Més de la meitat dels alumnes titulats en qualsevol grau de formació professional (FP) aconsegueixen feina després d’acabar els seus estudis. Aquesta és la gran conclusió que s’extreu del darrer estudi d’inserció laboral dels ensenyaments professionals, elaborat pel Consell General de Cambres, el qual ha presentat la conselleria d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, aquesta setmana. Una de les modalitats de formació professional que el departament ha potenciat més en els darrers més és l’FP Dual intensiva, ja que consideren que és una “via eficaç d’aprenentatge i d’entrada directa per captar i retenir talent per part de les empreses“, cosa que beneficia tant als estudiants com al sector empresarial català. En concret, aquesta modalitat combina la formació a l’aula amb l’aprenentatge directe a les empreses del sector de manera remunerada -cosa que en les estades empresarials d’altres tipus d’ensenyament, com l’universitari, no sempre passa.
Tot i que la conselleria destaca aquesta tipologia d’FP com una peça clau per la inserció laboral dels estudiants, encara hi ha algunes mancances que cal resoldre: “Hem de garantir que tots els estudiants poden trobar lloc on fer pràctiques”, argumenta el membre de la comissió rectora de la formació professional de la conselleria per UGT, Jesús Martín, en conversa amb El Món. Tot i que l’especialista considera que en els darrers anys s’han millorat diversos aspectes d’aquest camp del sistema educatiu, Martín apunta que encara s’ha d’acabar d’equilibrar l’oferta de formació professional amb la realitat del món laboral: “Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses, moltes de les quals no tenen la infraestructura i el personal per poder formar alumnes”, assevera el sindicalista, que recorda que són les mateixes empreses les quals tutoritzen els estudiants en pràctiques.
Sanitat, un dels àmbits on costa més trobar pràctiques
En aquesta línia, el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, apunta que, en aquests moments, hi ha “molts problemes” per trobar empreses on poder fer estades de pràctiques, especialment en el sector sanitari: “Hi ha molts alumnes que no troben empresa on fer pràctiques i acaben fent el cicle en tres anys [és a dir, un any més del previst]”, argumenta. Des de l’organització sindical han elaborat una enquesta -la qual encara no ha conclòs- per veure quines dificultats tenen els centres educatius de formació professional a Catalunya. Segons les dades provisionals, estretetes a partir de prop de 450 respostes, un 87% dels enquestats diuen que els costa trobar pràctiques de la modalitat d’FP intensiva -on són remunerades- perquè tenen “dificultats” per col·locar els estudiants en empreses: “Dels centres que he visitat, on costa més és a la sanitat”, detalla el portaveu de la Intersindical. Tot i que l’enquesta que està elaborant el sindicat segueix en marxa, el seu portaveu considera que les dades actuals ja són “prou significatives”. En aquest sentit, Jesús Martín considera que una manera de resoldre aquest problema és “crear una oficina pública que gestioni les pràctiques públiques”, ja que d’aquesta manera els centres d’FP tindrien menys càrrega per establir convenis amb les empreses dels seus respectius sectors.
Les dificultats per col·locar els estudiants en empreses, però, no afecten totes les àrees de formació professional de la mateixa manera: “A informàtica no tenim aquest problema”, explica el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, que considera que, de moment, la situació que viu el seu centre d’FP és “envejable”. Ara bé, tot i les facilitats per trobar empreses per establir convenis de pràctiques, el director de l’ITB admet que, a vegades, costa més trobar empreses on fer pràctiques a grau mitjà que a grau superior, ja que el sector d’informàtica busca un perfil d’estudiant “més format”. Segons apunta el director de l’ITB, el mateix passa amb l’FP bàsica, és a dir, els cicles del primer nivell de formació professional, ja que les empreses acostumen a optar per establir convenis de pràctiques per als alumnes de graus superiors: “Potser hauríem de repensar el paper de les pràctiques en aquests casos”, argumenta el director. Tot i les dificultats que tenen algunes especialitats per establir vincles amb les empreses, les estades en companyies del sector són essencials per la inserció laboral dels alumnes, tal com constata també el darrer estudi presentat per la cartera d’ensenyament.
La modalitat dual consolida la formació professional
En els darrers anys, diversos centres han començat a potenciar l’FP Dual, cosa que, segons argumenten des de la conselleria d’Educació, ha permès “consolidar” la formació professional a Catalunya: “Aquest model, a més de millorar la qualificació dels estudiants, ha reforçat els vincles entre els centres educatius i el món empresarial, i ha situat l’FP com una peça clau en l’estratègia educativa i econòmica de Catalunya”, detalla l’informe elaborat pel Consell General de Cambres. Aquesta consolidació a la qual es refereixen es pot veure amb el nombre d’alumnes que s’han graduat en algun cicle en els darrers anys. En detall, el curs 2007-2008 es van graduar 24.553 estudiants, mentre que el curs 2022-2023 -les darreres dades a les quals es refereix l’estudi- la xifra es va enfilar fins a 66.345. És a dir, s’ha duplicat amb escreix el nombre d’alumnes que es graduen de qualsevol grau d’FP, cosa que confirma que cada vegada hi ha més joves que escullen aquest camí per continuar formant-se -tal com també s’ha comprovat enguany al Saló de l’Ensenyament.
Tenint en compte l’augment de la importància de la formació professional dins el sistema educatiu, l’administració catalana ja fa anys que ha començat a destinar-hi més recursos. Ara bé, els experts constaten que, tot i les millores, encara queden moltes assignatures pendents: “Continuen faltant molts docents. En cap moment del curs he tingut la plantilla completa”, lamenta Alberto Vila. En aquesta línia, el membre de la comissió rectora de l’FP per UGT també apunta que una de les mancances que cal pal·liar és la presència de la llengua a la formació professional: “Fins aquest curs no fèiem classes de llengua”, lamenta Martín, que considera que aquesta branca de l’ensenyament també ha de ser un baluard de defensa del català. “I més en el moment que vivim”, exclama. Sigui com sigui, però, tot i les assignatures pendents -algunes que fa dècades que s’arrosseguen-, la formació professional ja s’ha convertit en una opció d’educació postobligatòria atractiva per als joves catalans.
