El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona torna a les urnes el 19 de juny. Els 24.100 lletrats d’aquesta corporació de Dret públic que regula l’ofici de la trinxera judicial dels ciutadans ha d’escollir nou degà i nova junta. Després de les darreres eleccions, el 3 de juny de 2021, que van portar el capdavant de la institució la líder de la candidatura continuista, Maria Eugènia Gay, que lluitava contra la candidatura alternativa que encapçalaven Gonçal Oliveros i Anna Boza. Però Gay no va resistir els cants de sirena de la política i va decidir optar per la política deixant la cadira Jesús M. Sánchez García que ostenta el càrrec des del 18 de gener de 2022. Anteriorment, havia estat vicedegà i secretari de la Junta de Govern de la Corporació.
De moment, s’han anunciat dues candidatures, tres menys que els anteriors comicis. Per una banda, continuista i beneïda per Jesús M. Sánchez, la configuren el tiquet Cristina Vallejo i Jorge Navarro, una experta en dret de l’habitatge i un penalista de la firma Molins Defensa Penal. Tots dos tenen suport de l’actual junta col·legial. De fet, hi ha hagut algun acte oficial, com la presa de possessió de la nova presidenta del TSJC, on han compartit espai. És una candidatura de caràcter conservador que ja apunta el compromís de plantar batalla contra l’actual sistema processal i penal per afrontar la multireincidència que qualifiquen de “disbarat”.
Per altra banda, el pròxim dimecres 7 de maig, es presentarà la candidatura de Joan Ramon Ramos. Un advocat fiscalista que ha anunciat la seva precandidatura amb l’eslògan “Un ICAB per a tothom: canvi i compromís amb l’advocacia”. De moment, ha avançat les bigues mestres del seu programa que es basa en la “defensa dels drets professionals, la dignitat de l’exercici i la igualtat d’oportunitats”. La diferència dels comicis d’enguany amb les dues darreres convocatòries és la dissolució política de l’ICAB en sincronia amb el context polític actual. I, sobretot, el restabliment de la figura del Col·legi com un actor de país, més que no pas com un operari de l’Estat a Catalunya. En tot cas, les dues precandidatures opten per un perfil de drets professionals i socials dels col·legiats després de les polèmiques pel torn d’ofici i les jubilacions.
Un degà sobrevingut i un detectiu privat
Jesús M. Sánchez va arribar a ser degà quan Gay, filla de l’exdegà de l’ICAB i exvicepresident del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut, Eugeni Gay, -de tarannà antisobiranista- va deixar el càrrec a menys de mitjan mandat per fer carrera política. Una decisió que molts sospitaven, altres van confirmar amb la seva gestió que va requerir fins i tot els serveis d’un detectiu privat, i que el context polític va reblar, com actual regidora a l’Ajuntament de Barcelona, amb Jaume Collboni d’alcalde. Sánchez ha hagut de lligar curt el gabinet de l’ICAB i endreçar la casa després d’una gestió ostentosa del càrrec per part de la seva predecessora amb despeses que algun col·legiat ha posat en dubte.
Sánchez, home de tracte amabilíssim amb la premsa, tanca una etapa on l’ICAB s’ha posicionat en l’enduriment del Codi Penal -una posició no gaire amb coherent amb el que ha de ser la política de principis de l’advocacia- i ha participat en la reforma de la Justícia que ha impulsat el ministre de Justícia, Félix Bolaños. També ha permès el debat sobre la llei d’amnistia a la seu del Col·legi. Ara bé, també ha pres decisions polítiques que nombrosos col·legiats no han vist amb bons ulls com ara portar com a conferenciants l’expresident de la sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, o el fiscal de sala del Suprem, Javier Zaragoza, dos dels noms més significats en la repressió de l’independentisme. Unes conferències que alguns van considerar “gratuïtes” i altres com una “provocació”.
Sia com sia, l’ICAB ha entrat en un període de calma com es constata en el poc clima preelectoral, que ni tan sols ha unificat una llista més afí amb el sobiranisme. De fet, la poderosa Comissió de Dret Constitucional de l’ICAB ha estat capaç de dominar el relat de la institució en l’àmbit polític. Va esperonar Eugènia Gay, va tenir un posicionament claríssim respecte al referèndum del Primer d’Octubre i en casos com Pablo Hasèl, on, a diferència del que s’esperava d’una institució que ha de garantir els drets dels ciutadans, va fer més costat a la força de l’Estat. Sánchez ha evitat en el seu mandat escenes com la de la degana renyant l’expresident del Parlament, Roger Torrent per titllar de judici polític el judici del Procés davant tota la cúria de la judicatura espanyola a Catalunya i del ministeri fiscal. També ha pogut reconduir la sanció de Competència per orientar els preus de l’exercici.
Dues candidatures i un Col·legi
Les dues precandidatures que, de moment, es proposen, admeten el poc activisme de la institució. Així ho denoten els seus eslògans preelectorals. La candidatura de Vallejo amb “L’ICAB és teu” o el d’“Un ICAB per a tothom: canvi i compromís amb l’advocacia” de Ramos. És a dir, conscients de la poca participació dels col·legiats en les eleccions i alhora, dotar l’ICAB de caràcter més obert i amb més dedicació als seus integrants. En la presentació de la candidatura Vallejo, va insistir en la idea que el Col·legi sigui “transversal, integrador” i, sobretot, de prestigi. Entre les seves prioritats s’hi compten l’exigència del pagament just i actualitzat pels advocats que assumeixen les actuacions del torn d’ofici. Precisament, el torn d’ofici ha estat un dels moviments que més ha alçat la veu durant aquest mandat amb una vaga i diverses manifestacions i protestes.
Vallejo, pràctica, també planteja una pòlissa de responsabilitat civil competitiva i una jubilació justa, a més de defensar el català als tribunals, una de les assignatures pendents de la professió. Una altra de les prioritats, ha afegit, és adaptar el Col·legi als reptes de la professió, entre els quals ha enumerat la resolució alternativa de conflictes (ADR), l’ús de la intel·ligència artificial o la transformació digital. Tot plegat ho esbossen en 15 eixos estratègics i 100 mesures que giren al voltant dels “propietaris legítims de l’ICAB”, això és els col·legiats.
Per la seva banda, Ramos havia de presentar la candidatura dimarts passat, però la gran apagada del dilluns va fer posposar la presentació a la premsa de la candidatura. Així i tot, ha avançat les parets mestres de la seva candidatura. La idea de Ramos és fer un “ICAB més obert, més just i més proper”. “Volem que el Col·legi sigui un motor de canvi, no espectador i que sigui per a tothom”, apunten des de la precandidatura. La idea és fer de l’ICAB en un Col·legi “més participatiu, més inclusiu i més valent” a través de mesures com ara “més transparència, que procuri més pels drets professionals, la dignitat de l’exercici i la igualtat d’oportunitat”. En pocs dies, comença la batalla per dirigir una de les institucions més importants del país.
