L’ús de la intel·ligència artificial (IA) ha entrat amb força entre les noves generacions, que han incorporat aquesta eina com un element més a l’hora de dur a terme les seves tasques quotidianes. I el mateix passa en el sistema educatiu: els alumnes cada vegada fan servir més la intel·ligència artificial, generalment la generativa -com ChatGPT, entre d’altres- per fer les seves activitats escolars. De fet, així ho confirmaven els mateixos estudiants al Saló de l’Ensenyament, que va aplegar més de 100.000 joves durant els quatre dies que va omplir els pavellons 1 i 2 de la Fira de Barcelona. L’arribada de la intel·ligència artificial, doncs, ha marcat un abans i un després en el funcionament de les noves generacions a l’hora d’estudiar, cosa que també ha obligat els docents a redissenyar la seva manera d’avaluar-los: “Hem d’anar un pas més enllà per assegurar-nos que hi ha un aprenentatge real”, argumenta la psicopedagoga, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i professora de formació pedagògica -equivalent al màster de professorat- de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), Sylvie Pérez, en conversa amb El Món.
Per als docents consultats, una de les claus d’adaptar-se a la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema educatiu és replantejar la manera d’ensenyar a les noves generacions: “Jo totes les tasques avaluables les faig a l’aula, res a casa”, apunta l’escriptor, assagista i professor de secundària Damià Bardera, que deixa molt clar que no està “en contra de la intel·ligència artificial”, sinó a favor de “l’autonomia de l’alumne”. D’aquesta manera, tal com també confirma Sylvie Pérez, els docents tenen més eines per garantir que els estudiants hagin adquirit les lliçons exposades a l’aula. En aquesta línia, el professor associat de matemàtiques i informàtica de la Universitat de Barcelona i autor del llibre Intel·ligència artificial: desafiaments i límits del ChatGPT en la docència universitària, Oliver Díaz, també assegura que, d’ençà de l’eclosió de la IA, “ha afegit elements” en els seus encàrrecs per “veure que realment s’han assolit els coneixements”: “Hem d’educar als alumnes perquè tinguin un esperit crític a l’hora de fer servir aquestes eines”, apunta Díaz, coincidint amb l’opinió dels altres dos experts, que considera que el professorat també ha de “donar una volta” a la manera d’avaluar els alumnes: “Hem de buscar encarregar tasques d’anàlisi més crítiques”, argumenta.
Els experts, però, diferencien l’ús de la intel·ligència artificial en les diferents etapes educatives, ja que consideren que no és el mateix l’ús que se li pot donar en l’educació obligatòria, l’ESO, principalment, que en l’educació postobligatòria, tant al batxillerat com a la formació professional o els estudis universitaris. “En l’etapa postobligatòria és fonamental implicar els alumnes en els estudis”, exclama la psicopedagoga i professora de la UOC, que considera que, en aquesta etapa, cal “replantejar la manera com es demanen els aprenentatges als estudiants”: “Sempre busco maneres d’involucrar-los molt en el procés per veure com treballen”, assevera Pérez.
Un debat que traspassa les parets de l’aula
Per a Sylvie Pérez, l’ús que fan els joves de la intel·ligència artificial generativa per fer els deures, per exemple, s’emmarca en un debat més ampli, que és la figura de les feines que s’encomanen als alumnes per fer des de casa: “Abans el debat se centrava en el paper dels pares o les acadèmies de repàs, els que se les poden permetre, a l’hora de fer els deures i les desigualtats que creava. Ara, amb l’aparició del ChatGPT, aquest debat s’accelera i es fa més gran, perquè només depèn de tenir accés a internet”, argumenta la psicopedagoga. Una equiparació, però, que no comparteix Bardera, que considera que és un plantejament que té “similituds en la superfície”, però “diferències en el fons” de la qüestió: “Amb l’ajuda i la involucració dels pares hi ha una comunicació familiar que no existeix amb les maquinetes, on hi ha més aïllament i solitud”, emfatitza l’escriptor i professor de secundària.
Tot i les discrepàncies sobre la qüestió de fons del debat, els experts coincideixen amb la necessitat de crear un “pensament crític” dels estudiants perquè disposin de tots els mecanismes a l’hora d’utilitzar les intel·ligències artificials: “Són eines que ens poden ajudar a optimitzar el temps i molts processos, però s’ha de ser crític”, assevera el professor adscrit a la UB, que deixa ben clar que, de moment, encara cal fer “molta feina comprovació” i “verificació” amb les informacions que facilita la IA. “Com a font d’inspiració és una molt bona eina, però hi ha certes coses que encara s’han d’agafar amb pinces”, afegeix.
La nova realitat del sistema educatiu
Tot i que discrepen sobre els usos que han de fer les noves generacions d’estudiants de la intel·ligència artificial, els experts constaten que aquesta eina ha desencadenat una nova realitat dins el sistema educatiu català. És per això que els docents coincideixen en la necessitat d’educar els joves sobre “com fer-la servir” perquè adquireixin una capacitat crítica, un dels grans objectius de l’ensenyament: “El que fa que no aprenguin és que no treballin amb la informació, no que l’adquireixin del ChatGPT”, argumenta Sylvie Pérez. En aquesta línia, tant la psicopedagoga com el professor adscrit a la UB coincideixen amb la importància de començar a incorporar aquestes eines a l’aula perquè els estudiants aprenguin com fer-les servir. En canvi, Damià Bardera discrepa de l’opinió dels altres dos experts i considera que l’escola -com a institució- “hauria de prescindir de la intel·ligència artificial”: “No crec que sigui l’espai més adequat. Les aules han de ser espais de resistència“, exclama Bardera, que recorda que els joves ja entraran en contacte directe amb aquestes eines fora de l’ambient escolar i que l’escola ha de fomentar “l’autonomia” dels estudiants.
Tot i la diversitat d’opinions, la realitat és que la intel·ligència artificial ha arribat a l’escola i als instituts per quedar-se. I, a mesura que s’afinin cada vegada més aquestes eines, el seu ús s’estendrà com una bassa d’oli entre la població. Els docents, doncs, han de buscar noves maneres per adaptar-se a l’eclosió de la intel·ligència artificial i continuar garantint l’aprenentatge i els coneixements dels estudiants, que en els darrers anys han demostrat una davallada sostinguda del seu nivell, tal com confirmen els darrers resultats de les proves internacionals com PISA o les competències bàsiques.
