La irrupció de la intel·ligència artificial ha aprofundit la crisi del sistema d’avaluació de les universitats, que arrosseguen un problema d’absentisme visible en la majoria d’aules del país. “Abans només copiaven els que no havien après, ara copia tothom que vol tenir millor nota”, constata el vicerector de Política de Digitalització de la Universitat de Barcelona, Xavier Triadó. El seu homòleg a la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Espinosa, recorda que el frau “sempre ha existit” però avisa que ara “és més difícil de detectar”. Tots dos demanen tornar als bàsics i accepten que cal canviar el sistema perquè l’essència de la universitat –aprofundir en coneixement– torni a ser atractiva.
Els experts fixen el primer punt d’inflexió el setembre de 2024, quan diferents empreses tecnològiques permeten l’accés gratuït als seus sistemes. “És una eina pràctica, però que ens ha posat als docents davant d’un mirall”, comenta l’excap del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la UB, Jordi Vitrà. “T’adones que no ho estem fent tan bé i et preguntes si potser no estaves avaluant allò que pensàvem que avaluaves”, afegeix.
En aquest sentit, el model català s’ha allunyat d’altres europeus, com l’italià, més centrats en l’oralitat. “Ara tenim una crisi amb la textualitat, que és allò que va incentivar el Pla Bologna; treballs per projectes, tasques grupals, feina autònoma…”, reconeix també Carlos Alberto Solari, doctor per la UPF. “Però això no vol dir que hàgim d’abandonar els treballs o els exàmens, fer una avaluació oral en una situació de massificació a l’aula és difícil”, remarca el docent, que aposta per innovar amb vídeos, pòdcast o altres eines que permetin veure si un alumne “sap de què està parlant”.
Jordi Vallverdú, catedràtic i docent de Filosofia a la UAB, veu més aviat un problema en l’ús que fan els alumnes de totes aquestes eines. “Jo no hi estic en contra, però el problema és que no saben quines preguntes han de fer a una IA perquè sigui efectiva”, comenta. Aquest docent ha innovat a classe, incorporant la IA als treballs i avaluant, no només el treball final, sinó també les converses que els alumnes mantenen amb ChatGPT. “Hi ha formes de continuar el procés docent integrant la IA”, es reafirma.
La IA accentua l’absentisme
La irrupció de la IA ha obligat les universitats a estudiar nous escenaris futurs. El vicerector de la UAB Antoni Espinosa situa dos elements al centre de la discussió: com hauria de quedar l’avaluació en grups grans (els exàmens a les classes magistrals) i com avaluem el coneixement que un estudiant adquireix a casa seva. “Les eines per detectar si s’ha fet o no ús de la IA en un treball generen molts falsos positius i no són fiables, i això no permet salvaguardar el dret dels estudiants”, comenta. A més, puntualitza, el rol d’un docent “no és detectar les trampes sinó ensenyar”. En tot cas, Espinosa apunta que un possible camí pot ser diluir el pes de les entregues en la nota final per apujar-ne el de tot allò “que et permet tenir una relació directa amb els estudiants”.
Sigui com sigui, des de les universitats s’apunta que la IA ha “accelerat” una reflexió ja iniciada i que fins ara s’havia centrat en l’absentisme dels estudiants. L’assistència a les aules ha anat baixat, cosa que ha obligat les universitats a revisar “el sentit de les classes presencials”. Espinosa recorda que és “costós” accedir al campus de Bellaterra i constata un canvi social que rebaixa la importància dels docents. “Si el que veig no m’aporta molt i només hi vaig per tenir el títol, si a més el transport públic em falla i tinc eines per seguir-ho des de casa deixo d’anar a classe”, comenta.
Des del rectorat de la UB posen l’accent en la figura “del bon professor”. Xavier Triadó admet que hi ha de tot, docents entregats a la causa i d’altres que han optat per la comoditat, abusant dels exàmens tipus test o fins i tot fent servir la IA per corregir treballs. “En una feina, un bon cap no s’ho empassa tot; un bon cap s’ho mira, et dona un feedback i t’ajuda a créixer. Un professor ha de ser igual. És així que la universitat té un sentit”, reflexiona. “Més en un món en què trobes vídeos ben fets a YouTube que t’ho expliquen tots i tens ChatGPT que et resol dubtes”, afegeix.
El responsable de digitalització de la universitat barcelonina reconeix que els docents han de competir amb un format digital hiperactiu, amb múltiples inputs i una concentració molt fragmentada. “Els vídeos a les xarxes duren un minut, però una classe dura més d’una hora. En aquest context, la figura del professor ha de ser encara molt més important, ha de ser bon comunicador perquè allò que expliqui sigui atractiu per a l’alumnat”, conclou Triadó.
