El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat l’estat espanyol a pagar prop de 19.500 euros a dos homes que van publicar una carta oberta en un diari criticant el jutge que havia autoritzat una llicència ambiental a una companyia minera a Terol el 2009. Els dos ecologistes van ser condemnats per difamar el jutge i ara el TEDH considera que l’Estat espanyol els va coartar la seva llibertat d’expressió. El tribunal considera que les ONG tenen gairebé la mateixa llibertat d’expressió que la premsa en els assumptes d’interès públic.
L’agost del 2007 la companyia minera WBB, que tenia un contracte d’extracció, va demanar llicència ambiental per activitats classificades a l’Ajuntament d’Aguilar del Alfambra (Terol). La petició va ser acceptada inicialment per una consultora arquitectònica, però després va ser reavaluada per un altre arquitecte i el consistori, el juny del 2008, va declarar nul·la la petició, perquè l’activitat no requeria una simple llicència administrativa sinó un estudi d’impacte ambiental.
La companyia va presentar un recurs contenciós-administratiu contra l’Ajuntament davant dels jutjats de Terol. El jutge va demanar un peritatge a un enginyer de mines escollit entre una llista de cinc persones del Col·legi Oficial d’Enginyers de Mines, l’informe del qual donava la raó a la companyia i rebatia el del segon arquitecte, perquè era el pare d’un portaveu de la plataforma ecologista Aguilar Natural, que també s’oposava a la mina. Finalment, el novembre del 2009 el jutge va donar la raó a l’empresa minera, i el consistori va recórrer la decisió al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, que el novembre del 2012 va tornar a donar la raó a WBB.
Mentre el TSJA estudiava la qüestió, el març del 2010 dos homes van publicar al ‘Diario de Teruel’ una carta oberta al jutge de primera instància. L’acusaven de parcialitat i falta de competència, que no estava interessat en les qüestions tècniques del projecte i que havia ignorat les deficiències tècniques i metodològiques del pèrit independent, ja que no havia visitat la zona i només disposava de la documentació facilitada per l’empresa.
També li van criticar que desacredités l’informe del segon arquitecte simplement perquè era parent d’un membre de la plataforma, ja que els càrrecs de l’entitat es van escollir temps després de l’informe tècnic. Li recordaven igualment que un testimoni va admetre ser amic del president de WBB. “Senyoria, teniu autoritat, però no representeu la justícia”, acabaven la carta.
El diari va publicar una carta al director criticant l’anterior carta, i els afectats es van defensar al·legant que no formaven part del procés judicial i que havien criticat el jutge emparant-se en la seva llibertat d’expressió. Però la fiscalia va obrir una investigació d’ofici i un jutjat penal els va condemnar, el 2012 a pagar 2.400 euros de multa a cadascun, 2.785 euros per publicar la sentència al diari i 6.000 euros d’indemnització al jutge criticat. La sentència va ser confirmada per l’Audiència de Terol.
Els condemnats van recórrer al Tribunal Constitucional, que els va confirmar la sentència per quatre vots a dos, tot i que els ecologistes van rebre el suport de la fiscalia en aquesta ocasió.
El TEDH considera ara que en determinades qüestions d’interès públic les ONG tenen la mateixa llibertat d’expressió que els mitjans de comunicació, perquè vigilen els poders. Per tot això, i per cinc vots a dos, el TEDH dona la raó als apel·lants. Un dels dos vots particulars és el de la jurista basca María Elósegui, proposada pel govern del PP i que va arribar al càrrec amb certa polèmica.
