El Parlament de Catalunya va tombar la setmana passada una moció presentada per Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta liderada per Sílvia Orriols, sobre l’ús del vel islàmic a l’espai públic. Una proposta que només va rebre el suport del PP i Vox, i que va topar amb l’oposició del cordó sanitari acordat per PSC, Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP quan es debaten propostes d’aquesta formació. La proposta que no va tirar endavant reclamava la “prohibició expressa de la imposició i exhibició en espais públics” del vel islàmic -el hijab, que tapa només el cap i el coll– i dels vels integrals -el burca i el nicab–. La sessió parlamentària, tot i el vot en contra de les juntaires, va servir també per visibilitzar el posicionament del partit de Carles Puigdemont sobre aquesta qüestió. El principal grup de l’oposició és partidari de prohibir el vel a les escoles i els mocadors integrals en tots els espais públics, a més de garantir que a les piscines només s’hi pugui utilitzar “roba tècnica de bany”, i no el conegut com a burquini.
Expertes en la matèria consultades per El Món, que es defineixen ideològicament com a pròximes a l’esquerra, consideren que el vel s’ha de prohibir a les escoles perquè en realitat no és un element religiós –per tant, no es tracta de la llibertat de culte–, i que en el cas de les menors d’edat la mesura s’hauria d’estendre a tots els àmbits. A més, deixen clar que els vels integrals haurien d’estar totalment prohibits a la via pública.
Barrejar una creença religiosa amb una tradició medieval
Dolors Bramon, filòloga, historiadora i professora emèrita d’estudis àrabs de la UB, deixa clar d’inici que “no es pot és defensar que és un vel islàmic” perquè “s’està barrejant creença religiosa amb tradició medieval”, una confusió que considera que s’ha d’evitar. Per una banda, explica que els musulmans tenen l’Alcorà, “un llibre del qual ells creuen que Déu els va dictar el seu contingut i una eina portadora de doctrina d’origen diví molt seriosa”. “Aquest llibre prohibeix que els homes ensenyin el sexe i les dones el sexe i el pit, però no diu res de cap mocador ni de cap hijab per a les dones”, afegeix. Segons aclareix Bramon, aquest element a l’Alcorà apareix com una mena de cortina que separa coses com el dia de la nit o la claror de les tenebres”.
D’altra banda, explica la naturalesa tradicional –i no religiosa– del mocador com a complement en la vestimenta de la dona. I recorda que, en les societats cristianes, “les nostres besàvies portaven barret si eren riques i mocadors al cap si eren pobres”. “I la tradició també és susceptible de variar com les modes, i ara hi ha més moda d’anar tapada i posar-se el que sigui al cap, disfressar-se de musulmanes, que no als anys 50 o 60, on es veien molt poques dones amb una roba que la tapés”, assenyala. “Els arguments que estan donant és que la religió de l’islam obliga a portar vel, i això ho nego perquè llegeixo el que ells consideren que és la paraula de Déu i ell no ho diu. Déu prohibeix ensenyar el sexe i el pit, res més”, sentencia.
El vel serveix “per jutjar i sobretot per controlar”
L’escriptora i activista d’origen musulmà Mimunt Hamido Yahia, autora del llibre No nos taparán, admet que ha tingut discussions amb Dolors Bramon, però en el tema de no parlar de vel islàmic li dona la raó. “Que ara considerem el hijab un símbol religiós té a veure amb la ideologia islamista, no amb la religió”. Creu que a Europa “s’ha comprat el relat dels islamistes, que estan contentíssims, i aleshores ja se suposa que l’islam és aquesta religió monolítica que ells diuen que és, de manera que ja tractem el hijab com un símbol religiós, quan en realitat és un símbol ideològic”. “El hijab és un fet diferencial, que diferencia dones pures d’impures. Si portes el hijab ets una bona noia, una bona musulmana, que segueix les regles del patriarcat islamista”. Segons Mimunt Hamido Yahia, el vel “serveix per jutjar i, sobretot, per controlar”. A més, l’escriptora afegeix que el hijab té “molts problemes de fons” i remarca el del gueto “on les noies, que no el volen portar, estan totalment pressionades perquè se’l posin”. “Al final, aquestes nenes, per no tenir problemes, se’l posaran i diran que el porten perquè volen”, apunta.
Prohibir el vel a les escoles i fer-ho extensible arreu en el cas de les menors
Bramon és partidària de prohibir el vel “com a obligació”, però assenyala que si una dona major d’edat vol anar amb vel, que el porti. “Ara, en una escola, evidentment, que no” i remarca que els que creuen que les dones han de portar el vel diuen que ho han de fer “a partir de la menstruació”. “Per tant, fora el vel de les escoles”, sentencia. Hamido, per la seva banda, opina que “s’ha de prohibir el vel a les escoles, perquè s’ha de prohibir en les menors, però no només a les escoles”. “Pretendre que aquestes nenes quan entrin a la classe es treguin el vel i després, en sortir, segueixin subjectes a aquestes normes que han d’obeir quan porten vel és hipòcrita”, afirma. Segons assenyala, si només es prohibeix en espais com les escoles, “aleshores ja no es tracta de salvar les nenes d’aquesta opressió que el vel exerceix sobre elles, sinó de no veure el vel a les escoles perquè no ens ve de gust, res més”. “Hi ha moltes nenes a l’escola que van tapades fins a baix i no poden anar a les piscines o a les extraescolars perquè els diuen que la seva religió els ho prohibeix i ho estem consentint”. I culpa d’aquesta situació a la “desistiment de funcions del govern espanyol”.
Sobre la llibertat d’elecció, Dolors Bramon reflexiona que “hi ha llocs on les dones tenen llibertat, per exemple a Catalunya, i hi ha llocs on es juguen la vida si no es tapen”. “És una qüestió molt seriosa”, i afegeix que “les dones que viuen en països on no és obligació que vagin tapades i ho fan tenen una responsabilitat molt gran, perquè estan normalitzant una tradició que no tenen obligació de seguir allà on viuen”. Des d’aquest punt de vista, Bramon subratlla que “perjudiquen altres dones que l’han de portar per obligació, no per religió”. Mimunt Hamido Yahia, per la seva banda, manifesta que “les dones que el porten i diuen que el porten perquè elles volen hi tenen dret, si són majors d’edat”. Però deixa clar que “estem parlant del hijab, no del burca ni el nicab”. Però avisa que “aquí preval el desig de les que diuen que el porten perquè volen, i deixem de banda les que el porten per obligació”. “Aquí hi ha un problema mot gran perquè estem premiant l’opressor i estem castigant la dona oprimida”, sentencia.
Prohibir vels integrals a la via pública
Les dues expertes també estan a favor de prohibir el vel integral al carrer. Bramon és molt contundent i veu evident que “no es pot anar amb burca pel carrer perquè la gent ha de saber qui passeja pel seu costat, de la mateixa manera que s’ha de prohibir anar pel carrer amb un casc de motorista”. A més, recorda que a l’Afganistan, durant la primera època dels talibans, “hi va haver atemptats perpetrats per homes que anaven amb burca”. “És un perill públic anar amb burca pel carrer”, sentencia. Hamido comparteix aquest posicionament amb la historiadora perquè “no es pot anar disfressat pel carrer”. “La cara se t’ha de veure pel carrer”, diu, i opina que això és “fàcil” regular. “Si s’implementa posaran el crit al cel, però dues setmanes després ja no passarà res”. Tanmateix, lamenta que hi ha “molts interessos econòmics i electorals, tot i que primen més els primers perquè hi ha molts diners del wahhabisme i salafistes”, moviments fonamentalistes.
El paper de l’esquerra en el debat sobre el vel
Esquerra i la CUP van carregar al Parlament contra els juntaires per la seva proposta, que es va conèixer el dia abans de debatre la moció d’Aliança. El republicà Joan Ignasi Elena va remarcar que “un partit d’estat aborda aquests temes des de la centralitat, els grans acords i les majories, no des de les ocurrències conjunturals”. Paral·lelament, la cupaire Pilar Castillejo els va acusar d'”ocupar el marc ideològic que beneficia l’extrema dreta”, tot advertint que “estan alimentant el monstre i ho acabaran pagant”. Andrés García Berrio, dels comuns, va qualificar la moció de l’extrema dreta d'”odi i discriminació” i la va situar “fora del dret internacional, els drets humans i el constitucionalisme democràtic”.
Dolors Bramon no vol entrar en el paper de les formacions d’esquerres en aquest debat perquè ella també és d’esquerres, però no pertany a cap partit. Tanmateix, assenyala que “les formacions partidàries del fet que es vagi amb vel, i es veu al Parlament, creuen que és una manera de guanyar vots”. “Ara ha sortit Sílvia Orriols i equilibrarà les coses, i no soc gens partidària de la líder d’Aliança Catalana”, puntualitza. “Es posi en mans de qui es posi aquest debat, més que tenir riscos, és absurd perquè no és el vel no és una obligació religiosa”, sentencia.
Més contundent es mostra Mimunt Hamido Yahia, que lamenta que la qüestió no s’hagi abordat “fins que l’extrema dreta no ha agafat aquest discurs des d’una perspectiva xenòfoba”. Segons exposa, a Sílvia Orriols, amb qui és molt crítica, “no li molesta el hijab, li molesten els moros“, i afegeix que Aliança Catalana i Junts “no pensen en les nenes en absolut” i només busquen aconseguir vots. “Però el problema és que l’esquerra no ha pensat mai en aquestes nenes, i hi ha una deixadesa de funcions del govern socialista a partir del bonisme, les minories i les polítiques identitàries, que són un llast per a això”. “L’esquerra entén malament el multiculturalisme i no entén que les lleis i els drets humans són iguals per a tothom, independentment de la religió que es tingui”, conclou. També adverteix que “l’esquerra està deixant que la dreta li mengi el terreny en aquest aspecte d’aquesta manera tan terrible”. “Jo estaré contentíssima que es prohibeixi portar el hijab a les menors, però sento en l’ànima que hagi de ser de la mà de la ultradreta”, sentencia.
