El sector de l’educació de Catalunya viu un moment especialment convuls. Aquesta setmana, més de 100.000 mestres, professors i altres professionals de l’ensenyament han sortit al carrer en massa arreu del país per fer sentir la seva veu i denunciar la precarització de la seva professió. Amb la lluita salarial com a bandera, els docents també exigeixen al Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, millores de les condicions de treball, com ara la reducció de ràtios a les aules o que se’ls tingui més en compte a l’hora de decidir el dia a dia dels centres educatius. De fet, durant la manifestació multitudinària de dimecres, una de les proclames que més va ressonar pels carrers de Barcelona deia “més democràcia i menys burocràcia”. Amb aquest crit, mestres i professors demanen que els centres siguin espais més democràtics, on les decisions no es prenguin per imposició de l’administració.
Dues setmanes abans de la vaga “històrica” d’aquesta setmana, la conselleria havia llançat una proposta que no ha tingut una gran rebuda entre la branca sindical de l’ensenyament. El departament vol ampliar les places perfilades de cara el curs vinent. Tal com van detallar a través d’un comunicat el 27 de gener, els responsables de la conselleria plantegen que els centres puguin tornar a generar aquest tipus de places, després de les limitacions en la creació de nous llocs perfilats, “sempre que s’adeqüin al projecte educatiu del centre i al projecte de direcció”. En aquesta línia, la resolució amb què treballa la conselleria també fixa que hi haurà més places que es puguin cobrir a través d’una entrevista, un mètode força criticat per les organitzacions sindicals. És a dir, a grans trets, la proposta de la conselleria dona més força a les direccions i els dona més màniga ampla per confeccionar el seu claustre, reforçant el polèmic decret de plantilles.
La proposta de la conselleria d’Educació divideix les opinions dels experts consultats per El Món. Alguns ho veuen com una reducció dels “espais de decisió democràtics” del sistema educatiu, altres com un reforç d’un tipus de places “imprescindibles” per als centres. Sigui com sigui, les opinions són molt diverses. “Cada vegada és més petit l’espai de decisions democràtiques, i amb aquesta proposta el departament aconseguiria mantenir el control de les direccions perquè totes les mesures que plantegin siguin realment aplicades”, argumenta l’escriptor, historiador i diplomat en magisteri Xavier Diez, col·laborador d’El Món. Un plantejament força similar al que fa el professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Perales: “Ampliar les places estructurals [és a dir, les places perfilades] no ha comportat una millora dels resultats educatius”, apunta. Ambdós experts recelen d’aquesta proposta de la conselleria. Perales considera fins i tot que podria ser una “moneda de canvi” per negociar amb els sindicats una solució per a la crisi actual.
La importància de les places perfilades
El director de l’Institut Montilivi, Ruben Pino, destaca que hi ha algunes places perfilades que són “imprescindibles” per al funcionament del centre. Per exemple, si un centre decideix fer el batxibac -és a dir, la doble titulació de batxiller i baccalauréat, el batxillerat francès- necessita tenir un professor que pugui explicar la història de França en francès. “Aquí és evident que cal perfilar la plaça perquè es necessiten uns requisits determinats”, afirma l’expert, que apunta que sense establir les bases necessàries per poder cobrir aquesta plaça, el docent que hi accedís a través de la borsa podria ser professor d’història, però no tenir coneixements en francès, cosa que aniria contra el bon funcionament del projecte educatiu del centre. “Quan es necessiten certes coses del professorat, és bo perfilar”, afegeix Pino.
El director de l’institut gironí també fa referència a les places amb el perfil d’atenció a la diversitat de l’alumnat, un dels perfils que està revisant la conselleria en aquests moments. “Al principi la gent no volia cobrir places en centres amb molta diversitat i quedaven buides. Perfilar-la era una forma de professionalitzar-la”, argumenta Ruben Pino. De fet, tal com recorden els experts, la poca continuïtat dels mestres i professors que els tocava anar a escoles de barris com la Mina, de Sant Adrià del Besòs, o Vila-roja, a Girona, va ser un dels motius que va impulsar la creació del decret de plantilles. “L’objectiu, d’entrada, era flexibilitzar en algunes zones l’accés del professorat”, explica Jordi Perales. Amb el decret, la flexibilització es va estendre a tots els centres educatius, sempre que s’adeqüés al projecte educatiu. “Molts dels perfils que es van crear, però, no feien el que teòricament havien de fer”, afegeix. Aquí és on es va originar la picaresca d’algunes direccions per confeccionar-se el claustre a mida, escollint fins al 50% de la plantilla a través d’entrevistes.
Més control sobre les direccions amb la trampa de deixar-los triar el claustre?
La nova proposta del Departament d’Educació encara dona més poder a les direccions i reforça el polèmic decret de plantilles, cosa que no ha estat ben rebuda entre els docents. De fet, els diferents sindicats de l’ensenyament han acusat algunes direccions de dur a terme “pràctiques corruptives” per tal d'”escollir a dit” el professorat dels seus centres, motiu pel qual exigeixen al Govern que derogui tant el decret de plantilles com el d’autonomia de centres i el de direccions. Ruben Pino, però, considera que aquesta mena d’arguments que esgrimeixen els sindicats estan “completament fora de lloc”, tot i que sí que considera que s’ha d’establir algun mecanisme de control sobre les direccions per comprovar que compleixen amb la normativa i no l’utilitzen per benefici propi. “S’ha de revisar amb la inspecció si algú creu que s’està abusant del càrrec”, argumenta el director de l’Institut Montilivi.
Pino veu amb bons ulls el plantejament en què treballa la conselleria. Altres experts, tot el contrari, ja que consideren que va en detriment de l’ensenyament públic del país: “Hi ha la voluntat, des de la Unió Europea i Davos, de desmantellar el sistema educatiu, d’impossibilitar que els de la pública competeixin amb les elits“, assevera Xavier Diez, que considera que aquesta darrera proposta de la conselleria converteix les direccions en “tentacles” de l’administració perquè es continuïn aplicant les polítiques i recomanacions que venen des dels agents econòmics -com ara l’OCDE, amb qui el govern de Salvador Illa va tancar un acord pocs mesos després d’assumir la presidència. En aquest sentit, Jordi Perales també apunta que el plantejament de la conselleria és “contradictori” amb els seus propis objectius, ja que volen reduir la mobilitat del professorat per afiançar els docents en els centres i, d’aquesta manera, consolidar els projectes. “Si les places estan perfilades, no es poden treure a concurs”, apunta Perales, que creu que aquest objectiu no s’aconseguirà si es continuen creant places estructurals. Així doncs, els experts veuen llums i ombres en aquesta proposta de la conselleria. De moment, però, només és una proposta.
