humiliació i aquesta ingerència.
La consellera Geis ha anunciat aquest dimecres una rebaixa de les taxes dels màsters només una setmana després que 13 estudiants hagin estat encausats per una protesta sobre aquesta qüestió. Aquesta iniciativa servirà per democratitzar la universitat?
Una de les accions que va recollir el grup de treball Catalunya 2022 al seu informe és que les polítiques es basin en l’evidència empírica. Vull pensar que la mesura de la consellera Geis té un suport empíric que demostri que és òptima per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés als màsters. Tot i això, crec que no és la manera òptima de democratitzar-la, perquè s’està fent una rebaixa lineal i no progressiva. Si volem garantir la igualtat d’oportunitats, no hem d’equiparar-ho tot, sinó que hem de garantir que la gent en situació de vulnerabilitat tingui més incentius per accedir a la universitat.
Malgrat això, celebro que s’atengui una demanda que ja fa massa temps que els sindicats estudiantils demanem, que és que els preus dels màsters s’equiparin amb els preus dels graus. Aquesta rebaixa vol dir que la Generalitat els finançarà encara més. L’administració ha de garantir, per tant, que els màsters puguin ser cursats en català. Els màsters són els estudis on el català està més arraconat, ara que es finançarà més, la Generalitat no es pot permetre que les universitats no responguin a la seva missió de protegir la llengua.
7
