Cares de calma tensa a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). Prop de dos quarts de deu del matí, quan s’acostava el termini final per fer l’examen de ‘Llengua castellana i literatura’, centenars d’alumnes equipats amb la seva motxilla, els apunts sota el braç i el full d’etiquetes de color groc característiques de les proves d’accés a la universitat (PAU) han començat a sortir de l’aula. Tot i que és una de les proves que, normalment, els preocupen més, els estudiants amb qui ha pogut parlar El Món confirmen que aquest examen els ha anat “millor del que esperaven”. Durant els darrers dies, els alumnes, que ara comencen a respirar una mica alleujats tot i que saben que encara els queda molta marató per recórrer, s’han estat preparant amb exàmens dels anys anteriors: “He estat fent exercicis d’altres anys mentalment per trobar les respostes de pressa”, expressa Oriol Siberta, un jove de 18 anys que avui comença el seu periple d’accés a la universitat.
Un cop ja asseguts als seus pupitres, diferents dels que estan acostumats, segons expliquen, els estudiants han rebut el primer examen. En començar a fullejar les preguntes, els alumnes s’han decantat cap a l’opció A de la prova. El motiu: la por als parells mínims, és a dir, a la pregunta sobre les diferències d’aquelles paraules que tot i tenir un so molt similar o idèntic, el seu significat és molt diferent. “He preferit fer l’opció A perquè no havia estudiat gaire sobre aquest tema i aquesta opció era més senzilla”, argumenta Daniela Rubini, que conversa amb el seu company d’institut mentre comencen a menjar el seu entrapà durant el primer temps de descans.
Aquests parells mínims es troben a la part comuna de l’examen, és a dir, la que han de respondre tots els alumnes, independentment de l’opció escollida. Concretament, la pregunta els demanava si una de les dues seqüències, “Tuvimos que comprar los muebles caros” o “Tuvimos que comprar caros los muebles”, és una sentència agramatical o existeix un contrast semàntic. Tenint en compte que es tractava d’una pregunta que tenia un valor d’1 punt -que a la selectivitat pot suposar tot un món per assolir la nota de tall desitjada-, els estudiants han escollit l’opció A perquè consideren que era més senzilla de respondre. És a dir, que podien obtenir millors resultats en aquesta primera part i permetre’s algun error en la part comuna.
Nervis i dubtes a la cafeteria de la facultat
Ja a la cafeteria de la Facultat, on els estudiants s’apleguen per prendre un cafè i agafar forces per la següent prova, la de ‘Llengua estrangera’, els dubtes sobre les respostes comencen a envair la sala. Mercè Martí, una estudiant de 17 anys que vol estudiar infermeria, comenta amb les seves amigues com li ha anat l’examen mentre pren un suc de taronja acompanyat d’un croissant de xocolata. I la sensació ja no és tan bona com la dels seus companys de promoció. Alguns dubtes sobre les respostes que han donat a les preguntes sobre el text literari, que en l’opció A ha sigut La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón, centren la conversa: “Crec que en aquesta pregunta ho he respost tot malament”, lamenta Mercè Martí, que, amb resignació, fa un glop del suc de taronja i treu els apunts per repassar la prova d’anglès de dos quarts d’una del migdia. Les seves amigues també asseguren que han escollit l’opció A.
Una de les novetats de les proves de selectivitat d’enguany és que els alumnes podien triar si respondre les preguntes sobre les lectures obligatòries de batxillerat o no. En aquest primer examen podien triar entre respondre preguntes sobre Nada de Carmen Laforet, o La Fundación de Buero Vallejo. “Tot i que em preocupava una mica, les he pogut respondre bé, m’han preparat molt bé a classe”, apunta Carme Feliu, que ja té els ulls posats en els següents exàmens. Els estudiants consultats per aquest diari també coincideixen que prefereixen no “deixar-se portar” per les correccions i centrar-se en les següents proves.
Les diferències de les dues opcions de l’examen de castellà
En l’opció A, els estudiants podien escollir entre explicar amb qui va mantenir el personatge de Roman de ‘Nada’ una relació en la seva adolescència, escollir el personatge de La Fundación que experimenta una transformació més radical durant l’obra, identificar i explicar la figura retòrica que apareix en un fragment del text de Zafón -una anàfora- o bé marcar la figura retòrica que apareix en el mateix fragment d’entre les opcions donades -personificació. En canvi, en l’opció B, d’entre les quatre preguntes a escollir, la primera era explicar la veritable professió d’un dels personatges de La Fundación i com afecta en el transcurs de l’obra, escollir entre les opcions donades una pregunta concreta sobre un dels personatges de Nada, explicar la figura retòrica que apareix a l’article d’Irene Vallejo publicat a El País -asíndeton- o bé identificar una figura retòrica en un altre moment de l’article -antítesis. Pel que fa a l’apartat d’expressió escrita, els alumnes havien d’escollir si dur a terme un text argumentatiu -opció A- o un text expositiu. I la balança s’ha decantat clarament cap al text argumentatiu: “Preferia fer un text argumentant que exposant”, apunta Carme Feliu.
