Més de 42.500 alumnes de Catalunya es van enfrontar la setmana passada a les proves d’accés a la universitat (PAU), la darrera selectivitat abans de la implementació del nou model, aprovat pel Consell de Ministres del govern espanyol aquest dimarts, que unifica criteris de correcció i d’estructura amb totes les comunitats autònomes. A l’espera de les notes de les PAU, que publicarà el Departament d’Universitats, en mans del conseller en funcions, Joaquim Nadal, el pròxim 19 de juny, les bones sensacions generalitzades de la selectivitat d’enguany, amb alguns punts més febles, com la prova de matemàtiques, apunten que el percentatge d’aprovats serà força similar al del 2023, en què un 97% dels estudiants matriculats va superar la fase general de la selectivitat.
Ara bé, els experts consultats per El Món avisen que aquesta xifra no és un “indicador” del “funcionament del sistema educatiu”, que no passa per un bon moment després de l’estocada de les proves PISA que ha obligat a la conselleria d’Educació a prendre mesures d’urgència, com el Pla Florence de matemàtiques, per revertir la situació: “La selectivitat no es pot prendre com una mesura per valorar la qualitat del sistema educatiu de Catalunya, sinó com una eina que serveix per ordenar els alumnes de cara a l’accés a la universitat”, assevera Jordi Barbé, professor de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i comissionat del rector per a les Relacions amb l’Ensenyament Secundari i l’Accés a la Universitat, que també s’encarrega de l’organització i la coordinació de les PAU a la UAB des de l’any 2017. Una idea que també ressalta la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez, argumenta que la selectivitat serveix per fer de “sedàs” en el pas a la universitat, que ordena els alumnes en funció de les notes de tall per entrar a la universitat, que s’estableixen cada any en funció dels resultats de la selectivitat i el nombre de places del qual disposa cada grau universitari. És a dir, si el nombre de places oferides és menor que el volum d’estudiants que volen cursar aquests estudis, la nota de tall és més elevada.
“Capgirar” els percentatges de les notes de les PAU
La vicerectora d’Estudiants i Vida Universitària de la Universitat de Barcelona (UB), Marta Ferrer, creu que el model actual de les PAU és “prou eficient” perquè permet garantir que l’alumnat té unes “competències mínimes” i ordenar-lo. En canvi, altres experts consideren que el filtre que efectua la selectivitat amb els seus resultats és “esbiaixat”, poc precís, i genera diferències entre els alumnes.
Per tal de pal·liar aquesta mancança, una de les idees que apunten els especialistes és “capgirar” el funcionament dels percentatges de les PAU. És a dir, que si el gruix de la nota de la selectivitat s’obté a partir de les notes de la fase general, que les assignatures específiques -que són les enfocades a les ponderacions per adquirir les notes de tall- tinguin més pes: “Les universitats haurien d’acordar que les matèries específiques [que són opcionals] tinguessin més pes en el resultat final de les PAU”, apunta Pérez. L’experta considera, fins i tot, que una bona manera d’enfocar la selectivitat per a l’accés a la universitat seria que cada universitat tingues “el seu propi sedàs”: “Es podrien fer proves d’accés per famílies [referint-se a la tipologia dels graus] que permetessin als centres universitaris afinar més els alumnes que cursen els seus graus”, proposa, tot i que apunta que és un funcionament “més complex” del que sembla d’entrada.
Una idea amb què també coincideix Barbé, que considera que un funcionament “lògic” de les proves d’accés a la universitat seria que les universitats fessin una prova conjunta per “revalidar” els continguts adquirits durant el batxillerat, i que després cada centre pogués fer “una prova específica” de les assignatures que realment tenen un pes en el grau que es vol cursar: “Seria un funcionament més equitatiu”, apunta. En canvi, Marta Ferrer adverteix que “la diversitat en els criteris i nivells d’exigència que es podria donar, entre d’altres, dificultaria que l’alumnat pogués traslladar l’expedient d’una universitat a una altra”. Una diferència que “aguditzaria” les diferències entre centres universitaris privats i públics.
“Biaix” en els resultats de la selectivitat
Actualment, la nota d’accés a la universitat es calcula sumant el 60% de la nota mitjana normalitzada de batxillerat i el 40% de la qualificació de la selectivitat. És a dir, que el batxillerat té més pes que els exàmens de les PAU: “Aquests percentatges generen una interpretació esbiaixada dels resultats”, apunta Jordi Barbé. De fet, un estudi elaborat per Vera Sacristán a l’Observatori del Sistema Universitari de Catalunya (OSU) revela que, en conjunt, “als centres públics es donen percentatges majors de notes aprovades més baixes [un 59,7% de notes inferiors al 8], mentre que als centres concertats el percentatge és del 52,6% i als privats del 49,5%”. És a dir, que les estudiants que cursen el batxillerat en un centre privat tenen una nota mitjana més elevada, cosa que suposa un “avantatge” en comparació als alumnes de la pública a l’hora d’obtenir el resultat final de la selectivitat. En aquest sentit, Barbé considera que “caldria eliminar el percentatge del batxillerat de les PAU”.
L’expert considera que, eliminant aquest percentatge, es resoldria la “inequitat” dels centres. L’estudi de Sacristán també apunta que es produeixen diferències en els resultats de les PAU en funció de les comunitats autònomes, és per això que considera que “haurien d’aplicar-se criteris de correcció de les PAU més homogenis i coordinats” entre territoris. És precisament aquesta homogeneïtzació dels criteris de correcció -especialment en ortografia, on fins ara cada comunitat aplicava el seu propi barem- una de les novetats que incorpora la nova selectivitat aprovada pel govern espanyol. Ara bé, el nou model de les PAU també desperta alguns dubtes entre els experts.
Dubtes sobre les preguntes “discursives” de la nova selectivitat
Després d’anys d’estira-i-arronsa, el govern espanyol ha aprovat un nou model de selectivitat que s’implementarà a totes les comunitats autònomes per igual. Una selectivitat que busca igualar les oportunitats d’accés a la universitat de tots els estudiants de l’estat espanyol unificant criteris d’elaboració i avaluació. Ara bé, Jordi Barbé considera que aquest nou plantejament, el qual des de l’executiu de Pedro Sánchez anomenen “més competencial”, pot generar diferències entre les assignatures i, per conseqüència, entre els alumnes que les cursen. Un dels factors que diferencien les noves proves de selectivitat de les que s’han implementat fins ara és que, a banda de preguntes de resposta tancada, els exàmens també inclouran preguntes “discursives”, és a dir, on el pes de la resposta es basi en la capacitat d’argumentació de l’estudiant.
Per a l’expert, és precisament aquesta novetat la que pot generar “diferències” entre els alumnes, ja que la resposta a aquesta mena de preguntes és “totalment subjectiva”: “La variació de 0,25 punts en la nota d’una assignatura de fase general té un impacte d’una dècima sobre la qualificació final de l’alumnat. A les específiques, aquesta variació té un impacte de cinc centèsimes. Un impacte molt significatiu tenint en compte que hi ha graus en què la diferència entre la nota de la darrera persona que entra i la primera que queda fora és una mil·lèsima”, argumenta Barbé. És a dir, que el factor “subjectiu” d’avaluar preguntes “discursives” pot deixar fora més d’un alumne.
En canvi, la vicerectora d’Estudiants i Vida Universitària de la UB veu amb bons ulls el viratge cap aquest nou model de selectivitat, ja que permetrà “deixar enrere l’avaluació de continguts, que afavoreix l’aprenentatge memorístic” i apostar per “una avaluació de competències”: “Aquest és un canvi positiu, que té com a objectiu millorar la formació de l’alumnat. Això sí: fa necessari que s’informi els instituts, com més aviat millor, de l’estructura bàsica de les proves i dels criteris generals d’avaluació”, avisa Marta Ferrer. Dos punts de vista contraposats, doncs, que caldrà comprovar a les proves d’accés a la universitat de l’any vinent.
