Els Mossos d’Esquadra tampoc veuen clar el sistema d’acollida a menors no acompanyats a Catalunya. Així ho expressen en un document aportat a la Comissió d’Investigació de la Direcció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i al qual ha tingut accés El Món. Un informe signat per l’inspector en cap de l’Àrea Central de Menors i de la Divisió de Proximitat i Atenció a les Víctimes i que, comptat i debatut, destaca com a “elements rellevants la necessitat de continuar avançant en la coordinació interinstitucional, l’adequació dels recursos disponibles i els procediments d’actuació, amb l’objectiu d’afavorir una resposta més coherent i eficaç davant situacions de complexitat”.
Amb l’informe, els policies han esquivat comparèixer personalment davant els portaveus parlamentaris. Fonts pròximes a la comissió asseguren que els incomodava a la vista perquè podien ser sotmesos a interrogatoris dels diputats. De fet, quan els compareixents són citats com a “experts” tenen la possibilitat de respondre per escrit, tot i que els agents dels Mossos d’Esquadra, com a policia governativa, com apunten els diputats, haurien de tenir la deferència d’assistir a la sessió. De la mateixa manera, el president de la comissió, Jordi Riba, també ha expressat als portaveus que la Fiscalia de Menors, que té un paper importantíssim en l’àmbit en què actua la DGAIA, no només ha declinat assistir a la sessió, sinó que, a més, no ha fet cap aportació documental.
En tot cas, el document dels Mossos esbossa en només cinc pàgines “elements d’anàlisi” arran de “l’experiència operativa acumulada”. Els Mossos descriuen l’evolució en l’àmbit de la protecció i prevenció dels menors i fan “recomanacions de millora”. Així mateix, alerten de la capacitat recursos “limitada” per atendre l’arribada de menors no acompanyats i, sobretot, expressen el seu neguit pel que anomenen “adequació dels recursos residencials especialitzats davant l’increment de casos de trastorns de la conducta”. Especialment, demanen canvis i millores allà on tenen un paper més important, la primera acollida dels menors que després es destinaran als centres especialitzats.
“Un fenomen que no és nou”
L’informe de l’inspector contextualitza que “el fenomen dels menors estrangers no acompanyats (Mena) no és nou al nostre territori ni tampoc desconegut pels Mossos d’Esquadra”. Ara bé, remarca que “tanmateix, l’increment notable d’arribades registrat a partir de l’any 2017 va tensionar, en determinats moments, la capacitat de resposta del conjunt del sistema d’atenció”. Una pressió que, segons detalla, es “va manifestar especialment en la fase inicial d’acollida, en què la disponibilitat de recursos va resultar, en determinats moments, insuficient per garantir una resposta immediata i adequada”.
“Com a conseqüència, es van produir situacions en què els menors havien de romandre temporalment a dependències no específicament dissenyades per a la seva atenció, en espera de derivació, en condicions allunyades dels estàndards propis d’un sistema de protecció”, remarca el text. De fet, l’inspector recorda els casos en què els menors que arribaven dormien a les comissaries, situació que va generar friccions entre el Departament d’Interior i la conselleria de Drets Socials. Un fenomen que fins i tot va ser investigat per la fiscalia de menors arran d’una denúncia del sindicat policial Sap-Fepol.
Precisament, arran d’aquest context la policia recorda que es va desplegar, a partir de l’agost del 2019, el Dispositiu d’Atenció Immediata (DAI) a la demarcació de Barcelona. Un dispositiu que, per altra banda, va requerir les contractacions d’emergència per part del Govern que van ser objecte de crítica de la Sindicatura de Comptes en el seu informe de l’abril de 2024. Aquest DAI tenia la “finalitat de garantir una primera atenció integral i reduir el temps de permanència dels menors en dependències no adequades”. Tot i que admeten que “la seva implementació ha contribuït de manera significativa a millorar la gestió d’aquesta fase inicial”, s’han trobat que “la persistència del fenomen i l’existència de períodes amb increments puntuals d’arribades continuen generant, ocasionalment, tensions sobre els recursos disponibles, incloent-hi situacions de sobreocupació en el mateix dispositiu”.
Les consideracions
A criteri dels policies, i a la “vista de l’experiència acumulada, es posa de manifest la importància de disposar de mecanismes estables i dimensionats adequadament per tal de garantir una resposta àgil i adequada en la primera acollida dels menors”. Una constatació que demanen arreglar i millorar moltes coses. En aquest sentit, asseguren que “a fi de pal·liar aquesta situació, es considera adient estudiar mesures orientades a analitzar l’evolució del dispositiu d’atenció immediata i la seva adequació a les necessitats detectades”.
També reclamen exportar el DAI fora de les comarques de Barcelona, tot i que la ciutat sigui el punt d’arribada dels joves que hauran de ser tutelats i després extutelats. Per tant, proposen “valorar la possible conveniència de disposar de recursos similars en altres territoris en funció de la pressió assistencial i dels fluxos d’arribada”. Per dur-ho a terme, interpreten que s’haurien d’analitzar diversos factors com ara “l’evolució dels fluxos migratoris, la capacitat dels recursos existents i els temps d’espera en la derivació, amb l’objectiu de garantir una resposta equilibrada, flexible i adequada a les necessitats detectades”.
Alerta pels recursos residencials
Un altre dels punts forts de l’informe rau en una altra de les funcions més habituals dels Mossos d’Esquadra, atendre situacions de risc socials o violentes on es troben implicats menors d’edat. Un fet que posen en relació amb el que anomenen “l’increment de casos de trastorns de la conducta” i en la manca de centres de menors preparats per a aquestes circumstàncies. De fet, és una opinió expressada pels diferents compareixents que han assistit a la comissió de personal relacionat amb centres de menors i de joves.
Així, emfatitzen un “context” dels “darrers anys en què s’ha observat un increment significatiu de situacions vinculades a trastorns de salut mental en la població menor d’edat, especialment en aquells casos associats a trastorns greus de conducta, conductes autolesives i altres situacions de risc social”. “Aquesta realitat”, assenyala l’informe, “es tradueix en més activació dels diferents sistemes públics, incloent-hi la intervenció dels cossos de seguretat, sovint en contextos de crisi aguda o d’elevada complexitat, on la gestió immediata de la situació requereix recursos específics i especialitzats”. Una situació que també exposen treballadors socials que han intervingut en la comissió.
Risc per al menor i el seu entorn
En resum, els Mossos reclamen mesures en la realitat que “des de l’àmbit policial es detecta de manera recurrent la presència de menors amb alteracions greus de conducta, amb episodis reiterats de violència, autolesions o comportaments altament disruptius, que dificulten la seva gestió en entorns ordinaris i evidencien la necessitat de respostes més intensives”. “Aquest tipus de situacions poden comportar determinats riscos tant per al menor com per al seu entorn i, a vegades, evidencien les limitacions dels recursos disponibles a I’hora d’oferir una resposta adequada i sostinguda en casos de més complexitat“, avisen.
Per tant, els policies conclouen que és “oportú estudiar i analitzar possibles mesures orientades a adaptar la capacitat actual i les característiques d’aquests recursos a les necessitats que es generen, tenint en compte la complexitat creixent dels perfils atesos i la reiteració de situacions de crisi”. “Aquesta anàlisi hauria de permetre identificar mecanismes que facilitin una resposta més ajustada, flexible i efectiva davant aquesta tipologia de casos, amb l’objectiu de millorar la gestió de les situacions de risc i garantir una intervenció adequada a la realitat detectada”, sentencia l’informe.
