La planificació del curs vinent és un dels grans reptes als quals ha de fer front a curt termini la consellera d’Educació, Esther Niubó. Tenint en compte que la natalitat s’ha reduït prop d’un 40% des de l’any 2008, aquest nou context obliga l’administració catalana a replantejar el model de planificació. Per a la Fundació Bofill, la conselleria ha de decidir “si ajusta places en benefici de tot el sistema o deixa que tanquin centres en funció de la demanda”. De moment, però, la conselleria encara no ha acabat de planificar el curs vinent. Segons denuncien des de la mateixa entitat pedagògica, més d’un centenar d’escoles i instituts -116, concretament- catalans, tant públics com concertats, estan caminant per la corda fluixa a causa de la “manca de planificació” de la conselleria.
Es tracta d’un centenar d’escoles d’una sola línia amb més del 25% de places vacants a I3 o 1r d’ESO, una xifra “molt” superior a la mitjana catalana: “Són centres que pateixen les conseqüències d’una oferta excessiva al seu entorn i que no han rebut solucions a temps per part de l’administració”, denuncien des de la fundació. En aquesta línia, l’entitat pedagògica apunta que “l’excedent d’oferta” queda repartit de manera “desigual” pel territori: “Tendeix a concentrar-se en alguns centres que, amb el temps, perden línies i tenen risc de no arribar al mínim d’alumnes per garantir que el seu únic grup pot continuar. Una realitat, més habitual en localitats petites, que cada curs és més freqüent en les localitats grans de Catalunya”, argumenten des de la Bofill, que consideren que l’administració catalana -tant l’actual com les anteriors- ha treballat d’esquena “a la realitat demogràfica” del país.
Menys alumnes “cada any” a Catalunya
Des de l’entitat pedagògica consideren que la baixada de la natalitat a Catalunya, amb 32.000 naixements menys des de l’any 2008, ha creat “un cercle viciós”, ja que “redueix l’atractiu de la preinscripció per part de les famílies” i incrementa el “risc de tancament” d’alguns centres educatius catalans. Aquesta baixada de la natalitat condiciona directament la planificació dels cursos escolars, ja que demostra “una tendència de present i futur” que no es reduirà a mitjà termini: “Es preveu que fins al 2030, Catalunya perdi 87.000 alumnes a les etapes obligatòries [de l’ensenyament]”, apunten des de la Bofill. Tenint en compte aquesta situació, des de l’entitat consideren que la conselleria ha d’apostar per “la fusió i transformació de centres com a política per evitar la sobreoferta i afavorir la barreja social de l’alumnat”: “Cal detectar els territoris amb més projecció de pèrdua d’alumnat i establir amb el món local plans que adaptin el mapa escolar a la conjuntura demogràfica, evitant el tancament indesitjat de centres educatius”, argumenten.
En aquesta línia, també consideren que la titular de la cartera d’Educació ha d’impulsar polítiques per “revertir la tendència a afeblir els centres públics que s’està produint els últims anys”: “És important aprovar un nou decret de concerts que permeti suprimir abans de la
preinscripció l’oferta que no respongui a les necessitats del territori”, apunten. És a dir, elaborar un “nou marc regulador” que permeti “governar conjuntament” l’oferta educativa finançada públicament per adaptar-la a les necessitats demogràfiques de cada territori. A banda, tal com també defensen els principals sindicats de docents del sector, des de l’entitat pedagògica també aposten per reduir les ràtios a l’educació secundària obligatòria, ja que aquesta mesura permetria “evitar la massificació a les aules”: “Les ràtios màximes i mínimes han de garantir una bona atenció de l’alumnat, gestió de l’aula i personalització dels aprenentatges, i han de ser, també, asimètriques en funció de la complexitat de l’alumnat i de les seves necessitats”, asseveren.
Replantejar l’escola concertada
Des de la Bofill també consideren que, tenint en compte la realitat demogràfica del país, és necessari replantejar el model d’escola concertada de Catalunya, ja que és un sector en què hi ha més disparitat en el nombre de grups ofertats, amb algunes escoles amb una sola línia i d’altres amb tres o quatre al mateix municipi: “A més, una part dels centres concertats no va aplicar la reducció de la ràtio a 20 alumnes a I3, cosa que va accentuar la polarització de la demanda al mateix sector”, afegeixen. En aquest sentit, el director de la Bofill, Ismael Palacín, ha afegit que és “inaudit” que des de l’administració s’inverteixin uns recursos per finançar el sistema concertat “sense poder planificar”. És per aquest motiu, doncs, que consideren que la conselleria ha de “regular” el concert educatiu. De fet, adverteixen que, si l’administració no regula definitivament l’escola concertada es pot generar una “disjuntiva” que vagi en detriment de l’escola pública a Catalunya, ja que si només s’apliquen les “mesures de planificació” a la pública s’augmentaria “la probabilitat de tancaments no desitjats de grups i centres en funció de la demanda, comportant un desaprofitament de recursos educatius ja limitats i una major segregació escolar”.
Per tal de replantejar i “regular” l’escola concertada, a banda d’un nou marc normatiu, des de l’entitat de pedagogs, consideren que l’administració catalana ha de fer un pas més en l’aposta per la xarxa pública i redistribuir els recursos econòmics i humans -amb un increment de personal- per “assegurar que cap territori quedi sense escola”: “El departament d’Educació ha de vetllar perquè tots els territoris, incloent-hi les zones rurals o amb baixa densitat d’alumnat, tinguin accés a centres educatius propers i de qualitat, evitant la desaparició de projectes educatius en aquestes àrees”, conclouen. La planificació escolar del curs vinent, doncs, tot i que encara està en desenvolupament, ja genera alguns dubtes entre part de la comunitat educativa, que considera que la conselleria ha de replantejar algunes qüestions per tal d’adaptar-se a la nova realitat demogràfica de Catalunya.
