Intens matí a la sala de grups del Parlament en una nova sessió de la comissió d’investigació del cas DGAIA. Aquest matí han passat per l’estrada fins a sis compareixents, en qualitat d’experts, que es dediquen a la gestió de la tutela dels menors en situació de risc o desemparament o de joves extutelats. Si bé tots han defensat en general la gestió de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, han admès disfuncions i han proposat millores i alternatives per millorar-ne el control, la transparència i una gestió administrativa més senzilla.
En un primer moment han explicat la seva opinió els representants de les entitats que engloben les entitats que gestionen la xarxa de pisos tutelats i de les que tenen cura de la infància i l’adolescència. Totes de l’anomenat sector social. Després, ha estat el torn dels representants de Resilis i Fundació Mercè Fontanilles, Jordi Pascual i Josefa Arqué, ambdues embolicades en el cas DGAIA. I, en tercer terme, Albert Parés, de Noves Vies, que ha posat el crit al cel pel desgavell que suposa la protecció jurídica dels tutelats i extutelats.
Tots han mostrat la seva preocupació per “l’actitud mediàtica i política que darrerament vivim de creació d’un estat d’opinió alarmista respecte a la DGAIA i l’atenció a la infància”. Un fet que desvia el focus, a parer seu, dels problemes que entorpeixen el funcionament de la DGAIA. Tot i les preguntes dels diputats, ni Pascual ni Arqué han expressat cap autocrítica davant les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes. De fet, han recordat que ja van donar explicacions i les tornaran a donar per escrit. També han negat irregularitats i han ressaltat que res està judicialitzat. Així mateix, han insistit que no tenen “cap immobiliària” per tenir equipaments, però que sí que s’estimen més invertir en compra, per les característiques dels pisos, que no pas els lloguers.
Migració i professionalització
Pascual ha estat l’encarregat d’obrir el foc i ha descrit el sistema de protecció de la infància que se seguia des de la Generalitat. Un sistema que “més o menys seguia un ritme estable” però que “s’ha vist desbordat per les onades migratòries que hem tingut”. D’aquí que hagi destacat que la DGAIA no hagi tingut “prou previsió ni planificació”. Un problema que explica “part de les dificultats i desgastos que ha patit l’administració, tot i que no s’hi valen les excuses”. En tot cas, Pascual ha apostat per generar “mecanismes flexibles” i “sobretot integrats a la comunitat per donar una resposta a la situació actual així com a futures situacions, tant d’increment com de decreixement de flux migratori”.
La proposta de Pascual, com a responsable de Resilis, seria “unificar i universalitzar l’atenció a tots els joves que surten en complir els 18 anys del sistema i els que tinguin dret i ho vulguin, sota un mateix servei flexible i dinàmic que acompanyi els joves en la seva emancipació efectiva del sistema de protecció i l’element de l’acolliment familiar”. Un dels punts que més ha ressaltat és la que reclama “generar una política pública d’acolliment familiar” aportant més recursos i “amb una ampliació del model d’acolliment familiar”.
En aquest punt, ha posat sobre la taula la professionalització de l’acolliment, fins i tot “generant un epígraf a la seguretat social que reconegui i garanteixi l’exercici professional de les famílies acollidores com a veritables substituts als centres residencials i generar un projecte de professionalització de l’acolliment”. Així mateix, ha apuntat l’ampliació del model d’acolliment familiar, donant valor a les diferents fórmules d’acolliment existents i generant-ne de noves, com són l’acolliment professional, d’alta preparació o l’acolliment especialitzat, mentre segueixen potenciant l’acolliment en família extensa o aliena. Així mateix, ha reclamat evitar la precarització del personal del sector.
